Langrenus (cràter)

Langrenus és un prominent cràter d'impacte localitzat prop de l'extremitat oriental lunar. La seva forma és circular, però apareix allargat a causa de l'escorç. Es troba en la costa oriental del Mare Fecunditatis. Al sud es troba un parell de cràters sobre els que destaca: Vendelinus i Lamé, una mica més petit.

• 
  Localització de Langrenus (part superior dreta de la imatge)
• 
  Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter
• 
  Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter

Langrenus
Dades generals
Tipus	cràter d'impacte
Cos astronòmic	Lluna
Epònim	Michael van Langren
Dades geogràfiques
Coordenades	8° 52′ S, 61° 02′ E
Diàmetre	132 km
Profunditat	4.500 m
Quadrangle	LQ21
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature	3273

La paret interior de Langrenus és aterrassada, ampla i irregular, amb una amplitud mitjana d'uns 20 quilòmetres. Les rampes externes són irregulars i muntanyoses, amb un sistema de marques radials brillants, i fragments rocosos escampats a través del mare a l'oest. L'interior del cràter té una albedo més alta que l'entorn, de manera que el cràter sobresurt de manera prominent quan és il·luminat directament pel Sol. El seu sòl està recobert per nombrosos blocs de roca, i és lleugerament irregular a la meitat nord-oest. Els pics centrals s'eleven aproximadament a un quilòmetre per sobre del sòl, aconseguint un pic situat a la vora oriental una altitud de 3 km.

• 
  En la vora oriental del Mare Fecunditatis es troba el cràter Langrenus, vist com l'àrea grisa més clara al centre dreta de la foto
• 
  Vista des de l'Apollo 8, la primera missió tripulada a la Lluna. Durant la missió, l'astronauta James Lovell va descriure Langrenus com "un cràter bastant gran; amb un con central. Les parets del cràter estan aterrassades, amb uns sis o set nivells cap avall."
• 
  Langrenus M. Fotografia de la missió Clementine (1994)

En el passat no s'ha considerat la presència al cràter de fenòmens lunars transitoris. No obstant això, el 30 de desembre de 1992, Audouin Dollfus de l'Observatori de París va observar una sèrie de resplendors a terra d'aquest cràter utilitzant el telescopi d'un metre. Aquests resplendors van canviar de forma amb el temps, i el professor Dollfus va considerar que probablement es podria tractar d'una emissió gasosa. El sòl esquerdat del cràter va poder haver estat la font del gas.

L'astrònom flamenc Michel Florent van Langren va ser la primera persona a dibuixar un mapa lunar mentre donava noms a molts dels elements del relleu. Fins i tot va denominar a aquest cràter amb el seu propi nom. Irònicament, aquest és l'únic dels elements que va nomenar que ha conservat la seva designació original..

Cràters satèl·lit

Per convenció aquests elements són identificats en els mapes lunars posant la lletra en el costat del punt mitjà del cràter que està més proper a Langrenus.

• 
  Cràters satèl·lit
• 
  Langrenus M
• 
  Langrenus X

Langrenus	Coordenades	Diàmetre
E	12° 42′ S, 60° 36′ E	30 km
G	12° 06′ S, 65° 24′ E	23 km
H	8° 00′ S, 64° 18′ E	23 km
L	13° 12′ S, 62° 12′ E	12 km
M	9° 48′ S, 66° 24′ E	17 km
N	9° 00′ S, 65° 42′ E	12 km
P	12° 06′ S, 63° 06′ E	42 km
Q	11° 54′ S, 60° 42′ E	12 km
R	7° 42′ S, 63° 36′ E	5 km
S	6° 42′ S, 64° 42′ E	9 km
T	4° 36′ S, 62° 30′ E	42 km
U	12° 36′ S, 57° 06′ E	4 km
V	13° 12′ S, 55° 54′ E	5 km
W	8° 36′ S, 67° 18′ E	23 km
X	12° 24′ S, 64° 42′ E	25 km
Y	7° 48′ S, 66° 54′ E	27 km
Z	7° 06′ S, 66° 24′ E	20 km

Molts dels cràters associats més significatius que envolten a Langrenus han estat canviats el nom per la UAI:

• Langrenus A - Vegeu Barkla.
• Langrenus B - Vegeu Naonobu.
• Langrenus C - Vegeu Acosta.
• Langrenus D - Vegeu Al-Marrakushi.
• Langrenus F - Vegeu Bilharz.
• Langrenus J - Vegeu Somerville.
• Langrenus K - Vegeu Atwood.

Referències

• (WGPSN), IAU Working Group for Planetary System Nomenclature. «Gazetteer of Planetary Nomenclature. 1:1 Million-Scale Maps of the Moon» (en anglès). UAI / USGS, 13-02-2013. [Consulta: 6 abril 2016].
• Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.,. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature (en anglès). NASA RP-1097, 1982. 
• Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglès). USGS, 25-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
• Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon (en anglès). Nueva York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2. 
• Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3. 
• McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
• Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU» (en anglès). Space Science Reviews, 12, 1971, pàg. 136.
• Moore, Patrick. On the Moon (en anglès). Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 0-304-35469-4. 
• Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0521335000. 
• Rükl, Antonín. Atlas of the Moon (en anglès). Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8. 
• Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes, 6ª edición revisada (en anglès). Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2. 
• Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 978-0-521-54414-6. 
• Wlasuk, Peter T. Observing the Moon (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3. 

Vegeu també

• Llista de cràters lunars
• Selenografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Langrenus

• Referència UAI del CRÀTER
• LPI Digital Lunar Orbiter Photographic Atlas of the Moon
• Mapa LROC
• The-moon.wikispaces.com: Langrenus