La llegenda de l'Innombrable

Pel·lícula de Salomón Shang del 2010
(S'ha redirigit des de: La llegenda de l'innombrable)

La llegenda de l'innombrable és una pel·lícula espanyola road-movie de comèdia del 2010 escrita, dirigida i produïda per Salomón Shang Ruiz. Ha estat rodada en català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa llegenda de l'Innombrable
La llegenda de l'innombrable.jpg
Fitxa
DireccióSalomón Shang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSalomón Shang Modifica el valor a Wikidata
GuióSalomón Shang Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSantos Martínez
FotografiaSergio de Uña
MuntatgeGermán Roda
VestuariClara Jung
Diana Levy
MaquillatgeLaura Zamacois
ProductoraProducciones Kaplan SL
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 desembre 2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblaleyendadelinnombrable.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1549862 Filmaffinity: 466396 Rottentomatoes: m/la_llegenda_de_linnombrable Allmovie: v544113 Modifica els identificadors a Wikidata

SinopsiModifica

L'Innombrable és un vilà que viu als boscos de Catalunya i ha convertit la vida d'Amanda en un infern. El promès d'Amanda ha fugit pres per la por i les autoritats no sembla que vulguin fer gran cosa. Amanda aleshores busca el suport de Jimmy "el Gran", un retardat corpulent, i Xicu, un expresidiari que viu al poble. La trama segueix les aventures d'aquests tres personatges, i s'enterboleix quan la jove no sembla tan innocent i l'innombrable és el llop ferotge, mentre que els amics de la noia són autèntics ineptes.

RepartimentModifica

RecepcióModifica

No va ser gaire ben rebuda per la crítica. Salvador Llopart, de La Vanguardia, que qualifica Shang com el darrer dadaista, i qualifica la trama de

« relat d'un assetjament el clau paranoic/surrealista d'un ésser trement ... que surt poc ... perseguit per una col·lecció de personatges estrafolaris i esperpèntics perduts per una zona rural indeterminada de Catalunya ... el propi Shang es multiplica com actor ... i hi ha cameos com el de Pere Vall, redactor en cap de Fotogramas ... Un, en la seva candidesa, diria que Shang se'n riu de si mateix si no sospités que se'n riu de tots nosaltres.[2] »

Per la seva banda, Quim Casas d'El Periódico de Catalunya, considera la pel·lícula com la més definitòria de Shang:

« Cap altra la guanya pel que fa a abusos (de metratge, de personatges friquis, per definir-los d'alguna manera) i excessos. Suposada comèdia negra o de l'absurd, amb una figura proteica de fons, l'innominable que encarna Juan Luis Galiardo (que s'apunta a un bombardeig), la pel·lícula transcorre amb tedioses escenes en què es parla molt i la càmera mai està fixa sobre un trípode. El lleuger tremolor dels enquadraments és una metàfora del que resulta el film: una tremolor permanent entre el disbarat i la paròdia, entre el cine i el no-cine, entre la (teòrica) llibertat creativa i el tot s'hi val.[3] »

NominacionsModifica

Als Premis Gaudí de 2011 va rebre quatre nominacions Millor actriu principal (Clara Galí), Millor música original (Santos Martínez), Millor maquillatge i perruqueria (Laura Zamacois) i Millor direcció de producció (Víctor H. Torner i Xavier Coll).[4]

ReferènciesModifica

  1. La llegenda de l'innombrable a catalanfilms
  2. La llegenda de l'Innombrable, La Vanguardia, 10 de desembre de 2010
  3. 'La llegenda de l'Innombrable', el cine del tot s'hi val, El Periódico, 10 de de desembre de 2010
  4. La llegenda de l'innombrable al web de l'Acadèmia de Cinema