Le donne curiose

*Le donne curiose*
Forma musical	òpera
Compositor	Ermanno Wolf-Ferrari
Llibretista	Luigi Sugana i Ermanno Wolf-Ferrari
Idioma	italià
Basat en	Le donne curiose de Carlo Goldoni
Creació	1902
Data de publicació	segle XX
Gènere	Òpera bufa
Parts	tres
Lloc de la narració	Venècia
Època d'ambientació	segle XVIII
Personatges	Ottavio, un ric ciutadà de Venècia (baríton); Beatrice, la seva esposa (mezzosoprano); Rosaura, la filla d'ambdós (soprano); Florindo, el promès de Rosaura (tenor); Pantalone, un comerciant venecià (baríton); Lelio (baríton) i Leandro (tenor), amics de Pantalone; Colombina, donzella de Beatrice i Rosaura (soprano); Eleonora, esposa de Lelio (soprano); Arlecchino, criat de Pantalone (baríton); Asdrubale (tenor); Almorò (tenor); Alvise (tenor); Lunardo (baríton); Mòmolo (baríton); Mènego (baríton); Dos gondolers (tenor i baix); Un criat de la casa (personatge mut); Criats, gondolers, homes i dones del poble (Cor i figurants);
Estrena
Estrena	27 de novembre de 1903
Escenari	Munic - Teatre de la Residència,
Intèrpret	Ermanno Wolf-Ferrari

Le donne curiose és una òpera bufa del compositor italià Ermanno Wolf-Ferrari.

Lloc i èpocaModifica

La ciutat de Venècia, a mitjan segle XVIII.

ArgumentModifica

En el club de Pantalone no es permet l'entrada a les dones. Quan fa una festa en honor de Florindo, membre del club que va a casar-se, la curiositat de les dones es desborda: sospiten que els homes es lliuren al vici del joc o l'amor prohibit. Les dones tracten per tots els mitjans de treure quelcom de llum d'aquest misteri, però els homes saben com eludir qualsevol pregunta.

Inclús Florindo es resisteix a la curiositat de Rosaura: de res li serveix ni la seva amenaça de trencar el compromís. Per fi, la jove fingeix un desmai i d'aquesta manera almenys caça del seu promès la contrasenya amicizia.

Beatrice, Eleonora i Rosaura, es disfressen d'homes i tracten de colar-se en la festa dient la paraula clau. Però els homes no es deixen enganyar i les fan fora. Arlecchino les preu fins a la porta i les deixa observar l'interior de la sala a través del forat de la clau.

De sobte s'obre la porta: homes i dones es troben cara a cara, Ja no hi ha cap obstacle perquè celebrin la festa tots junts, i posant fi a aquesta òpera bufa.

ComentariModifica

El mateix Wolf-Ferrari creia que aquesta òpera passaria a la història només com un "accident". Però la veritat fou que li valgué el sobrenom de "Mozart redivivo" i en els anys de 1920 fou portada a l'escena ni més ni menys que en 27 teatres alemanys.

ReferènciesModifica

ÒPERA d'András Batta, pàg. 854, Editorial Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)