Labradorita

La labradorita o espectrolita, una varietat de l'anortita, és un mineral de la classe dels silicats, subgrup tectosilicats i dins d'aquestes pertany als feldespats denominats plagioclases. És un aluminosilicat de sodi i calci. És un membre intermedi de la sèrie de solució sòlida de les plagioclases, els extrems en són l'albita (plagioclasa de sodi) i l'anortita (plagioclasa de calci).

Infotaula de mineralLabradorita
Varietat de: anortita
Labradoryt, Madagaskar.JPG
Fórmula química(Ca,Na)(Si,Al)4 O8
Epònimpenínsula del Labrador Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats > feldespats
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Colorverd-pàl·lid, blau, de vegades sense color o blanc-gris
Duresa6,3 Modifica el valor a Wikidata
Color de la ratllablanca
Densitat2,7 g/cm3
Índex de refracció1,55 a 1,75
Solubilitaten àcid clorhídric
Estatus IMAmineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada Modifica el valor a Wikidata

Se li va posar nom a partir que va ser descrita per primera vegada a la península del Labrador (Canadà), mentre que el sinònim d'espectrolita es refereix a la iridescència espectral que és típica d'aquest mineral.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la labradorita pertany a "09.FA - tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics", juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Ambient de formacióModifica

Es forma amb la cristal·lització de roques ígnies i en roques metamòrfiques. És molt comú que aparegui labradorita en els gabres i en altres roques ígnies màfiques, ja que la norma general és que les plagioclases siguin tant més càlciques com més bàsica sigui la roca que les conté. És el principal component de la roca anortosita.

Pel seu ambient de formació, els minerals als quals normalment apareix associada són biotita, piroxè i hornblenda.

Localització, extracció i úsModifica

S'han trobat notables jaciments a Labrador (Canadà), on va ser descrita, així com a la península Escandinava.

A part de l'interès col·leccionista, la labradorita té aplicacions industrials per a fabricar ceràmiques, materials refractaris i esmalts, i també s'empra tallada en lloses grans en la construcció d'edificacions com a revestiment ornamental de les parets.

Algunes labradorites poden ser treballades en joieria mitjançant polit per a l'elaboració de collarets.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Labradorita