Obre el menú principal

La vida íntima de Jody Norris

pel·lícula de 1946 dirigida per Mitchell Leisen

La vida íntima de Jody Norris (original: To Each His Own) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mitchell Leisen, estrenada el 1946 i doblada al català[1]

Infotaula de pel·lículaLa vida íntima de Jody Norris
To Each His Own
ToeachhisownPOSTER.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Mitchell Leisen
Protagonistes
Director artístic Hans Dreier i Roland Anderson
Producció Charles Brackett
Dissenyador de producció Roland Anderson
Guió Charles Brackett, Jacques Théry, a partir d'una història de Charles Brackett
Música Victor Young
Fotografia Daniel L. Fapp
Muntatge Alma Macrorie
Vestuari Edith Head
Productora Paramount Pictures
Distribuïdor Paramount Pictures
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1946
Durada 122 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Londres
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.0/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), una jove anglesa passa una nit amb un valent soldat d'infanteria i queda embarassada. El soldat mor abans que puguin casar-se, i la jove, per evitar un escàndol, lliura el seu fill a una altra persona, encara que roman sempre a prop seu.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

L'actriu ja havia estat dirigida per Leisen a la pel·lícula Per la porta d'or, igualment amb guió de Charles Brackett en col·laboració amb Billy Wilder. Aquest magnífic melodrama havia valgut a Olivia de Havilland la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu però va ser suplantada per la seva germana Joan Fontaine a Sospita.

Olivia de Havilland va exigir Mitchell Leisen com a guionista per a aquesta pel·lícula.[2]

Olivia de Havilland va precisar que el director va intentar la pel·lícula a contracor però va declarar: «Cap a finals de la segona setmana de rodatge, he vist que començava a entusiasmar-se... Al final de la setmana següent, el seu entusiasme ja no tenia fites. »[3]

En efecte, Leisen era bastant reticent a realitzar aquesta pel·lícula, ja que trobava que l'assumpte era massa melodramàtic i recordava les pel·lícules d'abans de la guerra i sobretot les de John M. Stahl.[2] Última col·laboració de Leisen amb Brackett, el director va tenir dissensions amb ell a propòsit del guió, i el seu canvi en l'interès per la pel·lícula va venir de la col·laboració considerable en la revisió de la història, havent refusat el guió original i després de moltes dissensions amb Brackett[2] Per exemple, es va negar a rodar el final original de la pel·lícula, on Joséphine explicava llargament al seu fill les raons de les seves tries, i va fer escriure un final més elegant i més retingut sense necessitat d'explicacions, el fill entenent que es troba davant la seva mare, li va dir simplement «Crec que és el nostre ball, mare. »[2]

CritiquesModifica

«Quinta essència del melodrama que llagrimeja sobre el tema a tota prova del sacrifici i dels sofriments d'una mare soltera el fill de la qual, adoptat, creix sense conèixer-la i no es retroba amb ella fins que és adult. La vida íntima de Jody Norris és una de les millors del gènere, superant els estereotips morals i socials de què s'alimenta. El personatge encarnat - amb una gran delicadesa - per Olivia de Havilland és clarament més convincent i emocionant que la majoria de les mares doloroses del repertori (Senyora X n'és el prototip) perquè escapa, justament per la complexitat de la seva evolució psicològica, en el transcurs de vint-i-cinc anys, a les normes rigorosament programades d'aquest repertori. »[2]

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. La vida íntima de Jody Norris
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari del cinema - Les pel·lícules - Jacques Lourcelles - Éditions Robert Laffont - 1992 ISBN 2-258-04027-2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ReferenceA» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. 50 anys de cinema estatunidenc per Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier - Éditions Nathan - 1991/1995 - ISBN 2-258-04027-2

Enllaços externsModifica