El Lauteraarhorn (literalment «Banya més forta de l'Aar») és una muntanya de 4.042 metres que es troba al cantó de Berna a Suïssa. És la segona cimera del grup Schreckhorn-Lauteraarhorn. Situat a l'extremitat est del massís del Aar-Gothard, als Alps Bernesos, és format de gneis de bona qualitat. Aquesta cimera és una de les difícilment accessibles dels Alps, i necessita a prop de 22 km de marxa per arribar al bivac.[2]

Infotaula de geografia físicaLauteraarhorn
Imatge
El Lauteraarhorn vist des de Grimselsee
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBerna (Suïssa)
Map
 46° 35′ 00″ N, 8° 07′ 42″ E / 46.58339°N,8.12842°E / 46.58339; 8.12842
SerraladaAlps Bernesos
Dades i xifres
Altitud4.042[1]
Prominència128 m
Isolament1 km Modifica el valor a Wikidata
Esport
Primer ascens8 d'agost de 1842
Pierre Jean Édouard Desor, Christian Girard, Arnold Escher von der Linth amb els guies Melchior Bannholzer i Jakob Leuthold.

Louis Agassiz, geòleg i glaciòleg de Neuchâtel, així com els seus col·legues científics van ser els primers a arribar l'any 1842 a la cimera del Lauterraarhorn. Volien primerament arribar al veí Schreckhorn, més alt (4.078 m), però es van perdre en la boira. S'estaven sobre la morrena mitgera de la glacera de la Unteraar, sota un gros bloc, « l'Hotel des Neuchâtelois ». Agassiz efectuava mesures i va bastir la teoria de les glaciacions, donant finalment una explicació a la presència de blocs de granit i de gneis a la regió de Neuchâtel (blocs erràtics).[2]

Referències modifica

  1. «Llista dels 4.000 UIAA» (pdf). UIAA.
  2. 2,0 2,1 Richard Goedeke. LIBRIS. 4000 des Alpes, Toutes les voies normales des sommets de 4000 mètres, 2007, p. 50 a 53. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lauteraarhorn