Larentàlia

festivitat en honor dels Lars
(S'ha redirigit des de: Laurentàlia)

Larentàlia també Larentinae[1] i Larentinàlia,[2] va ser un festival romà en honor dels lars, celebrat a l'antiga Roma.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentLarentàlia
Tipusfestival
Religió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

 
Situació del Velabrum, lloc de la Larentàlia.

Sembla que aquesta celebració va ser promoguda per Acca Laurèntia, és a dir que els seus orígens es remunten a la fundació de la ciutat.[4] Aquesta dona era la mare adoptiva de Ròmul i Rem, els quals, després de morts van ser venerats com a lars protectors de Roma. Això explica per què durant la festivitat de la Larentàlia els sacrificis els oficiava el Flaminis Quirinalis,[5] el sacerdot del déu Quirí i de Ròmul, considerat fill de Quirí. Plutarc va escriure que el qui oficiava aquesta cerimònia era el flamen martialis, el sacerdot de Mart, però Georges Dumézil opina que molt probablement es tracta d'una confusió d'aquest escriptor grec, que va identificar Quirí amb Mart perquè tots dos eren déus amb atribucions relacionades amb la guerra.[6]

El culte als lars, els esperits protectors dels avantpassats, es creu que era de procedència etrusca.

Lloc i dataModifica

Tot i que la funció dels lars i el seu àmbit d'acció eren les parets de cada residència familiar, la Larentàlia començava la celebració amb un sacrifici al Velabrum, el lloc on segons la tradició es va enterrar el cos d'Acca Laurèntia.[7] Aquest indret era una esplanada entre el Fòrum Romà i els turons Capitoli i Palatí. Pel que fa a la data, la festivitat se celebrava en un principi al desembre el dia dècim abans de les calendes de gener.[8][7] Per disposició d'August es va passar a celebrar dues vegades a l'any[9] la segona a l'abril coincidint amb la festa en honor de Ròmul, del qual August clamava ser un descendent.[10]

ReferènciesModifica

  1. Marc Terenci Varró De lingua latina VI, 24
  2. Lactanci Divinarum Institutionum Libri VII, I, 1, 20; Macrobi Saturnalia I, 10, 11.
  3. William W. Fowler, The Roman Festivals of the Period of the Republic, Londes, 1908, p. 275-276
  4. Cató el Vell Origines, fr. 8; Marc Terenci Varró De lingua latina, V, 85
  5. Aulus Gel·li, Noctes Atticae, VII
  6. Georges Dumézil, La Religion romaine archaïque. París: Payot, 2000, p.279-280
  7. 7,0 7,1 Macrobi, Saturnalia, I, 10
  8. Inscrit en el Fasti Antiates Maiores
  9. Plutarc, Vides paral·leles: Ròmul IV-V
  10. Smith, William (ed.). «Larentalia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6 juny 2022].

BibliografiaModifica

  • Helene Henderson, Sue Ellen Thompson. "Holidays, Festivals and Celebrations of the World Dictionary", Vol. 2. Detroit: ed. Omnigraphics, 1997.. 
  • Helene Henderson, Sue Ellen Thompson. "Holidays, Festivals and Celebrations of the World Dictionary", Vol. 4. Detroit: ed. Omnigraphics, 2009.