Obre el menú principal

Lacertilis

(S'ha redirigit des de: Lacertili)
«llangardaix» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Constel·lació del Llangardaix».

Els lacertilis (Lacertilia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) de l'orde dels escatosos. Inclou les diverses espècies anomenades popularment en català llangardaixos o fardatxos i sargantanes (especialment de les famílies dels agàmids, annièl·lids, cordílids, iguànids i lacèrtids)[1] com ara el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i el lluert (Lacerta viridis).

Infotaula d'ésser viuLacertilis
Lacertilia
Bartagame fcm.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
SubordreLacertilia
Distribució
Lizard range.png
Modifica les dades a Wikidata

Normalment tenen quatre potes, obertures externes d'oïdes i parpelles mòbils. El rang de longituds van d'uns pocs centímetres d'alguns Gekkonidae del Carib fins als prop de 3 metres del dragó de Komodo.

Algunes espècies de fardatxos anomenats serps de cristall o vidriols no tenen potes funcionals, a pesar de tindre vestigis de l'estructura de l'esquelet de les potes. Es distingixen de les verdaderes serps per la presència d'orelles i parpelles.

Alguns fardatxos poden canviar de color en resposta al seu entorn o en moments de perill. L'exemple més típic és el camaleó, però també poden succeir canvis de color més subtils en altres espècies de fardatxos.

Els fardatxos s'alimenten generalment d'insectes o rosegadors. Unes poques espècies són omnívores i també poden menjar plantes. Només un gènere és verinós: Heloderma, que inclou les espècies Heloderma suspectum (monstre de Gila) i Heloderma horridum. Aquestes espècies habiten en l'oest de Mèxic i sud de Texas, i posseïxen dos glàndules verinoses en la mandíbula.

La majoria dels fardatxos ponen ous, encara que unes poques espècies són capaces de donar a llum directament.

Els fardatxos de la família Scincomorpha, sovint tenen colors brillants i iridescents que pareixen humits. Però com la resta dels fardatxos, tenen la pell seca, preferint generalment evitar l'aigua (encara que tots els fardatxos poden nadar si és necessari).

TaxonomiaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Lacertilis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lacertilis