Laura Gallego García
| Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil i infantil especialitzada en temàtica fantàstica. Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de València.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1977 (44 anys) Quart de Poblet (Horta Oest) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València Colegio Guadalaviar |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Membre de | |
| Gènere | Literatura infantil i juvenil |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
| Lloc web | lauragallego.com |
BiografiaModifica
Nascuda a Quart de Poblet (Horta Oest), als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web.
Als 21 anys, quan estava estudiant filologia hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la qual obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, escrita en castellà i traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'edat mitjana, que s'embarca en una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).
És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment a la Facultat de Filologia; en va ser codirectora des de 1997 fins a 2010.
L'obra amb la qual obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre, arran de la qual va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun.
Les seves novel·les s'han traduït, des del castellà, a altres llengües, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.
El reconeixement més important que ha rebut és el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 2012, per l'obra de gènere fantàstic-èpic Donde los árboless cantan traduït al català per Coral Romà i Garcia com Allà on el arbres canten.[1] Aquest guardó, dotat amb 20.000 euros, va ser concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, i va designar la seva obra com el millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat el 2011 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a Espanya.[2][3]
Característiques temàtiques i d'estilModifica
Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històrico-fantàstica, amb la novel·la Finis Mundi; però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d'Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.
En la seva narrativa fantàstica, i particularment a Memòries d'Idhun, la temàtica amorosa és tant o més important que la fantàstica, fet que la diferencia netament del model de Tolkien: els personatges expressen sense parar els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i es guien per ells, generalment més que per altres conceptes com l'honor o el deure. Així, la reflexió sobre el mateix sentiment ocupa molt espai en els diàlegs i la reproducció del pensament, fet afavorit per la decisió d'utilitzar un apassionat triangle amorós en el que Victoria se sent atreta sense remei per dos personatges oposats i incompatibles.
ObresModifica
| Any | Títol | Notes |
|---|---|---|
| 1999 | Finis Mundi | Premi el vaixell de vapor de 1998 |
| 2000 | La Vall dels Llops | Cròniques de la torre I. Supervendes |
| 2001 | El carter dels somnis | Llibre infantil |
| 2001 | Retorn a l'Illa Blanca | |
| 2002 | Les filles de Tara | |
| 2002 | La maledicció del Mestre | Cròniques de la torre II. Supervendes |
| 2002 | La llegenda del Rei Errant | Premi el vaixell de vapor de 2001 |
| 2003 | La crida dels morts | Cròniques de la torre III |
| 2003 | Mandràgora | |
| 2003 | On és l'Alba? | Llibre infantil |
| 2004 | El col·leccionista de rellotges extraordinaris | |
| 2004 | Fenris, l'elf | Cròniques de la torre IV. Supervendes |
| 2004 | Ales de foc | Continuació a: Ales Negres |
| 2004 | Memòries d'Idhun I: La Resistència | Supervendes |
| 2004 | La filla de la nit | |
| 2004 | En Max ja no fa riure | Llibre infantil |
| 2004 | L'Alba té una amiga molt especial | Llibre infantil |
| 2005 | El fantasma amb problemes | Llibre infantil |
| 2005 | Memòries d'Idhun II: Tríada | Supervendes |
| 2006 | Memòries d'Idhun III: Panteó | Supervendes |
| 2007 | L'Emperadriu dels Eteris | |
| 2008 | Dos ciris al diable | |
| 2009 | Ales Negres | Continuació de: Ales de foc |
| 2009 | Fem equip! | Sara i les golejadores I |
| 2009 | Les noies som una canya | Sara i les golejadores II |
| 2009 | Juguem la lliga! | Sara i les golejadores III |
| 2010 | El futbol i l'amor són incompatibles | Sara i les golejadores VI |
| 2010 | Les golejadores no es rendeixen | Sara i les golejadores V |
| 2010 | L'últim gol | Sara i les golejadores IV |
| 2011 | Allà on els arbres canten | Supervendes. Premi nacional de literatura infantil i juvenil de 2012 |
| 2012 | Mag per casualitat | |
| 2013 | El llibre dels portals | Premi Imaginamalaga 2013 |
| 2014 | Enciclopedia de Idhún | |
| 2015 | Totes les fades del regne | |
| 2016 | Òmnia, tot allò que puguis somiar (ISBN 978-8490435823) | |
| 2017 | Quan em puguis veure | |
| 2017 | Per una rosa | Col·laboració amb Javier Ruescas i Benito Taibo |
| 2018 | El bestiari de l'Axlin | Guardians de la Ciutadella I. Primer llibre d'una triologia.[4][5] Editorial Penguin Random House.[6] El bestiari de l'Axlin és el primer t´tol, d'una triologia anomenada guardians de la Ciutadella. Tracta sobre la vida de l'Axlin, una noia coixa que viu dins d'un enclavament, per evitar ser devorada pels monstres del seu món. Quan fa 16 anys, decideix veure món, i allí coneix el Xein. Un noi amb uns ulls de color dorat del qual s'enamora. L'amor entre ells és mutuo. Quan una traïció fa que els Guardians s'en portin el Xein, perquè és especial per matar monstres, l'Axlin anirà a la Ciutadella per poder salvar-lo. |
| 2018 | El secret del Xein | Guardians de la Ciutadella II |
| 2019 | La missió de la Rox | Guardians de la Ciutadella III |
ReferènciesModifica
- ↑ Gallego García, Laura. Allà on els arbres canten. Traducció: Coral Romà i Garcia. Barcelona: Cruïlla, 2011. ISBN 978-84-661-2935-0.
- ↑ «Laura Gallego, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil» (en castellà). El País, 30-10-2012 [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Efe «La novelista Laura Gallego gana el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil - 20minutos.es» (en castellà). 20Minutos – Últimas Noticias, 30-10-2012.
- ↑ del Río, Lucía. «Guardianes de la Ciudadela: El bestiario de Axlin, la nueva y trepidante saga de Laura Gallego» (en castellà), 31-07-2018. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Guardianes de la Ciudadela archivos» (en espanyol europeu). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Geli, Carles; Barjau, Caterina «Entrevista | Reina de la aventura» (en castellà). El País, 01-04-2013. ISSN: 1134-6582.
Enllaços externsModifica
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Porpetta |
Premi de les Lletres Valencianes 2014 amb Manuel Vicent |
Succeït per: Joan Francesc Mira i Casterà |