Tord massot

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Labrus merula)

El tord negre, grívia, grívia negra, tord, tord marí, tord massot, tord roquer o ull de perdiu (Labrus merula) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Infotaula d'ésser viuTord massot
Labrus merula Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Ligúria (Itàlia). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN187541 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaLabridae
GènereLabrus
EspècieLabrus merula Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Labrus coeruleus (non Ascanius, 1772)
  • Labrus limbatus (Valenciennes, 1839)
  • Labrus lineolatus (Valenciennes, 1839)
  • Labrus livens (Linnaeus, 1758)
  • Labrus nereus (Risso, 1810)
  • Labrus ossifagus (non Linnaeus, 1758)
  • Labrus psittacus (Risso, 1827)
  • Labrus saxorum (Valenciennes, 1839)
  • Labrus turdus (Linnaeus, 1758)
  • Labrus viridis (non Linnaeus, 1758)[1]

Morfologia modifica

  • Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total i els 1.000 g de pes (és el làbrid més gros del Mediterrani).
  • Cos alt, ovalat i comprimit.
  • El cap és petit: la seua llargària és menor que l'altura màxima del cos.
  • La boca és petita amb els llavis molt gruixats.
  • Les mandíbules són extensibles.
  • Les dents són còniques i fortes.
  • L'aleta dorsal és llarga amb la part tova més llarga que alta. L'anal és curta. La caudal presenta una fenedura petita en el centre.
  • El seu color depèn de l'hàbitat: pot ésser de color marró, blau fosc, negre, verd oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques.
  • Totes les aletes (tret de les pectorals, que són transparents) són vorejades d'un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens.
  • El ventre és argentat lluent o clar.[3][4]

Reproducció modifica

És madur sexualment quan arriba als 2 anys i fa entre 15 i 20 cm de llargària. És hermafrodita proterogin: primer és femella i, al cap de quatre anys, esdevé mascle. La reproducció té lloc durant la primavera. Els mascles tenen cura dels ous que es troben adherits a un niu fet d'algues.[5]

Alimentació modifica

Menja garotes, equinoderms, poliquets, crustacis, cucs i mol·luscs.[5]

Hàbitat modifica

Viu als litoral rocallosos i a les praderies de Posidonia entre els 2 i els 50 m. Els adults es troben a major fondària.[6]

Distribució geogràfica modifica

Es troba des de Portugal (incloent-hi les Açores) fins al Marroc. També és present a la Mediterrània (abundant a la Mar Adriàtica i a les costes dels Països Catalans).[3]

Costums modifica

  • És un peix territorial i solitari que viu amagat entre les roques.[7]
  • Molt sovint és vist, especialment els exemplars més grossos, sent desparasitat per llambregues (Symphodus melanocercus).[6]
  • És un animal diürn que s'adapta bé a la captivitat dins d'un aquari.[8]

Conservació modifica

Apareix com a espècie en «risc mínim» a la Llista Vermella de la UICN.[9]

Pesca modifica

Es captura amb tremalls, volantí i fusell submarí.[5]

Observacions modifica

Té una longevitat de 17 anys.[10]

Referències modifica

  1. «Labrus merula». Catalogue of Life. (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 FishBase (anglès)
  4. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 201-202.
  5. 5,0 5,1 5,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 202.
  6. 6,0 6,1 DORIS (francès)
  7. «Tord massot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. El Maestro Pescador Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine. (castellà)
  9. Pollard, D. (2010). "Labrus merula." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 3 abril 2023]
  10. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.

Enllaços externs modifica