Lapeyreïta

La lapeyreïta és un mineral descobert a França i aprovat per l'IMA l'any 2003. Fou anomenat així en honor de Laurent Lapeyre, col·leccionista de minerals i especialista en els minerals de Roua.

Lapeyreïta
Fórmula química	Cu₃O[AsO₃(OH)]₂·0.75H₂O
Epònim	Laurent Lapeyre (en)
Localitat tipus	Mines de Roua, Daluis, Guillaumes, Alps Marítims, Provença-Alps-Costa Blava, França
Classificació
Categoria	Mineral
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.07
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 19,158 Å; b = 2,9361 Å; c = 9,193 Å; β = 103,26°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	verd festuc - verd fosc
Macles	en el mineral tipus tots els cristalls es troben maclats al pla (001).
Exfoliació	perfecta en {001}, bona en {100}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	verd groguenc
Densitat	4,385 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	fort
Dispersió òptica	r > v, mitjana
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-023b
Any d'aprovació	2008
Símbol	Lpy
Referències

Característiques

La lapeyreïta és un mineral de fórmula química Cu₃O[AsO₃(OH)]₂·0.75H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El mineral forma agregats de cristalls rectangulars elongats (paral·lels a [010] i aplanats en (001). També es troba en forma de cristalls aciculars fibrosos i formant masses terroses. El mineral és translúcid (transparent en fragments prims) i de color verd festuc fosc. Presenta una lluïssor que oscil·la entre vítria i l'adamantina i una ratlla a verd-groguenca. La tenacitat és trencadissa i la fractura és concoidal.

Formació i jaciments

El mineral fou descobert a les antigues mines de coure de Roua (França). Sol trobar-se associat íntimament a trippkeïta i, normalment, també a olivenita, malaquita, gilmarita, cornubita, connèl·lit, teoparacelsita, brochantita, cuprita, coure natiu, algodonita i domeykita. La lapeyreïta apareix en geodes de cuprita tot formant agregats, cristalls fibroses o en forma de pols.