Lectures de l'Alcorà

art de la lectura de l'Alcorà

Les lectures de l'Alcorà o qiraat (de l'àrab قراءات القرآن, qirāʾāt al-Qurʾān, ‘lectures de l'Alcorà’) són els mètodes de recitació de l'Alcorà. Tradicionalment, existeixen deu escoles de lectura de l'Alcorà conegudes pel nom del seu fundador.

Mir Sayyid Ali, un jove estudiant de l'Imperi Mogol, llegeix i escriu un comentari a l'Alcorà l'any 1559.

Etimologia i definicionsModifica

Qiraa, en plural qiraat, significa literalment ‘lectura’. Aplicat a l'Alcorà, el mot també pot tenir el sentit de ‘recitació’.[1] En relació a l'Alcorà la paraula pot tenir tres sentits principals:

  • La recitació o lectura d'una part o de la totalitat de l'Alcorà[1]
  • La lectura especial d'una paraula o d'un passatge (qiraa s'entén llavors amb el sentit de ‘variant [de lectura]’)[1]
  • La lectura especial de l'Alcorà sencer, cas en què es refereix a l'escola de lectura[1]

Els Deu Lectors i els seus TransmissorsModifica

Els Set Lectors i els seus TransmissorsModifica

Els Set Lectors i els seus Transmissors
Qari (lector) Rawi (transmissor)
Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional Actual regió d'ús
Nafi al-Madaní 70 H 169 H - 785 dC[2] Abu-Ruwaym Nafi ibn Abd-ar-Rahman Ibn Abi-Nuaym al-Laythí al-Kinaní al-Madaní família amb arrels a Isfahan; sovint confós amb l'altre Nafi', mawla d'Ibn Úmar Qàlun 120 H 220 H - 835 dC[2] Abu-Mussa Issa ibn Mina az-Zarqí mawla dels Banu Zuhra Líbia, Tunísia i parts de Qatar[3]
Warx 110 H 197 H - 812 dC[2] Uthman ibn Saïd al-Qutbí egipci; mawla de Qurayx Algèria, Marroc, parts de Tunísia, Africa Occidental i Sudan[3] i parts de Líbia[cal citació]
Ibn Kathir al-Makkí 45 H 120 H - 738 dC[2] Abu-Màbad Abd-Allah ibn Kathir al-Attar ad-Darí al-Makkí persa al-Buzzí 170 H 250 H - 864 dC[2] Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-Allah al-Buzzí persa
Qúnbul 195 H 291 H - 904 dC[2] Abu-Amr Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Makhzumí de la Meca; dels Banu Makhzum (per lleialtat)
Abu-Amr al-Basrí 68 H 154 H - 770 dC[2] Abu-Amr Zuban ibn al-Alà al-Maziní at-Tamimí al-Basrí ad-Durí 150 H 246 H - 860 dC[2] Abu-Amr Hafs ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz ad-Durí al-Azdí al-Baghdadí gramàtic; cec; també transmissor d'al-Kisaí Parts del Sudan i Àfrica Occidental[3]
as-Sussí ? 261 H - 874 dC[2] Abu-Xuayb Sàlih ibn Ziyad ibn Abd-Allah ibn Ismaïl ibn al-Jarud ar-Riqqí as-Sussí
Ibn Àmir ad-Dimaixqí 21 H 118 H - 736 dC[2] Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Yazid Ibn Tamim ibn Rabia al-Yahsibí aix-Xamí ad-Dimaixqí Hixam 153 H 245 H - 859 dC[2] Abu-l-Walid Hixam ibn Ammar ibn Nussayr ibn Màysara as-Salamí ad-Dimaixqí Parts del Iemen[3]
Ibn Dhakwan 173 H 242 H - 856 dC[2] Abu-Amr Abd-Al·lah ibn Àhmad al-Quraxí ad-Dimaixqí
Àssim ibn Abi-n-Najud ? H 127 H - 745 dC[2] Abu-Bakr Àssim Ibn Abi-n-Najud al-Assadí dels Banu Àssad (per lleialtat) Xuba 95 H 193 H - 809 dC[2] Abu-Bakr Xuba ibn Ayyaix ibn Sàlim al-Kufí an-Nahxalí dels Banu Nahxal (per lleialtat)
Hafs 90 H 180 H - 796 dC[2] Abu-Amr Hafs ibn Sulayman ibn al-Mughira al-Assadí al-Kufí El món musulmà en general[3]
Hamza az-Zayyat 80 H 156 H - 773 dC[2] Abu-Imara Hamza ibn Habib az-Zayyat at-Taymí dels Banu Taym (per lleialtat) Khàlaf 150 H 229 H - 844 dC[2] Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí també lector (vegeu a baix)
Khal·lad ? 220 H - 835 dC[2] Abu-Issa Khal·lad ibn Khàlid al-Baghdadí
al-Kisaí 119 H 189 H - 804 dC[2] Abu-l-Hàssan Alí Ibn Hamza al-Assadí al-Kisaí dels Banu Àssad (per lleialtat); persa al-Layth ? 240 H - 854 dC[2] Abu-l-Hàrith al-Layth Ibn Khàlid al-Baghdadí
ad-Durí ? 246 H - 860 dC Abu-Amr Hafs ibn Ùmar ibn Abd-al-Aziz al-Baghdadí també transmissor d'Abu-Amr al-Basrí (vegeu a dalt)

Els Tres Lectors i els seus TransmissorsModifica

A més dels mencionats a sobre, hi ha tres lectors més dels quals es recullen separadament les seves lectures.

Els Tres Lectors i els seus Transmissors
Qari (lector) Rawi (transmissor)
Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional
Abu-Jàfar ? 130 H Abu-Jàfar Yazid Ibn al-Qaqà al-Makhzumí al-Madaní Issa ibn Wirdan ? 160 H Abu-l-Hàrith Issa ibn Wirdan al-Madaní Madaní, és a dir medinès, per estil
Ibn Jummaz ? 170 AH Abu-r-Rabi Sulayman ibn Múslim ibn Jummaz al-Madaní
Yaqub al-Yamaní 117 H 205 H Abu-Muhàmmad Yaqub ibn Ishaq ibn Zayd ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Ishaq al-Yamaní al-Hadramí al-Basrí mawla dels hadramís Ruways ? 238 H Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Mutawàkkil al-Basrí
Rawh ? 234 H Abu-l-Hàssan Rawh Ibn Abd-al-Mumin al-Basrí al-Hudhalí dels Banu Hudhayl per lleialtat
Khàlaf 150 H 229 H Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí també transmissor de Hamza (vegeu a dalt) Ishaq ? 286 H Abu-Yaqub Ishaq ibn Ibrahim ibn Uthman al-Maruzí al-Baghdadí
Idrís 189 H 292 H Abu-l-Hàssan Idrís ibn Abd-al-Karim al-Haddad al-Baghdadí

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Paret, R. «Ḳirāʾa» (en francès). Encyclopédie de l'Islam, 2010. [Consulta: 14 maig 2018].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012. ISBN 9789004240810. [Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Green, Samuel. «The different Arabic versions of the Qur'an» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2018].