Lawrenci

element químic amb nombre atòmic 103

El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica que pertany a la sèrie dels actinoides, el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103. Fou sintetitzat per primera vegada el 1961 per un equip estatunidenc liderat per Albert Ghiorso a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Lawrenci
103Lr
nobelilawrencirutherfordi
Lu

Lr

(Upp)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Lawrenci, Lr, 103
Categoria d'elements Actínids
(de vegades és considerat com un metall de transició)
Grup, període, bloc n/d7, d
Pes atòmic estàndard [262]
Configuració electrònica [Rn] 7s2 5f14 7p1
2, 8, 18, 32, 32, 8, 3
Configuració electrònica de Lawrenci
Propietats físiques
Fase Sòlid ((predit))
Punt de fusió 1.900 K, 1.627 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3
Energies d'ionització 1a: 443,8 kJ·mol−1
2a: 1.428,0 kJ·mol−1
3a: 2.219,1 kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[1]
Nombre CAS 22537-19-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del lawrenci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
262Lr sin 3,6 h ε 262No
261Lr sin 44 min SF/ε?
260Lr sin 2,7 min α 8,04 256Md
259Lr sin 6,2 s 78% α 8,44 255Md
22% FA
256Lr sin 27 s α 8,62.8,52.8,32,,, 252Md
255Lr sin 21,5 s α 8,43.8,37 251Md
254Lr sin 13 s 78% α 8,46.8,41 250Md
22% ε 254No
Només s'inclouen els isòtops amb semivida superior a 5 segons

HistòriaModifica

 
Els descobridors del lawrenci. D'esquerra a dreta: Robert Latimer, Albert Ghiorso apuntant "Lw" al seu lloc a la taula periòdica, Torbjørn Sikkeland i Almon Larsh.

El lawrenci no és present a la natura i fou sintetitzat pels científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Albert Ghiorso, el noruec Torbjørn Sikkeland, Almon Larsh i Robert M. Latimer el 14 de febrer de 1961 al Berkeley Radiation Laboratory (ara nomenat Lawrence Berkeley National Laboratory). Bombardejaren a l'accelerador d'ions pesats HILAC (Heavy Ion Linear Accelerator) una barreja de 3 μg dels isòtops de més període de semidesintegració del californi (nombre atòmic Z = 98) amb isòtops de bor 10 i 11 (Z = 5) i obtingueren l'isòtop lawrenci 258. Anomenaren el nou element en record del físic estatunidenc Ernest O. Lawrence (1901-1958), que havia inventat el ciclotró i li assignaren el símbol Lw.[2] La reacció fou:[3]

 

El símbol inicialment fou Lw però el 1963 la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada el canvià per Lr per adaptar-lo a la normativa aprovada. Un equip de científics soviètics de l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna produí el 1965 l'isòtop lawrenci 256 (26 segons de període de semidesintegració)[4] segons la reacció:[3]

 

PropietatsModifica

El lawrenci es comporta més com els elements tripositius de la sèrie dels actinoides que com el nobeli, al qual segueix a la taula periòdica, predominantment dipositiu.[5]

IsòtopsModifica

Article principal: Isòtops del lawrenci

S'han identificat 18 isòtops del lawrenci que van des del de nombre màssic 251 al de nombre màssic 266. La majoria d'ells tenen períodes de semidesintegració molt curts, de l'ordre dels segons. Els que el tenen més llarg són   (39 min),   (≈ 4 h)[6] i   (11 h).[6] Aquest darrer isòtop, el de període de semidesintegració més alt, fou observat el 2014 com a producte de la desintegració del dubni 270 per emissió d'una partícula alfa segons la reacció:[7]

 

ReferènciesModifica

  1. Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals» (en anglès). Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  2. Orna, M.V.; Fontani, M. «Discovery of the Actinide and Transactinide Elements». A: William J. Evans, Timothy P. Hanusa. The heaviest metals : science and technology of the actinides and beyond (en anglès). First edition. Chichester, West Sussex: John Wiley & Sons, 2019, p. 16. ISBN 978-1-119-30412-8. 
  3. 3,0 3,1 Kragh, Helge, 1944-. From transuranic to superheavy elements : a story of dispute and creation. ISBN 978-3-319-75813-8. 
  4. Emsley, John.. Nature's building blocks : everything you need to know about the elements. New ed., [completely rev. and updated]. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-960563-7. 
  5. «Lawrencium | chemical element» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, inc., 24-01-2018. [Consulta: 6 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 «Nudat 2» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 6 abril 2020].
  7. Khuyagbaatar, J.; Yakushev, A.; Düllmann, Ch. E.; Ackermann, D.; Andersson, L.-L. Physical Review Letters, 112, 17, 01-05-2014, pàg. 172501. DOI: 10.1103/PhysRevLett.112.172501.

Enllaços externsModifica