Laszló Spezzaferri

Laszló Spezzaferri (Lecce (Pulla, Itàlia), 9 de maig, 1912 - Verona, (Vèneto), 23 de desembre, 1989), fou un compositor, violoncel·lista, director d'orquestra i crític musical italià.

Infotaula de personaLaszló Spezzaferri
Activitat
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata

Provinent d'una família de músics coneguts: l'oncle Gaetano (1895-1920) era violinista i compositor i el seu pare Giovanni compositor, pianista i director d'orquestra. Després d'estudiar composició amb el seu pare Giovanni i després amb Bossi, es va graduar al Conservatori de Música de Milà a Cello i després a Instrumentació per a Banda, Música Coral i Composició. Va exercir una intensa activitat de concert durant més de vint anys, com a solista, en grups de cambra de prestigi (era membre del Trio di Lodi) i com a director d'orquestra.

Impulsat pel seu pare, es va dedicar aviat a la docència: el 1930 va succeir al seu pare a la direcció de l'Institut Musical de Lodi que ell mateix va fundar el 1917. El 1939, guanyant el concurs de títols i exàmens, va continuar a impartir classes a la "Lecce Liceo Musicale" del que després es va convertir en director. Des de 1948 fou professor als conservatoris de Càller, Bolonya i Milà. L'any 1951, després de guanyar el concurs anunciat pel Municipi pel paper de director de l'Escola Superior de Música, va estar a Verona on fou un animador incansable de la vida musical, així com ho havia estat activisme, en la seva joventut, en l'organització artística de Lecce. Sota la seva orientació, el liceu de música es va expandir i es va anar reforçant gradualment fins que va obtenir el 1961 l'equiparació als Conservatoris estatals de música i el 1968 el reconeixement del conservatori estatal del qual va ser director fins al 1982.

La seva vasta producció musical inclou principalment música que va des del teatre fins a la música simfònica, des de la cambra fins a la música religiosa. La seva música, sovint interpretada a Itàlia i a l'estranger, només es publica parcialment. Entre la seva producció cal destacar:

  • Eleonora d'Arborea, òpera;
  • Giulietta e Romeo, poema simfònic entre d'altres més,
  • Treballs de cambra com; Improviso, Notturno i Capriccio, (1965);
  • Introduzione, sarabanda e furlana, per a quatre violoncels (1936);
  • un Quartet amb piano (1964);
  • un Quintet amb piano (1968).

També va realitzar revisions i transcripcions d'obres de Frescobaldi, Traetta, Pergolesi, L. Rossi, etc. També va publicar mètodes didàctics.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica