La ruta cap a El Dorado

La ruta cap a El Dorado (títol original: The Road to El Dorado) és un llargmetratge d'animació estatunidenc d'Éric Bergeron, estrenat el 2000. Ha estat doblat al català.[1] És el quart llargmetratge produït per DreamWorks Animation, i el segon dirigida en animació tradicional 2D després de The Prince of Egypt.

Infotaula de pel·lículaLa ruta cap a El Dorado
The Road to El Dorado modifica
Road to el dorado ver3.jpg
Fitxa
DireccióDavid Silverman i Éric Bergeron modifica
ProduccióJeffrey Katzenberg modifica
GuióTed Elliott i Terry Rossio modifica
MúsicaHans Zimmer modifica
ProductoraDreamWorks Animation modifica
DistribuïdorUIP-Dunafilm i DreamWorks SKG modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica modifica
Estrena31 març 2000 modifica
Durada90 min modifica
Idioma originalanglès modifica
Coloren color modifica
Recaptació76.432.727 $ modifica
Descripció
Gènerepel·lícula de fantasia, buddy movie i cinema musical modifica
Qualificació MPAAPG modifica
Lloc de la narracióMèxic i Sevilla modifica


modifica

Lloc webdreamworks.com… modifica
IMDB: tt0138749 Filmaffinity: 376241 Allocine: 29790 Rottentomatoes: m/road_to_el_dorado Mojo: roadtoeldorado Allmovie: v184313 TCM: 341482 Metacritic: movie/the-road-to-el-dorado Modifica els identificadors a Wikidata

La història està bàsicament inspirada en una novel·la de Rudyard Kipling i la seva adaptació cinematogràfica per John Huston, L'home que volia ser rei

ArgumentModifica

La història comença l'any 1519 a Sevilla (Espanya) on Tulio i Miguel, dos estafadors espanyols, acaben de guanyar una partida de daus (fent trampes) contra un home que ha aposat un mapa que es considera que porta a la llegendària ciutat de l'or: Eldorado, igualment buscada per Hernán Cortés, el cap dels conquistadors que s'embarca aquell mateix dia cap al nou món.

Embarcats per error en un dels seus vaixells, Tulio i Miguel se n'escapen amb el cavall de Cortés (Altivo) i arriben al nou món després d'haver anar a la deriva durant diversos dies. Decideixen buscar la ciutat de l'or malgrat els perills que s'anuncien.[2]

RepartimentModifica

Veus originalsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • El film comporta un cert nombre d'elements inspirats en el conte filosòfic Candid de Voltaire, sobretot en el cas del riu subterrani que permet accedir a la ciutat i del sobirà de Eldorado humanista i sempre a punt per ajudar. També, com Candid i el seu criat Cacambo, els herois abandonen la ciutat amb moltes riqueses, però les perden pel camí.
  • Un dels costums Muisques que és a l'origen del mite de Eldorado és present al film, quan els indígenes llancen objectes preciosos a un curs d'aigua.

Acollida críticaModifica

El film rep crítiques regulars a la seva estrena. Molt de temps després de la sortida del film, l'any 2011, el lloc  Rotten Tomatoes li dóna una nota mitjana de 49 sobre 100, basada en 101 crítics de premsa.[3] L'any 2016, en el lloc Allociné, rep una nota de 3,7 sobre 5 després del vot de 941 espectadors.

PremisModifica

  • 2000: Premis Annie: 8 nominacions tècniques
  • 2000: Premis Critics' Choice: Millor compositor (Hans Zimmer)

ReferènciesModifica

  1. «La ruta cap a El Dorado». esadir.cat.
  2. Holden, Stephen «FILM REVIEW; They're Off on the (Animated) Road to El Dorado» (en anglès). The New York Times, 31-03-2000. ISSN: 0362-4331.
  3. «The Road to El Dorado» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2018].