Obre el menú principal

Landelino Lavilla Alsina

polític espanyol

Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 6 d'agost de 1934) és un polític i jurista català, que fou Ministre de Justícia entre 1977 i 1979, i posteriorment President del Congrés dels Diputats entre 1979 i 1982.

Infotaula de personaLandelino Lavilla Alsina
Leopoldo Calvo-Sotelo conversa con el presidente del Congreso, Landelino Lavilla (cropped).jpg
Biografia
Naixement 6 agost 1934 (85 anys)
Lleida (Segrià)
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 novembre 1982 – 28 juliol 1983 – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  President del Congrés dels Diputats 

6 abril 1979 – 18 novembre 1982
← Fernando Álvarez de Miranda y TorresGregorio Peces-Barba Martínez →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

13 març 1979 – 18 novembre 1982
Circumscripció electoral: Jaén


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

15 juny 1977 – 2 gener 1979

Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre de Justícia 

5 juliol 1976 – 6 abril 1979
← Antonio Garrigues Díaz-CañabateÍñigo Cavero Lataillade →
Dades personals
Formació Universitat de Saragossa
Universitat Complutense de Madrid
Universitat Autònoma de Madrid
Activitat
Ocupació Polític i jurista
Partit Unió de Centre Democràtic
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a la ciutat de Lleida estudià dret a Saragossa, estudis que va finalitzar a la Universitat Central de Madrid. L'any 1958 inicià la seva tasca professional al Tribunal de Comptes, i el 1959 va esdevenir lletrat del Consell d'Estat mitjançant oposicions públiques.

Durant la transició entrà en política essent membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD), esdevenint l'any 1979 en la formació de govern d'Adolfo Suárez Ministre de Justícia, càrrec que va desenvolupar fins al final de la Legislatura Constituent i durant el qual impulsà la reforma del Codi Penal espanyol i va impulsar la Llei sobre l'amnistia. Fou escollit diputat al Congrés per la província de Jaén en les eleccions generals de 1979, esdevenint President del Congrés dels Diputats sota la presidència d'Adolfo Suárez, càrrec en el qual fou confirmat per part de Leopoldo Calvo-Sotelo al seu ascens a la presidència de la UCD el 1981.

Després de la retirada política de Suárez, el 1982 encapçalà la llista electoral de la coalició centrista a les eleccions generals de 1982 per la província de Madrid. Després del fracàs electoral i la dissolució d'aquest partit, Lavilla va renunciar al seu escó (sent substituït per Calvo-Sotelo) i va passar a formar part del Consell d'Estat.

El 1996 va aspirar a la presidència del Consell General del Poder Judicial, però el seu nomenament no es va consumar. En 2006 va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i és membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la que en fou president de 2003 a 2012.[1]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica