Obre el menú principal

La veritat (pel·lícula)

La veritat (títol original en francès: La Vérité) és una pel·lícula franco-italiana d'Henri-Georges Clouzot estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa veritat
La Vérité
Verite.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Henri-Georges Clouzot
Protagonistes
Director artístic Jean André
Robert André
Marc Desages
Producció Raoul Lévy
Roger Debelmas (productor associat)
Guió Henri-Georges Clouzot
Vera Clouzot
Música Ígor Stravinski
Fotografia Armand Thirard
Muntatge Albert Jurgenson
d'Éric Pluet
Maquillatge Odette Berroyer
Productora Han Productions (Paris)
C.E.I.A.P (Roma)
Distribuïdor Columbia
Dades i xifres
País d'origen França
Itàlia
Estrena 1960
Durada 124 minuts
Idioma original francès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració París
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0054452 Filmaffinity: 736430 Allocine: 3227 Rottentomatoes: m/the_truth_1960 Allmovie: v130294 TCM: 94030
Modifica les dades a Wikidata

Argument[2]Modifica

Dominique Marceau, una seductora jove, és jutjada per l'homicidi del seu amant Gilbert Tellier. En el transcurs de les audiències, la verdadera cara de l'acusada es dibuixa a poc a poc.

Gilbert, un jove director d'orquestra, promès amb la seva germana Annie, violinista, s'enamora de Dominique. És la primera vegada que està enaamorada. No obstant això, per a ella és un compromís massa important per a la seva joventut inestable. Se li retrauran els seus costums lleugers durant el procés.

És per a Gilbert la revelació d'una passió devoradora, però massa possessiva per a la Dominique. Per a Annie és un drama. La Dominique, tanmateix, enganya Gilbert per venjar-se després que l'ha deixat creient que l'havia enganyat prèviament.

Aquest últim torna amb Annie i es promet amb ella. La Dominique s'enfonsa en una depressió en assabentar-se de la notícia. Intenta llavors tornar a veure Gilbert.

Gilbert tindrà encara una última aventura, secreta i fugaç amb la Dominique, però li dirà al matí que ja no està enamorada. Dominique, depressiva, es troba una pistola per eventualment suïcidar-se. Setmanes més tard, Dominique, encara enamorada, va al domicili de Gilbert. Mentre s'amenaça de suïcidar-se davant d'ell, la rebutja amb una gran violència verbal, el mata espontàniament. Intenta immediatament suïcidar-se, però sense efecte, ja que ha buidat el seu carregador en el furor del seu acte. Intenta llavors suïcidar-se amb gas. Salvada in extremis, passa davant l'audiència per a homicidi.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Clouzot va declarar haver tingut la idea del guió després d'haver assistit a diferents processos de l'audiència. La pel·lícula és sobretot l'adaptació d'un fet real, la història de Pauline Dubuisson, jutjada el 1953 per l'homicidi del seu expromès Félix Bailly, que ha mort després que va trencar amb ella i es va prometre amb una altra jove. Si Pauline Dubuisson tingués alguns trets comuns amb el personatge de la pel·lícula, sobretot els costums lleugeres, no era la jove ociosa de la pel·lícula, ja que Pauline Dubuisson era estudiant de medicina. El realitzador ha apartat, d'altra banda, la prova viscuda als 18 anys per Pauline Dubuisson, víctima de l'Alliberament, violada per haver estat l'amant d'un metge-coronel alemany. Quan surt la pel·lícula el 1960, Pauline Dubuisson surt de la presó i intenta reprendre els seus estudis a París. L'estrena de la pel·lícula és un drama per a ella que aspira a l'oblit. Marxa a exercir com a interna a Essaouira al Marroc. Pauline Dubuisson es va suïcidar el 1963 al Marroc després d'un projecte de matrimoni amb un francès.
  • La Veritat va ser el revelador del talent per la tragèdia de Brigitte Bardot. La seva actuació va ser destacada unànimement per la crítica.
  • Brigitte Bardot i Sami Frey van viure una història d'amor després de la pel·lícula.
  • Henri-Georges Clouzot, conegut per a la seva gran duresa, la seva misogínia i la seva tècnica que consisteix a collar fins a l'extrem les actrius de les seves pel·lícules, va empènyer tant Brigitte Bardot a «escopir les seves tripes», que aquesta última, massa impregnada del seu personatge, després del final del rodatge, va tenir una temptativa de suïcidi, com la Dominique al final de la pel·lícula.

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «La veritat». esadir.cat.
  2. «La vérité». The New York Times.

Enllaços externsModifica