Le donne curiose és una òpera bufa del compositor italià Ermanno Wolf-Ferrari.

Infotaula de composicióLe donne curiose
Forma musicalòpera modifica
CompositorErmanno Wolf-Ferrari
LlibretistaLuigi Sugana i Ermanno Wolf-Ferrari
Idiomaitalià
Basat enLe donne curiose de Carlo Goldoni
Creació1902
Data de publicaciósegle XX modifica
GènereÒpera bufa
Partstres
Lloc de la narracióVenècia modifica
Època d'ambientaciósegle XVIII modifica
Personatges
  • Ottavio, un ric ciutadà de Venècia (baríton)
  • Beatrice, la seva esposa (mezzosoprano)
  • Rosaura, la filla d'ambdós (soprano)
  • Florindo, el promès de Rosaura (tenor)
  • Pantalone, un comerciant venecià (baríton)
  • Lelio (baríton) i Leandro (tenor), amics de Pantalone
  • Colombina, donzella de Beatrice i Rosaura (soprano)
  • Eleonora, esposa de Lelio (soprano)
  • Arlecchino, criat de Pantalone (baríton)
  • Asdrubale (tenor)
  • Almorò (tenor)
  • Alvise (tenor)
  • Lunardo (baríton)
  • Mòmolo (baríton)
  • Mènego (baríton)
  • Dos gondolers (tenor i baix)
  • Un criat de la casa (personatge mut)
  • Criats, gondolers, homes i dones del poble (Cor i figurants)
Estrena
Estrena27 de novembre de 1903
EscenariMunic - Teatre de la Residència,
IntèrpretErmanno Wolf-Ferrari modifica

Lloc i èpocaModifica

La ciutat de Venècia, a mitjan segle XVIII.

ArgumentModifica

En el club de Pantalone no es permet l'entrada a les dones. Quan fa una festa en honor de Florindo, membre del club que va a casar-se, la curiositat de les dones es desborda: sospiten que els homes es lliuren al vici del joc o l'amor prohibit. Les dones tracten per tots els mitjans de treure quelcom de llum d'aquest misteri, però els homes saben com eludir qualsevol pregunta.

Inclús Florindo es resisteix a la curiositat de Rosaura: de res li serveix ni la seva amenaça de trencar el compromís. Per fi, la jove fingeix un desmai i d'aquesta manera almenys caça del seu promès la contrasenya amicizia.

Beatrice, Eleonora i Rosaura, es disfressen d'homes i tracten de colar-se en la festa dient la paraula clau. Però els homes no es deixen enganyar i les fan fora. Arlecchino les preu fins a la porta i les deixa observar l'interior de la sala a través del forat de la clau.

De sobte s'obre la porta: homes i dones es troben cara a cara, Ja no hi ha cap obstacle perquè celebrin la festa tots junts, i posant fi a aquesta òpera bufa.

ComentariModifica

El mateix Wolf-Ferrari creia que aquesta òpera passaria a la història només com un "accident". Però la veritat fou que li valgué el sobrenom de "Mozart redivivo" i en els anys de 1920 fou portada a l'escena ni més ni menys que en 27 teatres alemanys.

ReferènciesModifica