Obre el menú principal

La tempesta de gel

pel·lícula de 1997 dirigida per Ang Lee

La tempesta de gel[1] (The Ice Storm en el seu títol original en anglès als Estats Units) és una pel·lícula de l'any 1997 dirigida per Ang Lee i protagonitzada per Sigourney Weaver i Kevin Kline,[2] la qual fou emesa per TV3 per primera vegada el 28 de gener del 2001.[1]

Infotaula de pel·lículaLa tempesta de gel
The Ice Storm
Ice storm poster.jpg
Fitxa
Direcció Ang Lee
Protagonistes
Producció Ted Hope, James Schamus i Ang Lee per a Good Machine i Fox Searchlight Pictures
Guió James Schamus, de la novel·la La tempesta de gel de Rick Moody
Música Mychael Danna, amb cançons d'arxiu de David Bowie, Jim Croce, Nilsson, Frank Zappa i Antônio Carlos Jobim
Fotografia Frederick Elmes, en color
Muntatge Tim Squyres
Productora Fox Searchlight Pictures Tradueix, Good Machine Tradueix, Canal+ i Touchstone Pictures
Distribuïdor Fox Searchlight Pictures Tradueix
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1997
Durada 113 min
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Connecticut
Color en color
Descripció
Basat en The Ice Storm Tradueix
Gènere Drama
Tema principal família disfuncional
Lloc de la narració Connecticut
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.5/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.1/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

New Canaan, Connecticut, 1973. Ben Hood (Kevin Kline) s'entén amb la seua veïna, Janey Carver (Sigourney Weaver). La muller de Ben, Elena (Joan Allen), sospita l'engany. Compensa les frustracions cometent petits furts. Tampoc Janey és una dona feliç, però les seues aventures donen una mica d'emoció a una existència grisa. Tant els Hood com els Carver tenen fills adolescents. Mentre tot el país està pendent de l'escàndol Watergate, els matrimonis de New Canaan organitzen una festa nadalenca. El plat fort és un sorteig d'intercanvi de parelles. Aquella mateixa nit caurà sobre la costa est dels Estats Units una gran tempesta.[2]

Context històric i artísticModifica

La tempesta de gel és una pel·lícula sobre l'alliberament i la transformació de la societat estatunidenca dels anys setanta del segle XX. I, també, de com aquesta societat (en veure's exposada als contrasentits de la guerra del Vietnam, l'escàndol Watergate, les mentides del president Richard Nixon, la irrupció del feminisme, la contracultura i la revolució sexual) va anant perdent la innocència, va refusar algunes normes establertes i es va trobar davant un gran buit existencial. Observant en detall una família en procés de desmembrament, la pel·lícula fixa l'enterbolit estat moral i civil dels Estats Units el 1973, l'any en què Nixon va voler enganyar els estatunidencs.[2]

Després de la seua trilogia xinesa i de passar per l'Anglaterra vuitcentista de Jane Austen, el realitzador taiwanès Ang Lee es va sentir capaç de rodar la novel·la de Rick Moody, molt apreciada pel seu incisiu disseccionament del precís moment històric en què la contrariada societat estatunidenca va semblar que iniciava un espontani procés de ruptura i canvi. Amb notables registres de Kevin Kline, Sigourney Weaver i alguns actors adolescents (un d'ells el futur Spiderman, Tobey Maguire, que llegeix en el tren còmics dels superherois Marvel), el film expandeix una crua i punyent radiografia social en què es diagnostiquen enganys i frustracions.[2]

És un obra dura, mosaic de conductes amorals i egoistes de gent desorientada i enxampada en una tempesta de gel. La seqüència de la mort per descàrrega elèctrica del fill dels Carver és senzillament aterridora. No hi ha més caliu en aquesta torbadora història que els evasius personatges adolescents, la conseqüència d'un món falsejat i insatisfactori, però també l'única esperança possible d'un futur millor.[2]

Frases cèlebresModifica

«
"Trobar-se a la Zona Negativa, com els passa a Els Quatre Fantàstics sovint, significa que totes les convencions quotidianes s'han invertit. Fins i tot, La Dona Invisible deixa d'ésser invisible, i per així tot el seu poder. Crec que tot el món existeix en part en un nivell de La Zona Negativa. Algunes persones més que altres. Durant la vida, és com si entressis i sortissis d'ella, del lloc en què les coses no funcionen de manera com seria d'esperar. Però, per a algunes persones, hi ha alguna cosa a La Zona Negativa que les atrau. Hi acaben penetrant, hi acaben penetrant completament." (Tobey Maguire / Paul Hood)[2]
»

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 ÉsAdir (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 303.
  3. Festival de Canes (anglès)
  4. Filmaffinity (castellà)

BibliografiaModifica

  • Pennington, Jody W., 2007. The history of sex in American film. Greenwood Publishing Group. ISBN 0275992268. [1]

Enllaços externsModifica