Leandre Peracaula i Vilaregut

folklorista, mestre de ballet i fotògraf aficionat català
(S'ha redirigit des de: Leandre Peracaula)

Leandre Peracaula i Vilaregut (1896 - Barcelona, 17 de juny del 1966) va ser un folklorista, mestre de ballet i fotògraf aficionat. Hom[1][2] l'ha situat en la primera generació de folkloristes dels esbarts, juntament amb Aureli Capmany, Joan Amades, Joan Rigall, Felip Blasco, Joan Bial i Josep Ventura.[3]

Plantilla:Infotaula personaLeandre Peracaula i Vilaregut
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Esbart Dansaire de Rubí
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófolklorista, mestre de dansa, fotògraf Modifica el valor a Wikidata

Juntament amb el seu germà Narcís havia ballat a l'Esbart Barceloní Dansaires (1917), abans de dedicar-se a la formació de balladors i a la direcció d'esbarts. Portava l'Esbart Pàtria (al Poble Nou de Barcelona, 1902-1936), quan al 1923 va esdevenir primer director i mestre de dansa del nounat Esbart Dansaire de Rubí. A aquesta entitat hi recuperà balls i danses recollides per folkloristes com els ja esmentats Capmany, Amades i Rigall i, en plegar del càrrec el 1932, encara hi continuà vinculat molts anys com a assessor. Estigué vinculat a altres esbarts: el 1924, a l'esbart "Àngel Guimerà"; el 1927, al "Montserrat"; als anys 1929 i 1930, a l'esbart "Renaixement"; el 1931, a l'esbart del Centre Social de Terrassa; i al 1927, i encara als anys 40 portà l'esbart "Pep Ventura" -a la postguerra "Instituto de la Danza Pep Ventura"- de Barcelona.[4]

En paral·lel a la tasca als esbarts, també es dedicà a la recopilació de materials (amb el nom d'"Arxiu de Danses, Corrandes i de Reculls Folklòrics" [5] el 1933) i, molt especialment, a la fotografia d'activitats folklòriques. La seva extensa col·lecció de fotografies el permeté fer-ne exposicions temàtiques en institucions diverses, i guanyar premis a concursos artístics.[6]

El compositor Tomàs Sanmartín i Ramon li dedicà la sardana Al mestre el 1947; i el 1948, l'esbart dansaire de Rubí l'homenatjà públicament amb cinquanta-sis parelles ballant simultàniament el "Ball de gitanes del Vallès".[7]

Referències

modifica
  1. Colomer Bartolí, Mercè «65 anys de la dansa d'Arenys». Punt Informatiu, de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, núm. 22, 9-2014, pàg. 23-24 [Consulta: 15 febrer 2021].
  2. «Montserrat, Esbart de Dansaires (Barcelona)». Anima de Dansa. [Consulta: 15 febrer 2021].
  3. «Necrologicas». La Vanguardia Española, 16-06-1967, pàg. 33 [Consulta: 15 febrer 2021].
  4. «Esbart Dansaire Rubí, a l'"Enciclopèdia de les Arts Escèniques" de l'Institut del Teatre». [Consulta: 10 febrer 2021].
  5. Fernández Álvarez, Ana «Cinema civil. Un exemple: Edelweiss Films». Terme, núm. 22, 2007, pàg. 136 [Consulta: 10 febrer 2021].
  6. «Noticiario». Destino, núm. 1.508, 02-07-1966, pàg. 18 [Consulta: 9 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
  7. «Mapes de Patrimoni Cultural: Danses de l'Esbart Dansaire de Rubí». [Consulta: 9 febrer 2021].