Laura Bassi
Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una física italiana del segle xviii, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea.[1]
 Retrat de Laura Bassi per Carlo Vandi  | |
| Nom original | (it) Laura Maria Caterina Bassi |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 octubre 1711 Bolonya (Estats Pontificis) |
| Mort | 20 febrer 1778 (66 anys) Bolonya (Estats Pontificis) |
| Sepultura | Corpus Domini, Bologna (en)  |
| Dades personals | |
| Altres noms | Laurinda Olimpiache |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, biologia i anatomia |
| Lloc de treball | Bolonya |
| Ocupació | Física Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Bolonya |
| Membre de | |
| Alumnes | Lazzaro Spallanzani |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Vida modifica
Laura Bassi era filla d'un advocat nadiu del ducat de Mòdena que havia adquirit la ciutadania bolonyesa. Un sacerdot, parent seu, ja va notar l'extraordinari talent de la noia i la seva educació fins als vint anys va estar a cura de Gaetano Tacconi, metge i professor d'anatomia a la Universitat de Bolonya.[2]
Durant els anys 1720 va participar en nombrosos debats intel·lectuals amb membres de l'acadèmia bolonyesa, cosa que va cridar l'atenció del cardenal Lambertini (futur papa Benet XIV), que aviat va esdevenir el seu protector.[3]
El 1732 es va graduar a la Universitat de Bolonya i va ser nomenada professora d'aquesta institució. Va ser, doncs, la segona dona europea a rebre un grau universitari i la primera a ser professora d'universitat,[4] tot i que no va tenir permís per donar classe a les aules de la universitat fins al 1737.[5]
El 1738 es va casar amb el també professor de la universitat Giuseppe Veratti[6] i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot i que aquest matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continués donant classes) no va ser gens ben vist per la comunitat universitària i ciutadana.[7] De tota manera, aquest matrimoni li va permetre continuar freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat (ni que fos com a esposa de...) i també donar classes, encara que fos a casa seva i no a les aules.[8]
A partir de 1744, el matrimoni va tenir una autèntica escola a casa seva, en què Veratti donava física experimental i Bassi matemàtiques.[9] Per poder desenvolupar aquestes classes, també van establir a casa seva un laboratori ben dotat d'instruments científics.[10] Després de morir Laura Bassi, el seu marit va continuar amb les classes. Els seus experiments amb l'electricitat van influir Luigi Galvani, que havia estat alumne de l'escola de Veratti-Bassi.[11]
Obra modifica
Tot i que, a partir de 1746, va escriure i presentar cada any un article, tal com establia el seu compromís amb l'acadèmia dels Benedittini, de la qual va ser membre, la major part d'aquests no va ser mai publicats, però se'n conserven els manuscrits.
Els articles publicats són:[12]
- 1745, De aeris compressione, en què qüestiona la validesa de la llei de Boyle-Mariotte quan els gasos són humits
- 1757, De problemate quodam mechanico
- 1757, De problemate quodam hydrometrico
- 1791 (pòstum), De immixto fluidis aëre
Bibliografia modifica
- Alic, Margaret. El legado de Hipatia: historia de las mujeres en la ciencia (en (castellà)). Mèxic: Siglo XXI editores, 2005. ISBN 968-23-1682-0.
- Cavazza, Marta «Laura Bassi and Giuseppe Veratti: an electric couple during the Enlightenment» (en (anglès)). Contributions to Science. IEC [Barcelona], Vol. 5, Num. 1, 2009, pàg. 115-123. DOI: 10.2436/20.7010.01.67. ISSN: 1575-6343.
- Findlen, Paula «Science as a Career in Enlightenment Italy: The Strategies of Laura Bassi» (en (anglès)). Isis, Vol. 84, Num. 3, 1993, pàg. 441-469. ISSN: 0021-1753.
- Frize, Monique. Laura Bassi and Science in 18th Century Europe (en (anglès)). Springer, 2013. ISBN 978-3-642-38684-8.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Laura Bassi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Anonymous. «Laura Bassi». Encyclopedia of World Biography, 2004. [Consulta: 14 febrer 2015]. <Encyclopedia.com>.
- Cavazza, Marta. «Bassi, Laura; Il Contributo italiano alla storia del Pensiero – Scienze (2013)». Treccani, L'enciclopedia italiana. [Consulta: 14 febrer 2015].
- «Bassi-Veratti Collection» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 14 febrer 2015].
Referències modifica
- ↑ Gregersen, Erik. «Laura Bassi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ Frize, pàgina 39.
- ↑ Frize, pàgina 40.
- ↑ Findlen, pàgina 441.
- ↑ Frize, pàgines 50-51.
- ↑ Frize, pàgina 43.
- ↑ Cavazza (2009), pàgina 117.
- ↑ Frize, pàgines 43-45.
- ↑ Frize, pàgina 51.
- ↑ Cavazza (2009), pàgina 119. Frize, pàgines 52 i següents.
- ↑ Cavazza (2009), pàgina 116.
- ↑ Cavazza (2013), Treccani, L'enciclopedia Italiana.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Bassi |