Viquipèdia

Laurent Fignon

ciclista professional francès

Laurent Fignon (París, 1960 - París, 2010) va ser un ciclista professional francès que va guanyar el Tour de França el 1983 i el 1984. El 1989 va guanyar el Giro d'Itàlia i va quedar en segon lloc en el Tour de França.

Infotaula de personaLaurent Fignon
Biografia
NaixementLaurent Fignon
12 d'agost de 1960
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 d'agost de 2010(2010-08-31) (als 50 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCrematori i Columbari del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Professor
NacionalitatFrança França
FormacióUniversitat París XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEurope 1 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1982-1985. Renault
1986-1989. Système U
1990-1991. Castorama
1992-1993. Gatorade
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMaillot groc Tour de França (1983, 1984)
8 etapes al Tour de França
Maillot rosa Giro d'Itàlia (1989)
2 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa a la Volta a Espanya
Curses d'un diaCampió de França Campió de França en ruta (1984)
Milà-Sanremo (1988, 1989)
Fletxa Valona (1986)
IMDB: nm1426592 Find a Grave: 57962060 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1982-1985 Renault
1986-1989 Système U
1990-1991 Castorama
1992-1993 Chateau d'Ax Modifica el valor a Wikidata

Va debutar en el ciclisme professional en el 1982, als 22 anys, després de més de 50 victòries com a aficionat i, a l'any següent, es va veure al cim del ciclisme internacional, guanyant el Tour de França de 1983, i convertint-se en el ciclista més jove en guanyar el Tour des de 1933.

Amb les seves ulleres rodones i la seva cua de cavall, la imatge de Fignon era un gran contrast amb la imatge de duresa d'Hinault, per això es va guanyar el renom d'El Professor. El 1984, Hinault va canviar d'equip, però finalment Fignon va guanyar el Tour.

Malgrat això, la sort no el va acompanyar en les següents participacions. Una lesió de genolls significava que Fignon es perdria l'edició del 1985, i a més no va acabar les curses del 1986 i del 1988.

Però va guanyar la Milà-Sanremo dues vegades (1988, 1989) i el Giro d'Itàlia el 1989.

El seu espectacular palmarès es va veure perjudicat en dues ocasions, per controls antidopatge que van donar positius per amfetamines, el 1987 després del GP de Wallonie i el 1989 després del GP d'Eindhoven.

Després de la seva retirada, Fignon es va involucrar en l'organització de curses ciclistes com la París-Niça. Seguidament, Fignon va continuar organitzant curses de menor entitat, com la París-Corrèze, va ser comentarista del Tour de França a France 2 i va dirigir el Centre Laurent Fignon a la localitat de Banhèras de Bigòrra.

L'11 de juny de 2009, coincidint amb la promoció del llibre Nous Etions Jeunes et Insouciants (Érem joves i inconscients), Fignon va informar que se li havia diagnosticat un càncer intestinal en estat avançat, en fase de metàstasi que es va estendre fins al pàncrees. Segons els doctors, el càncer no estaria directament relacionat amb les substàncies dopants preses durant la seva carrera professional.[1][2] Finalment, el 31 d'agost de 2010 va morir a París a l'edat de 50 anys perquè no va poder superar la malaltia.[1]

El seu pensament el resumeix bé la seva cita: "Dues coses conforten als homes en les vicissituds de l'existència: la literatura, que els homes han inventat per fer-los creure que la intel·ligència i el destí dels altres són accessibles per a tothom, i la bicicleta, que l'home ha imaginat per demostrar que la plenitud terrenal pot ser d'aquest món[3]".

Palmarès Modifica

Resultats al Tour de França Modifica

  • 1983.   1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa.   1r de la Classificació dels joves. Porta el mallot groc durant 6 etapes
  • 1984.   1r de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 7 etapes
  • 1986. Abandona (13a etapa)
  • 1987. 7è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1988. Abandona (12a etapa)
  • 1989. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 9 etapes. 1r del Premi de la Combativitat
  • 1990. Abandona (5a etapa)
  • 1991. 6è de la classificació general
  • 1992. 23è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1993. Abandona (11a etapa)

Resultats al Giro d'Itàlia Modifica

  • 1982. 15è de la classificació general
  • 1984. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa.   1r del Gran Premi de la Muntanya
  • 1989.   1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1990. Abandona
  • 1992. 37è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya Modifica

Referències Modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Mor l'exciclista francès Laurent Fignon, doble vencedor del Tour de França i d'un Giro, 3cat24.cat, 31 d'agost de 2010 (consulta: 31-8-10).
  2. ↑ (anglès) Fignon facing cancer fight Arxivat 2009-06-14 a Wayback Machine., Velonews.com, 11 de juny de 2009 (consulta: 31-8-10).
  3. ↑ Fignon, Laurent. Nous étions jeunes et insouciants (en francesa). Librairie générale française. ISBN 978-2-253-13444-2. 

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laurent Fignon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laurent_Fignon&oldid=31983961»