Lazzaro Spallanzani

Sacerdot italià

Lazzaro Spallanzani (Scandiano, Reggio Emilia, 1729-1799, Pavia) va ser un biòleg i alhora sacerdot catòlic. Fou nomenat professor de física i matemàtiques a la Universitat de Reggio Emilia, el 1757, i de lògica, de grec i de metafísica, respectivament, a Mòdena i de ciències naturals a Pavia. Gràcies a llurs investigacions li donaren el nom de "biòleg de biòlegs".

Infotaula de personaLazzaro Spallanzani
Spallanzani.jpg
Nom original(fr) Lorenzo Panzanie modifica
Biografia
Naixement10 de gener de 1729
Scandiano, Emilia-Romagna
Mort12 de febrer de 1799(1799-02-12) (als 70 anys)
Pavia, Llombardia
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer de bufeta urinària modifica)
Director de museu
modifica
Dades personals
ResidènciaItàlia
ReligióCatolicisme modifica
FormacióUniversitat de Bolonya
Universitat de Reggio
Es coneix perInterpretar la digestió, afirmant que és un procés químic. Contribuir a desmentir la teoria de la generació espontània.
Activitat
Director de tesiAntonio Vallisneri (en) Tradueix modifica
Camp de treballBiologia modifica
Ocupacióbiòleg, zoòleg, científic, naturalista, catedràtic d'universitat i entomòleg
OrganitzacióReial Acadèmia Sueca de Ciències
ProfessorsLorenzo Mascheroni modifica
Orde religiósCompanyia de Jesús modifica
Obra
Abreviació d'autor en botànicaSpall. modifica

Obra científicaModifica

 
Dissertazioni di fisica animale e vegetabile, 1780

Spallanzani tingué múltiples interessos científics que va investigar al llarg de la seva vida:

Li va apassionar el problema de la regeneració espontània de parts del cos d'amfibis i de rèptils encara que no va poder arribar a conclusions satisfactòries, sobretot no va poder explicar per què no succeïa el mateix a l'ésser humà i en altres animals. Continuant l'estudi de Redi, Spallanzani va demostrar que no existeix la generació espontània de la vida, obrint camí a Pasteur. L'any 1769, després de rebutjar la teoria de la generació espontània, Spallanzani - que també era sacerdot - va dissenyar experiments per tal de refutar els experiments realitzats per un altre sacerdot catòlic, l'anglès John Tuberville Needham, que havia escalfat i segellat caldo de carn en diversos recipients; donat que s'havien trobat diversos microorganismes en el caldo després d'obrir els recipients, Needham creia que això demostrava que la vida sorgeix de la matèria no vivent. Això no obstant, allargant el període d'escalfament i segellant amb més cura els recipients, Spallanzani va poder demostrar que aquells caldos no generaven microorganismes mentre els recipients estiguessin segellats.

La disputa entre Needham i Spallanzani va ser llarga i aferrissada, donat que l'anglès afirmava que les coccions de l'italià destruïen l'esperit vital i Spallanzani va demostrar que l'únic que la cocció destruïa eren les espores dels bacteris, no pas un principi de vida d'índole mística.

Es va adonar que la digestió és un procés químic i no mecànic com es creia.

També va treballar en la inseminació artificial i la va demostrar portant-la a la pràctica en un experiment fet amb una parella de gossos: va injectar amb una xeringa espermatozoides a una gossa i aquesta va quedar prenyada. Al mateix temps i gràcies a aquest experiment es va demostrar la importància de l'espermatozoide en el procés de la fecundació.

Spallanzani, biòleg italià, va ser professor d'història natural a Pavia i director del Museu de minerals d'aquesta ciutat. Considerat un dels fundadors de la biologia experimental, els seus treballs d'investigació es van centrals en els principals fenòmens vitals.

Va realitzar importants estudis sobre la reproducció artificial.

Va demostrar l'acció del suc gàstric en el procés digestiu i l'intercanvi de gasos en la respiració.

Entre les seves obre cal citar Memòria sobre la respiració, Opuscles de la física animal i vegetal i Esperiències ilustratives sobre la generació.

La cerca de la veritat científica de Spallanzani estava vinculada a la cerca de la veritat metafísica, matèria que també va estudiar i ensenyar.

Llegat de la seva obraModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lazzaro Spallanzani