Obre el menú principal

El LEP (Large Electron-Positron Collider, «gran col·lisionador electró-positró») era un accelerador-col·lisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferència, situat a cent metres sota terra a la frontera entre França i Suïssa. Actualment està reemplaçat pel gran col·lisionador d'hadrons (LHC). Era l'últim pas del complex d'acceleradors del CERN. Els electrons i positrons hi eren injectats i accelerats fins a l'energia final de col·lisió mitjançant l'ús de cavitats de radiofreqüència. Un sistema d'imants dipolars corbava els feixos d'electrons i positrons el que les obligava a seguir una trajectòria circular.[1]

Infotaula d'edifici
LEP
CERN Microcosm 03.JPG
Una cavitat del LEP al Museu Microcosm del Cern
Dades
Tipus Accelerador de partícules
Part de Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Cronologia
1989 entrada en servei
2000 clausura
2000 – 2001desmantellament
Ubicació geogràfica
Format per DELPHI experiment Tradueix
ALEPH experiment Tradueix
OPAL Tradueix
L3 experiment Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

En el LEP, els electrons i els positrons circulaven en sentits oposats a velocitats relativistes, agrupats en paquets (bunches) d'aproximadament 1,6 cm de longitud i una secció de 0,3 × 0,01 mm². Existien vuit punts de col·lisió, en quatre dels quals s'hi havien instal·lat experiments: ALEPH, DELPHI, L3 i OPAL.[2]

El LEP va començar a operar l'agost de 1989 i encara que originalment va ser dissenyat per a la producció de bosons Z0 (la massa del qual és de 91,2 GeV/c2), amb energies per feix previstes per a la seva primera fase entorn dels 45 GeV i lluminositats de 1031 cm-2·s-1, les diferents millores que en els últims anys s'hi van introduir (incloent la instal·lació de cavitats superconductores) van permetre assolir energies per feix de fins a 104,5 GeV.

Posteriorment, s'anomenà LEP 2 (també LEP200 o LEP-II) la segona fase de l'accelerador de partícules, en la qual es va incrementar l'energia de col·lisió en el centre de masses per sobre dels 130 GeV. Aquest increment va permetre la producció de parells de bosons W± i Z0. S'esperava que els successius increments suposessin, fins i tot, arribar al llindar de producció de noves partícules com, per exemple, el bosó de Higgs. A la tardor de 2000, el LEP s'aturà definitivament i es començà a desmantellar per fer servir el seu túnel en la construcció del nou LHC.

Les energies de col·lisió assolides en el sistema centre de masses cada any de funcionament del LEP 2, i la lluminositat integrada corresponent recollida a l'experiment DELPHI, poden veure's a la taula següent:

Energia (GeV) Data Lluminositat (pb-1)
130 - 136 novembre, 1995 6
161 juliol/agost, 1996 10
172 octubre/novembre, 1996 10
183 1997 54
189 1998 158
192 juliol, 1999 26
196 juliol/agost, 1999 77
200 agost/setembre, 1999 84
202 octubre/novembre, 1999 41
203 - 208 2000 224

ReferènciesModifica