Laura Borràs i Castanyer
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una filòloga i política catalana i Presidenta del Parlament de Catalunya entre el 12 març de 2021 i el 28 de juliol de 2022, dia en el qual va ser suspesa com a diputada. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019 i diputada al Congrés dels Diputats entre 2019 i 2021.[1] Entre 2013 i 2018 havia estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes.[2] És especialista en teoria de la literatura i literatura comparada.[3]
BiografiaModifica
Etapa acadèmicaModifica
És llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora en Filologia Romànica (1997) per la Universitat de Barcelona per la tesi Formes de la follia a l'Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques.[4] Fou Premi Extraordinari (1998) de la Divisió de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona.[5]
Des de 1995 és professora associada a la Universitat de Barcelona, on ensenya teoria de la literatura i literatura comparada, i també és professora del Màster de formació del professorat del Departament de didàctica de la llengua i la literatura.[6] Des del 2007 és la Directora Acadèmica del Màster en Literatura en l'era digital de la Universitat de Barcelona.[6] S'ha especialitzat en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes socials.[6] Des del 2000 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes.[6]
Va ser guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i És membre de l'Internacional Advisory Board de l'Electronic Literature Organization (ELO), membre i professora del Programa de doctorat europeu Cultural Studies in Literary Interzones, Erasmus Mundus Joint Doctorate (EMJD/University of Bergamo) i de l'Erasmus Intensive Program on European Digital Literatures que coordina la Universitat de París 8 (Vincennes - Saint Denis).
Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació: com a columnista del diari Ara; a Els matins de TV3, com a tertuliana (2006-2009) i en una secció de llibres, i a Catalunya Ràdio, a El suplement (2013-2016) i a El matí de Catalunya Ràdio, parlant de llibres (2016-2017). Responsable de la sèrie de vídeos Bits de literatura d'EduCaixa.[3][7][8]
Entre 2012 i 2016 va dictar 90 conferències, en diversos cicles, als Caixafòrum de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Palma, Madrid i Saragossa.
Etapa de gestió pública i vida políticaModifica
El 2012 va ser nomenada comissària del Centenari Sales, Calders, Tísner per la Generalitat de Catalunya i per l'Ajuntament de Barcelona i l’any següent va ser nomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes per l’aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell.[9] Des d'aquest càrrec va treballar per donar a conèixer el patrimoni literari català, amb l'objectiu de trobar «espais no habituals per a la literatura». Va viatjar per tot Catalunya oferint conferències en auditoris, hospitals, mercats o, fins i tot, vagons de tren.[10] El 2017 va coordinar el 80è aniversari de la institució.
El gener de 2018 deixa el càrrec per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 amb la llista de Junts per Catalunya, com a candidata independent, i és escollida diputada.[11][12]
El 29 de maig de 2018 fou designada consellera de Cultura pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, després que Lluís Puig (sota una ordre de detenció activa en territori espanyol) no pogués assumir el càrrec per la negativa del Govern de l'Estat Espanyol a publicar-lo al DOGC.[13]
El juliol del 2018 es va iniciar una investigació sobre presumptes delictes en relació amb l'adjudicació de divuit contractes quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. La investigació va ser admesa per la jutgessa Sílvia López i es van obrir les diligències 547/2018. L'aleshores consellera va comparèixer al Parlament de Catalunya el 5 de desembre de 2018 a petició pròpia, per tal de donar explicacions. L'advocat Gonzalo Boye ha denunciat el caràcter prospectiu d’aquesta investigació judicial.[14] El desembre de 2019 la sala segona del Tribunal Suprem espanyol va obrir una causa penal contra Borràs, per investigar presumptes delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental per l'adjudicació dels divuit contractes.
El març de 2019 Mariàngela Vilallonga la relleva com a Consellera de Cultura[15] Laura Borràs, que lideraria amb Jordi Sánchez la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions generals espanyoles del 28 d'abril, va ser escollida com a diputada i novament en les eleccions generals repetides l'octubre de 2019.
El novembre de 2020 es va presentar a les primàries de Junts per Catalunya per optar a la Presidència de la Generalitat, a les futures eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021, en què va sortir escollida amb gairebé el 80% dels vots.[16] També s'hi van presentar Damià Calvet i Jordi Ferrés, qui pocs dies abans de les eleccions va demanar el vot per Borràs.[17]
El 12 de març de 2021 fou escollida Presidenta del Parlament de Catalunya amb el suport de Junts i ERC.[18] Va excercir el càrrec com a 16a presidenta de la institució i fou la tercera dona en dirigir la cambra, després de Núria de Gispert i Carme Forcadell. El juliol de 2022 fou suspesa com a diputada arran de la investigació sobre la seva actuació al front de la Institució de les Lletres Catalanes.[19]
Vida privadaModifica
Des de 1995 és casada amb Xavier Botet, cirurgià igualadí, amb qui l'any 2000 va tenir una filla, Marta Botet.[10]
Obra publicadaModifica
Ha publicat diversos articles divulgatius i de recerca en revistes especialitzades, així com un manual sobre literatura comparada el 2003. També és autora dels següents llibres:
- Més Enllà de la Raó (Quaderns Crema,1999). ISBN 9788477272878
- Per què llegir els clàssics avui (Ara llibres, 2011). ISBN 9788492907977
- Dos amants com nosaltres (Ara llibres, 2012).[20] ISBN 9788415224495
- Under construction: Literatures digitals i aproximacions teòriques (Edicions UIB, 2012). Editora ISBN 9788483842430
- Clàssics moderns (Ara llibres, 2013) ISBN 9788415224228
- La literatura en un tuit (2017) ISBN 9788415315407
- El poder transformador de la lectura (Ara llibres, 2020)[21]
- Filla de l'1 d'octubre (Enciclopèdia catalana, 2021) ISBN 9788441232310
ReferènciesModifica
- ↑ «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Laura Borràs serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara, 09-01-2013 [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Laura Borràs i Castanyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Castanyer, Laura Borràs. Formes de la follia a l'edat mitjana: estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques, 1997.
- ↑ «Laura Borràs» (en anglès), 15-07-2013. [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Cultura reforça la Institució de les Lletres Catalanes per impulsar la projecció dels escriptors contemporanis i del patrimoni literari». Sala de premsa - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 09-01-2013. [Consulta: 20 gener 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada». Parlament de Catalunya. [Consulta: 29 maig 2018].
- ↑ «Laura Borràs serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara, 09-01-2013 [Consulta: 20 gener 2013.], text addicional.
- ↑ 10,0 10,1 «Laura Borràs, una teórica de la literatura que se compromete a “servir al país y a la cultura”». La Vanguardia.
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017.
- ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont». VilaWeb, 13-11-2017.
- ↑ «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018.
- ↑ «Boye denuncia una ‘investigació judicial prospectiva’ contra Laura Borràs». Vilaweb, 9-07-2019. [Consulta: 9 juliol 2019.
- ↑ País, El «Mariàngela Vilallonga será la nueva consejera de Cultura» (en castellà). El País [Madrid, 22-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Els afiliats de JxCat trien Laura Borràs com a candidata a la Generalitat amb una àmplia majoria» (en català), 29-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020.
- ↑ «Ferrés renuncia a las primarias de JxCat para dar apoyo a Borràs en su duelo con Calvet» (en castellà), 27-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020.
- ↑ 324cat. «Laura Borràs, elegida presidenta del Parlament de Catalunya», 12-03-2021. [Consulta: 21 maig 2021.
- ↑ Bertomeu, Núria Orriols Guiu, Cesc Maideu, Quim. «El Parlament suspèn Borràs per presumpta corrupció i sacseja el Govern», 28-07-2022. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Ara Llibres | Catàleg | Dos amants com nosaltres». [Consulta: 29 maig 2018].
- ↑ Plantada, Esteve. «La necessitat de rellegir constantment els clàssics» (en catalan). El Temps de les Arts, setembre 2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Borràs i Castanyer |