La nit del caçador

pel·lícula de 1955 dirigida per Charles Laughton

La nit del caçador[1][2] (títol original en anglès The Night of the Hunter) és un film noir de culte estatunidenc dirigit per Charles Laughton i protagonitzat per Robert Mitchum i Shelley Winters l'any 1955.

Infotaula de pel·lículaLa nit del caçador
The Night of the Hunter
Die Nacht der Jägers Logo.png modifica
Lanitdelcacador.jpg
Fitxa
DireccióCharles Laughton
Protagonistes
Director artísticHilyard M. Brown
ProduccióPaul Gregory
GuióJames Agee
Charles Laughton
MúsicaWalter Schumann
Dissenyador de soStanford Houghton
FotografiaStanley Cortez
MuntatgeRobert Golden
Efectes especialsLouis DeWitt
Jack Rabin
ProductoraUnited Artists
DistribuïdorUnited Artists modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica modifica
Estrena1955
Durada92 min.
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre modifica
Pressupost795.000 $ modifica
Descripció
Basat enThe Night of the Hunter (en) Tradueix modifica
Gènerefilm noir, thriller, drama
Temaassassí en sèrie i pena de mort modifica
Lloc de la narracióApalatxes modifica
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0048424 Filmaffinity: 488593 Allocine: 4963 Rottentomatoes: m/night_of_the_hunter Mojo: nightofthehunter Allmovie: v35305 TCM: 17678 Metacritic: movie/the-night-of-the-hunter-re-release TV.com: movies/the-night-of-the-hunter Modifica els identificadors a Wikidata

Rodada en blanc i negre amb la fotografia expressionista de Stanley Cortez,[3] va ser l'única pel·lícula de Laughton com a director. El guió és una adaptació de la novel·la homònima escrita per Davis Grubb que, al seu torn, estava basada en la història real de l'assassí Harry Powers,d'origen holandès, penjat el 1932 pels seus crims.

La pel·lícula en el seu temps va ser un fracàs de crítica i comercial, la qual cosa fou un motiu perquè el Laughton no tornés a dirigir mai més (encara que va participar en la direcció d'un altre film:"The Man on the Eiffel Tower").

A Espanya no es va estrenar fins l'agost de 1970 , exhibida per TVE, perquè la censura franquista no tolerava la ambigüitat moral que considerava que mostrava el film.[4]

ArgumentModifica

Harry Powell, un fanàtic religiós, es casa amb una vídua mare d'en John i la Pearl. Es fa dir Reverend, però és un assassí en sèrie, i duu tatuada la paraula LOVE (amor) als nusos de la mà dreta i HATE (odi) als de l'esquerra.

Posteriorment mata la dona i atemoreix els nens per tal que li diguin on va amagar el seu pare el botí d'un robatori, però aquests fugen riu avall i es refugien en una casa on són acollits com a fills propis.[5]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica