Obre el menú principal

Laura Trombetti, més coneguda com a Laura Betti, (Bolonya, 1 de maig de 1934Roma, 31 de juliol de 2004) fou una actriu de cinema italiana.

Infotaula de personaLaura Betti
Laura Betti.jpg
Biografia
Naixement Laura Trombetti
1 de maig de 1927
Bolonya (Itàlia)
Mort 31 de juliol de 2004(2004-07-31) (als 77 anys)
Roma (Itàlia)
Causa de mort Infart miocardíac
Altres noms Laura Betti
Nacionalitat Itàlia
Activitat
Ocupació Actriu, guionista, actriu de teatre, actriu de cinema, directora de cinema i actriu de veu
Gènere Jazz
Premis
Mostra de Venècia
Millor actriu
1968 - Teorema

IMDB: nm0079341 Allocine: 307 Allmovie: p5993
Musicbrainz: 33274d60-197b-4993-bd60-28c6f939f3f5 Discogs: 1031919
Modifica les dades a Wikidata

S’inicià en el món de l’espectacle com a cantant de jazz, i el 1960 debutà en el cinema en el mític film de Federico Fellini, La Dolce Vita. També va actuar al film de Rosellini De nit, a Roma (1960). El 1963 treballà per primera vegada amb el poeta i realitzador Pier Paolo Pasolini, en el film col·lectiu RoGoPaG, i a partir de llavors va mantenir amb ell una estreta relació amistosa i professional fins a l’assassinat d’aquest el 1975.

Participà en alguns dels més característics films pasolinians, entre ells Èdip Rei (1967), Els contes de Canterbury (1972), Saló o els 120 dies de Sodoma (1976) i Teorema (1968), on la seva interpretació li valgué la Copa Volpi a la millor actriu del Festival de Venècia. També fou premiada en el Festival de Sant Sebastià per El petit Arquimedes (1979), de Gianni Amelio.

Actriu d’una gran força dramàtica i caràcter no sempre fàcil, treballà amb els principals directors italians i europeus, i rodà més de 70 pel·lícules, entre les quals destaquen En el nom del pare (1972), de Marco Bellochio; Allonsanfan (1973), dels germans Taviani: Vicis privats, públiques virtuts (1975), de Miklós Jancsó; Novecento (1976), de Bernardo Bertolucci, i La nit de Varennes (1981), d’Ettore Scola.

El 1980 passà a dirigir la Fundació Pier Paolo Pasolini i el 2001 dirigí el documental Pier Paolo Pasolini i la raó d’un somni, una de les aproximacions més completes i fiables a la vida del cineasta.

Va mantenir fins a la seva mort una intensa activitat artística, i encara entre el 2000 i 2004 va intervenir em mitja dotzena de films.

ReferènciesModifica

  • Suplement 2003-4, pag. 84, de l’enciclopèdia Espasa

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Betti