Viquipèdia

Lamparetes

àlbum del grup Antònia Font

Lamparetes és el setè àlbum del grup de pop mallorquí Antònia Font, el sisè d'estudi, publicat sota el segell discogràfic propi Robot Innocent. Es va posar a la venda el dia 11 d'abril de 2011 a l'Espai Xocolat de Mallorca i el dia 12 a la resta de l'estat espanyol.[1] El 3 de setembre de 2012, Lamparetes va superar les 20.000 còpies venudes a Espanya i va esdevenir així disc d'or.[2] Es van fer videoclips de dues cançons de Lamparetes: «Clint Eastwood»[3] i «Calgary 88».[4]

Infotaula d'àlbumLamparetes
TipusÀlbum
ArtistaAntònia Font
Publicat11 d'abril de 2011
Enregistrat2011
Mallorca
GènerePop
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaRobot Innocent Companyia Discogràfica
ProductorAntònia Font
Formatdisc compacte i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
← Coser i cantar (2007)
Vostè és aquí (2012) →
Spotify: 3vf4SEuuEGbjdCt7L8JNLA Allmusic: mw0002146649 Modifica el valor a Wikidata

Lamparetes va arribar cinc anys després de Batiscafo Katiuscas, l'últim disc d'estudi que havia publicat la banda mallorquina, enmig de rumors sobre la seva dissolució.[5] Després d'una gira esgotadora del recopilatori simfònic Coser i cantar (DiscMedi/Blau, 2007), Antònia Font va decidir publicar sota un segell discogràfic propi, Robot Innocent Companyia Discogràfica, a fi de tenir completa independència de les productores.[6][7] La cançó «Clint Eastwood», que és un homenatge al director de cinema i actor Clint Eastwood,[8] va ser el tema que va impulsar la creació de la resta del disc.[9] El 22 de març, abans de la publicació del disc, Antònia Font va publicar «Clint Eastwood» com un avançament a través de la xarxa.[10] La gira de presentació del disc va arrancar el 25 d'abril al Teatre Principal de Palma i va seguir per diversos indrets de Catalunya.[11]

Anàlisi modifica

El guitarrista i compositor del grup Joan Miquel Oliver va explicar com, a l'hora de començar a compondre el disc, es va trobar en «un moment de crisi, en què no sabia què dir». L'actor estatunidenc Clint Eastwood li va servir d'inspiració per compondre la cançó del mateix títol, a partir de la qual va crear la resta de material. Després de «Clint Eastwood», Oliver va compondre «Me sobren paraules», en referència a com ja «li sobraven les paraules i les idees.»[9] De fet, per primera vegada en la carrera d'Antònia Font el grup va haver de descartar cançons ja enregistrades.[12] Oliver va escriure les lletres fent ús de l'escriptura automàtica, com era habitual a Antònia Font, però defugint lleugerament del concepte poètic per introduir-se a la narrativa, fent les lletres molt més descriptives que en altres discs.[13][14][15][16][17] Oliver va apostar per un estil més clar i concís, que pogués «agradar més» al públic però sense caure en un estil comercial,[14] admetent una major dificultat a l'hora de compondre amb aquest estil narratiu que no pas amb el més abstracte de discs anteriors.[17] Oliver va citar Eastwood com un paradigma de la voluntat d'innovar respecte treballs anteriors, també tan característica d'Antònia Font.[14]

No només hi ha la cançó «Pioners», tot el disc va d'això, del progrés... El progrés vist positivament. Avui dia el progrés només significa contaminació, catàstrofes nuclears... És sinònim d'això, però hi ha ciutats... la pau, joder!, també és fruit del progrés.

—Joan Miquel Oliver[18]

La temàtica central de Lamparetes són el progrés i els pioners,[6][9] vists en clau positiva.[15][18] La cançó «Coses modernes», que alguns compararen amb «The Modern Things» de Björk, defensa rotundament la idea del progrés, esmentant que «totes les coses modernes han esperat molt».[5] El concepte dels pioners lluitant per avançar sobresurt a «Pioners», però també és present a «Clint Eastwood», que menciona que «un home tot sol no sempre se basta», i a «Icebergs i guèisers»,[6] musicalment semblant a «All the Young Dudes» de David Bowie.[19] Més enllà d'Eastwood, el disc homenatja tots aquells homes «unineuronals» però amb «la capacitat extraordinària de protagonitzar fites històriques»,[12] com Abraham Lincoln i Vito Corleone, raó per la qual Homes n'havia de ser el títol en un principi.[7][nb 1] Finalment, es decantaren per les lamparetes com a concepte del títol, que segons Oliver «simbolitzen la civilització en contra de la naturalesa hostil» i com l'humà envaeix allò natural «per crear ciutats i espais habitables».[9] «Carreteres que no van enlloc» també indaga en aquest tema, especialment encarnat en la tornada: «de sobte ciutats desafien s'univers hostil».[14] Exceptuant la primera i penúltima cançons del disc, «Me sobren paraules» i «Sospitosos», el to general del disc és cada vegada més ombrívol i fred, possiblement en referència a la solitud dels pioners.[21] Segons Bianciotto, a partir de «Pioners» el disc abandona les cançons més solemnes en favor de cançons «més subtils i enigmàtiques, banda sonora d'exploradors que creuen veure "terra ignota"».[19] Segurament instigades per Eastwood, al llarg de l'àlbum hi ha referències cinematogràfiques a El Padrí («Boreal») i a Els canons de Navarone.[6]

«Calgary 88», possiblement la cançó més popular del disc entre el públic general, és la que més es desvia de la temàtica central del disc.[6] La lletra de la cançó narra la història d'amor d'una parella espanyola de patinadors, que promet casar-se si guanya la medalla d'or de patinatge artístic sobre gel als Jocs Olímpics d'Hivern de 1988, celebrats a Calgary. La parella acaba guanyant l'or i casant-se damunt el pòdium, mentre per megafonia sona «Atlantis Is Calling (S.O.S. for Love)» de Modern Talking.[nb 2] Alguns analistes van especular que la cançó està inspirada per la parella de patinadors que realment va guanyar l'or a la categoria de parelles als Jocs Olímpics de 1988, els soviètics Ekaterina Gordeeva i Serguei Grinkov, que van casar-se el 1991.[23] Una altra possible font d'inspiració és el cas del patinador xinès Zhao Hongbo, que va demanar matrimoni a la seva parella Shen Xue després de guanyar el Campionat Mundial de Patinatge de 2007, a Tòquio; la parella es va casar a una pista de gel el setembre de 2010.[24][nb 3] Tanmateix, Oliver i el vocalista Pau Debon van dir a una entrevista que no sabien de l'existència d'aquestes històries i que no s'havien documentat per escriure la cançó.[13]

La portada del disc és una fotografia diürna de l'edifici de GESA, un edifici racionalista dels anys 70 a primera línia de la costa palmesana que segons alguns[5] distorsiona la vista de La Seu; irònicament, el llibret de Lamparetes inclou una fotografia de la catedral a les últimes pàgines.[5] L'edifici de GESA també casa amb la temàtica principal de l'àlbum, essent un símbol de progrés i de civilització.[9] La cançó «Islas Baleares» narra com «l'edifici de GESA se desmorona», al·ludint al seu abandonament i el debat en torn la seva demolició.[5] A la cançó, Debon canta la tornada en castellà amb un marcat accent britànic i al final de la cançó, la torna a cantar al revés, potser suggerint algun tipus de missatge ocult.[5] Quan Oliver ja la tenia mig composta, va rebre un encàrrec de Junco y Diamante –un tàndem format per Joe Crepúsculo i David Rodríguez (líder de Beef)– per fer una cançó sobre les Balears pel seu disc Las comarcas de Catalunya (vol. 1); Oliver va enviar aquesta cançó.[18][19]

Rebuda i llegat modifica

L'àlbum va tenir molt bona rebuda per part de la crítica. Segons alguns, inclòs el mateix Oliver, Lamparetes és el millor disc d'Antònia Font;[26] el guitarrista va dir que és un fet «quasi objectiu»[9] i va explicar com és el disc que «més honestament» voldria sentir d'un altre grup.[12] Joan Cabot el va titllar de «conceptualment impecable» i «formalment exquisit» i va dir que l'àlbum inclou «totes les seves senyes d'identitat».[26] A MondoSonoro, el mateix Cabot va qualificar-lo com «la seva obra més rotunda des de Taxi» i va assenyalar que el grup s'hi havia permès «no dosificar les seves excentricitats». El va puntuar amb un 4,5 sobre 5.[16] A la revista Efe Eme, César Prieto va apuntar que segurament el disc «no és tan immediat» com els seus predecessors, però que «quan t'hi obres ja estàs irremeiablement embruixat». També va destacar la tasca d'Oliver, segons ell capaç d'«[aconseguir] amb materials populars dur les seves cançons a les més altes cotes de bellesa».[21] Xandre de Jenesaispop va qualificar Lamparetes amb un 8,2 sobre 10 i va remarcar com Antònia Font confirmaven ser «referència imprescindible del nostre pop». Xandre va observar com Oliver seguia apostant per l'«escriptura automàtica», però amb una major èmfasi en la «intenció per contar històries» que en treballs anteriors.[5] En la mateixa línia, Roberto Macho de Lafonoteca va assenyalar aquesta mescla de «lletres surrealistes amb altres més narratives» com un dels trets distintius de l'àlbum. Va definir el disc com a «bastant heterogeni», alabant la seva «mestria a l'hora d'enllaçar cançons» de diferent índole, però criticant la inclusió de «Calgary 88», segons Macho «un magnífic tema, però que no casa amb el conjunt de l'àlbum». L'analista va puntuar l'àlbum amb un 4 sobre 5, situant-lo per davall d'Alegria i Batiscafo Katiuscas.[6] Juan Cervera de Rockdelux també en va fer una crítica positiva, tot i opinar que no és el seu millor treball.[27]

Lamparetes va ser recipient del Premi Puig-porret de 2011[28] i la revista Enderrock el va considerar com el segon millor disc de l'any, per darrere de 10 milles per veure una bona armadura de Manel.[29] Jordi Bianciotto d'El Periódico el va enumerar tercer a la llista dels discs estatals de l'any, per darrere de 10 milles i La joven dolores de Christine Rosenvinge.[30] Indiespot va classificar «Calgary 88» com la cinquena millor cançó estatal de l'any 2011, la primera en català.[31] El desembre de 2011 es va publicar El pop d'Antònia Font. Versions halògenes, un disc de versions d'Antònia Font a càrrec de 19 artistes del país que ampliava Alegria revisitat, un disc de versions d'Alegria.[32] El disc inclou dues versions de Lamparetes: «Me sobren paraules», per Quart Primera, i «Clint Eastwood», per Very Pomelo.

Amb els anys, algunes cançons de Lamparetes han passat a formar part de la cultura popular i han tengut mencions recurrents. El 2018, al programa No ho sé de RAC1, les lingüistes Ana Alarcia i Gisela Gelí van agafar la cançó «Me sobren paraules» com a referència per explicar per què algunes paraules ens agraden, com lapislàtzuli, i d'altres no, com nyu.[33] Enric Xicoy, doctor en comunicació de la facultat de Blanquerna, va modificar una notícia d'El Mundo Deportivo del 1988 i hi va escriure una crònica completament cenyida als fets ficticis que surten a la cançó «Calgary 88», inventant-se una parella de patinadors artístics balears: Catalina Mahó i Marçal Llucmajor.[24] Després, va publicar la notícia falsa a Twitter, en un intent de demostrar que la xarxa social no és una font fiable, «sinó una cafeteria on tothom xerra».[34] En una entrevista a El 9 Esportiu, l'esquiador Marc Pinsach va apuntar la importància del component emocional en el món de l'esport, citant un fragment de «Calgary 88»: «no tot era físic ni mental, també era sentimental»; Pinsach va traçar el paral·lelisme amb les proves d'esquí en què va ajudar Kilian Jornet, motivat pel fet de ser amics.[35] Durant la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, diversos músics van interpretar «Calgary 88» des d'un balcó de sa Pobla com un himne de resistència.[36]

Llistat de cançons modifica

Núm. Títol Durada
1. «Me sobren paraules»   2:40
2. «Coses modernes»   3:28
3. «Islas Baleares»   3:35
4. «Abraham Lincoln»   2:14
5. «Clint Eastwood»   4:05
6. «Icebergs i guèisers»   2:10
7. «Calgary 88»   3:45
8. «Pioners»   2:08
9. «Boreal»   2:39
10. «Es canons de Navarone»   3:09
11. «Carreteres que no van enlloc»   3:34
12. «Es far de Ses Salines»   4:31
13. «Sospitosos»   3:21
14. «Minutos musicales»   3:34

Crèdits [cal citació] modifica

Intèrprets modifica

Producció modifica

  • Musica i lletra: Joan Miquel Oliver
  • Gravació i mixes: Toni Pastor
  • Màster: Jaume Manresa i Joan Miquel Oliver
  • Fotos i disseny gràfic: Joan Miquel Oliver
  • Art final i format: Carles Llull
  • Producció: Antònia Font
  • Edició: Robot Innocent Companyia Discogràfica
  • Agraïments: Guillem Cortès

Notes modifica

  1. ↑ Més endavant, Joan Miquel Oliver va dedicar Elektra (2018), un disc de la seva carrera en solitari, a les dones valentes.[20]
  2. ↑ Curiosament, Joan Miquel Oliver va tornar a rendir homenatge a «Atlantis Is Calling (S.O.S. for Love)» més endavant, en el seu disc en solitari Atlantis (2017) a la cançó del mateix títol.[22]
  3. ↑ Els xinesos Pang Qing i Tong Jian, plata a Tòquio, van seguir l'exemple i el 19 de juny de 2011, després d'una actuació a Xangai retransmesa en directe, Tong va demanar matrimoni a Pang.[24][25]

Referències modifica

  1. ↑ ACN «Els primers fans ja tenen des de mitjanit el nou 'Lamparetes' d'Antònia Font». Ara, 11-04-2011 [Consulta: 19 agost 2014].
  2. ↑ «'Lamparetes' d'Antònia Font ja és disc d'or». Ara, 03-08-2012 [Consulta: 19 agost 2014].
  3. ↑ «Antònia Font publica el videoclip de 'Clint Eastwood'». VilaWeb, 07-04-2011 [Consulta: 19 abril 2018].
  4. ↑ «Antònia Font estrena el videoclip de la cançó «Calgary 88»». Nació Digital, 13-02-2012 [Consulta: 19 abril 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Xandre «Antònia Font / Lamparetes». Jenesaispop, 30-04-2011 [Consulta: 24 maig 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Macho, Roberto «Lamparetes» (en castellà). Lafonoteca, 07-06-2011 [Consulta: 24 maig 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 Marí, Francesca «El món “progressa”, Antònia Font també». dBalears, 09-04-2011 [Consulta: 10 juliol 2019]. Arxivat 10 de juliol 2019 a Wayback Machine.
  8. ↑ Gomila, A «Nou disc d'Antònia Font, el 12 d'abril». Ara, 22-03-2011 [Consulta: 19 agost 2014].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Zaballa, Bel; Carreño, Jordi «Antònia Font: 'Podríem dir que aquest és el nostre millor disc'». VilaWeb, 12-04-2011 [Consulta: 19 agost 2014].
  10. ↑ Marí, Francesca «'Les Lamparetes', nou disc d'Antònia Font». dBalears, 23-03-2011 [Consulta: 24 maig 2019]. Arxivat 24 de maig 2019 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Antònia Font enceta la gira del seu últim treball, "Lamparetes", a Palma». CCMA, 26-04-2011 [Consulta: 15 novembre 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Ramis, Martina «Antònia Font defineix 'Lamparetes' com el seu "millor disc"». Regió7, 08-04-2011 [Consulta: 27 maig 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 Gisbert, Guillem «Antònia Font. Islas Baleares». Rockdelux, 296, juny 2011. Arxivat de l'original el 29 octubre 2020 [Consulta: 16 febrer 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Santandreu, Biel «Antònia Font contraponen tradición e innovación en 'Lamparetes'» (en castellà). Europa Press, 12-04-2011 [Consulta: 10 juliol 2019].
  15. ↑ 15,0 15,1 «El progrés segons Antònia Font». Enderrock, 05-04-2011 [Consulta: 10 juliol 2019].
  16. ↑ 16,0 16,1 Cabot, Joan «La magia de Antònia Font» (en castellà). MondoSonoro, #185, juny 2011, pàg. 44.
  17. ↑ 17,0 17,1 Cortina, Pau; Amengual, Margalida «Antònia Font: "Qualsevol cosa et serveix per fer un disc"». Regió 7, 12-04-2011 [Consulta: 28 gener 2021].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Morén Alegret, Helena «El nou d'Antònia Font a les botigues». Enderrock, 12-04-2011 [Consulta: 15 abril 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Bianciotto, Jordi. «Antònia Font - Lamparetes». Enderrock. [Consulta: 26 agost 2019].
  20. ↑ Díaz, Rosa «Joan Miquel Oliver cierra su trilogía con 'Elektra', un disco introspectivo y antimachista» (en castellà). El Mundo, 19-09-2018 [Consulta: 28 gener 2021].
  21. ↑ 21,0 21,1 Prieto, César «El disco del día: Antònia Font» (en castellà). Efe Eme, 09-05-2011 [Consulta: 27 desembre 2018].
  22. ↑ Pería, Mireia «Joan Miquel Oliver / Atlantis» (en castellà). Jenesaispop, 19-04-2017 [Consulta: 16 abril 2020].
  23. ↑ Estat de Gràciano. Sílvia Soler i la història (real) dels protagonistes de "Calgary 88" d'Antònia Font [podcast]. CCMA. [Consulta: 16 abril 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «Una parella de patinadors xinesos protagonitzen una història d'amor similar a una cançó d'Antònia Font». CCMA, 30-06-2011 [Consulta: 16 abril 2020].
  25. ↑ Lei, Lei «Lovebirds Tong and Pang will be partners for life» (en anglès). China Daily, 20-06-2011 [Consulta: 16 abril 2020].
  26. ↑ 26,0 26,1 Cabot, Joan «Adéu, marcianitus». Ara, 22-12-2013 [Consulta: 24 abril 2018].
  27. ↑ Cervera, Juan «Antònia Font. "Lamparetes"» (en castellà). Rockdelux, #295, maig 2011. Arxivat de l'original el 2021-02-03 [Consulta: 28 gener 2021].
  28. ↑ «Antònia Font guanya el premi Puig-Porret pel seu disc 'Lamparetes'». El Periódico, 14-09-2011 [Consulta: 18 abril 2018].
  29. ↑ «Els 50 discos de l'any 2011 segons la revista Enderrock». Racó Català. [Consulta: 24 abril 2018].
  30. ↑ «La banda sonora del año». El Periódico, 29-12-2011 [Consulta: 16 abril 2020].
  31. ↑ Ibars, Aleix. «Las mejores canciones de 2011 (estatales)» (en castellà). Indiespot. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2020. [Consulta: 15 abril 2020].
  32. ↑ «Més versions d'Antònia Font». Enderrock, 22-11-2011 [Consulta: 24 maig 2019].
  33. ↑ No ho sé. «Per què no ens agrada la paraula ‘nyu’?». RAC1.cat, 09-08-2018. [Consulta: 24 maig 2019].
  34. ↑ Araguás, Natalia «La proliferació de perfils falsos fa perillar la fiabilitat de Twitter». Ara, 06-01-2012 [Consulta: 16 abril 2020].
  35. ↑ Salgas, Marc «El triomf de l'amor en els Jocs de Calgary». El 9 Esportiu, 30-12-2011 [Consulta: 10 juliol 2019].
  36. ↑ Darder, Clàudia «'Calgary 88', un himno de resistencia de sa Pobla». Diario de Mallorca, 02-04-2020 [Consulta: 16 abril 2020].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lamparetes&oldid=33404095»