Obre el menú principal

La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.

Legació apostòlica de Ferrara
Província dels Estats pontificis
Bandera
1598 – 1796 Bandera

Informació
Capital Ferrara
Religió Catolicisme
Període històric
Edat moderna
Devolució del ducat a la Santa Seu 1598
Dissolució 1796
Política
Forma de govern No especificat
Modifica les dades a Wikidata

ExtensióModifica

En la seva forma final, la legació limitava al nord amb la República de Venècia a l'est el mar Adriàtic, al sud la Legació de Romanya, a l'oest la legació apostòlica de Bolonya i el Ducat de Mòdena.

També set municipis de Romanya eren part de la Legació. Aquest territori va prendre el nom de "Romagna Estense":

HistòriaModifica

El 3 de maig de 1567, el Papa Pius V va publicar la butlla Prohibitio alienandi et infeudandi civitates et loca Sanctae Romanae Ecclesiae. Aquesta butlla reclamava oficialment el ducat sobre les condicions que haurien faltat, en cas d'absència d'hereus legítims.[1]

Alfons II d'Este va intentar tenir hereus legítims , però, malgrat els seus tres matrimonis, això no va ser possible. Va designar com a successor el seu cosí Cèsar (fill d'Alfonso, el germà del seu pare Hèrcules II d'Este), però l'acte va ser reconegut només per l'Imperi, no per l'Església, car l'oncle Alfons era el fill il·legítim del predecessor duc Alfonso I d'Este i de Laura Dianti.

A la mort del duc el papa Climent VIII, en 1598 , va recuperar la ciutat, una antiga feu papal, portant-ho sota la jurisdicció directa dels Estats Pontificis.[2] Després de la devolució del ducat de Ferrara a la Santa Seu, la família Este va traslladar la seva cort a Mòdena, i fins al 1859 va ser la capital del ducat dels Este.

El 1796 l'exèrcit de Napoleó Bonaparte va envair els Estats pontificis. El 22 de juny va caure Bolonya i, el desembre del mateix any, la Legació de Ferrara va passar a formar part de la República Cispadana. Posteriorment, el 29 de juny de 1797 va passar a formar part integrant de la República Cisalpina.

Després de la caiguda del regne napoleònic d'Itàlia, el territori de Ferrara va ser retornat a la Santa Seu , que va restaurar la Legació (13 de juny de 1815).

Cronologia dels cardenals legatsModifica

Cronologia dels Legats de Ferrara
Nom Data d'inici Data de finalització Notes
Pietro Aldobrandini 29 de gener de 1598 30 de setembre de 1605 Legat perpetu[3]
Giovanni Francesco Aldobrandini 1598 20 de juliol de 1605 Co-legato
Orazio Spinola 25 de setembre de 1606 17 de desembre de 1615
Giacomo Serra 16 de setembre de 1615[4] 19 d'agost de 1623
Francesco Cennini de' Salamandri 12 de novembre de 1623 5 d'abril de 1627
Giulio Cesare Sacchetti 8 de març de 1627[4] maig de 1630
Antonio Barberini maggio 1630 1631 Legat a latere
Giulio Cesare Sacchetti maggio 1630 10 de juliol de 1631 Co-legat
Giovanni Battista M. Pallotta 1 de juliol de 1631 21 de maig de 1634
Stefano Durazzo 2 de maig de 1634[4] 22 d'octubre de 1637
Ciriaco Rocci 19 de novembre de 1637 10 de novembre de 1640
Marzio Ginetti 19 de novembre de 1640 30 de novembre de 1642
Antonio Barberini 24 de novembre de 1642[4] 1644 (segon cop)
Luigi Capponi 1642
Giovanni Stefano Donghi 17 de juliol de 1644 6 de novembre de 1648
Benedetto Odescalchi 15 de maig de 1648[4] 21 d'octubre de 1651 Elegit Papa Innocenci XI el 1676
Alderano Cybo 1651 7 de novembre de 1654
Giovanni Battista Spada 22 de juny de 1654[4] 6 de juny de 1657
Lorenzo Imperiali 23 d'abril de 1657[4] 27 de maig de 1660
Giacomo Franzoni 5 de maig de 1660[4] 29 de maig de 1664
Girolamo Buonvisi 4 d'abril de 1664[4] 7 de maig de 1667
Neri Corsini 10 de maig de 1667 7 de maig de 1670
Nicolò Acciaioli 19 de maig de 1670 27 de maig de 1673
Sigismondo Chigi 17 d'abril de 1673[4] 10 de maig de 1676
Galeazzo Marescotti 5 de març de 1676[4] 18 de maig de 1680
Nicolò Acciaioli 29 d'abril de 1680[4] 1 de setembre de 1689 (seconda volta)
Giuseppe Renato Imperiali 10 d'abril de 1690 17 de novembre de 1696
Ferdinando d'Adda 24 de setembre de 1696[4] 15 de desembre de 1698
Fulvio Astalli 24 de novembre de 1698[4] 18 de desembre de 1707
Lorenzo Casoni 7 de novembre de 1797[4] 1 de desembre de 1709
Lorenzo Corsini 9 de setembre de 1709[4] Eletto Papa Clemente XII nel 1730
Tommaso Ruffo 19 de febrer de 1710 20 de juny de 1714
Giulio Piazza 28 de maig de 1714[4] 25 de maig de 1718
Giambattista Patrizi 10 de gener de 1718[4] 31 de juliol de 1727
Tommaso Ruffo 6 d'agost de 1727 d'octubre de 1730 (segon cop)
Alessandro Aldobrandini 31 d'octubre de 1730 14 d'agost de 1734
Agapito Mosca 30 d'agost de 1734 de setembre de 1740
Raniero d'Elci 16 de setembre de 1740 30 de gener de 1744
Marcello Crescenzi 23 de setembre de 1743[4] 28 d'agost de 1746
Camillo Paolucci 19 de setembre de 1746 17 de desembre de 1750
Giovanni Battista Barni 22 de juliol de 1750[4] 21 de gener de 1754
Giovanni Francesco Banchieri 11 de febrer de 1754 d'octubre de 1761
Marcello Crescenzi 13 de juliol de 1761[4]
Niccolò Serra 1 de desembre de 1766 14 de desembre de 1767
Girolamo Spinola 25 de gener de 1768
Scipione Borghese 16 de desembre de 1771 5 d'abril de 1778
Francesco Carafa di Traetto 1 de juny de 1778 7 de novembre de 1786
Fernando Spinelli 24 de juliol de 1786[4] 29 de maig de 1795
Francesco Maria Pignatelli 1 de juny de 1795 23 de juny de 1796 Armistici de Bolonya

ReferènciesModifica

  1. «Età del ghetto». Istituto di Storia Contemporanea di Ferrara. [Consulta: 4 novembre 2015].
  2. C. Bassi 1, p.38
  3. Després de la mort de Giovanni Francesco Aldobrandini, renuncià voluntàriament al càrrec.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 Data de nomenament.

BibliografiaModifica

Bassi, Carlo. Ferrara rara:Perché Ferrara è bella. Cernobbio: Archivio Cattaneo editore in Cernobbio, 2015. C.Bassi 1. ISBN 978-88-98086-23-8. 

Vegeu tambéModifica