Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.

Plantilla:Infotaula personaLambert de Maastricht, o
Llambert de Lieja

Estàtua a Mingolsheim, amb l'espasa com el símbol del seu martiri
Biografia
Naixementc. 635 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Maastricht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 705 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturafins a 717 a Sant Pere de Maastricht, de 717 a 1794 a la Catedral de Sant Lambert i després del concordat del 1801 a la col·legiata de Sant Pau de Lieja;
segons una tradició catalana: Santa Maria de Lladó (Alt Empordà) 
Roman Catholic Bishop of Maastricht (en) Tradueix
675 – 21 setembre 705
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeLieja, Maastricht
Festivitat17 de setembre
IconografiaRobes de bisbe, amb una espasa
Patró deLieja
Família
PareChrodbert II Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDictionary of National Biography (1885–1900)
Allgemeine Deutsche Biographie
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 11129 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Lambert (també escrit Lamprecht, Lambrecht o Landibert) era un fill d'una família comtal. Després de l'assassinat del seu oncle i mestre Teodard al 670 va esdevenir bisbe de Tongeren i Maastricht, amb seu a Maastricht.

Després de la mort del regent merovingi Khilderic II, el majordom Ebroí va aconseguir el poder i va bandejar Lambert a l'Abadia de Stavelot. El seu successor, Pipí d'Héristal va reintegrar-lo. Segons certes fonts, hauria col·laborat amb Willibrord d'Utrecht per a modernitzar la diòcesi i per a propagar el catolicisme al ducat de Brabant i a Taxàndria.

Com que sempre va defendre el dret a la immunitat de l'església envers el poder de l'estat, van assassinar-lo al 17 de setembre, probablement de l'any 705, a casa seva a Lieja. Van enterrar-lo a l'església Sant Pere de Maastricht. Vers 717, el seu successor, Hubert de Lieja, va decidir de transferir la seva despulla a Lieja. Ja des del 714 es parla d'una basílica de Sant Lambert. Com que el culte continuava creixent, el 718 es va construir la catedral de Sant Lambert que va eixamplar-se fins a la seva destrucció després de la revolució francesa el 1794.

Existeixen cinc fonts medievals:

  • Vita vetustissima, escrit vers 730 per un clergue liegès de nom incert (Godescal?)
  • Vita reescrit pel bisbe Esteve de Tongeren entre 901 i 920. Va fer una nova redacció i afegir precs i himnes
  • Carmen de Sancto Lamberto: una versió poetica de la Vita, escrit per a facilitar la propagació del culte.
  • "Das Leben und Leiden des hl. Bischofs und Martyrers Lambert", del benedictí Sigbert de Gembloux (1030-1112).
  • Vita del canonge liegès Nicolau, escrit per a l'abat de Lissies.

Veneració

modifica

El seu dies natalis se celebra el 17 de setembre. La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual. El príncep-bisbe Rudolf de Zähringen, nadiu de Friburg, va portar una relíquia a la seva ciutat natal el 1191. Des d'aleshores, Lambert va ser el segon patró de la ciutat, junts amb Sant Jordi.

El sant va donar el seu nom a diverses localitats a Bèlgica a Sint-Lambrechts-Woluwe, Lasne-Chapelle-Saint-Lambert, Tourinnes-Saint-Lambert, Sint-Lambrechts-Herk i Val Saint-Lambert; als Països Baixos a Sint-Lambert-Wulpen, a Alemanya a Lambrecht.

Veneració a Catalunya

modifica
 
Canònica de Santa Maria de Lladó, amb relíquies del sant des del s. XIV.

La tradició catalana diu que Lambert era pagès i que, malgrat no haver anat a escola, fou bisbe i sant. Era un dels patrons antics de la pagesia de la Catalunya Vella. Unes relíquies del sant arribaren al segle xiv a la canònica de Santa Maria de Lladó, i l'any 1353 el bisbe de Girona concedí el permís de culte a Sant Lambert en aquesta església i les seves filials. Cada any, el dia 17 de setembre, se celebrava al poble la seva festa. De la comarca i de la Garrotxa hi arribava gent que recollia oli de la llàntia del reliquiari i se n'untava l'orella, ja que era invocat contra el mal d'orella. L'almoina que s'hi havia de deixar, però, no havia de ser gran, ja que es deia que si era excessiva, el sant s'ho prenia com un suborn i intensificava el dolor en comptes de guarir-lo. D'aquí que se'n digui:

« Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd. »

[1]

  1. Joan Amades. Costumari català. Vol. 5, p. 105-107.

Vegeu també

modifica


Precedit per:
Teodard de Maastricht
Bisbe del Bisbat de Lieja
669705
Succeït per:
Hubert de Lieja