Legio VII Gemina (ciutat)

Legio VII Gemina
Tipus	Ciutat
	42° 35′ 56″ N, 5° 34′ 01″ O / 42.5989°N,5.5669°O

Aquest article tracta sobre la ciutat Legio VII Gemina, per consultes sobre la legió romana vegeu Legio VII Gemina

Legio VII Gemina (grec Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla, estació de la Legio VII Gemina, reclutada per Galba^[1] a Hispània, per la qual cosa alguna vegada es va dir VII Galbiana.^[2] És l'actual ciutat de Lleó

L'existència de la legió a la zona va impedir la conquesta de la regió pels gots fins al 586 aC. Leovigild va permetre a la ciutat conservar les seves fortificacions, privilegi concedit a molt poques ciutats. Ordoni I la va restaurar el 850. La va ocupar Al-Mansur el 996, després d'un any de setge, però la va perdre després de la seva derrota a la batalla de Calatanyazor. Fou repoblada per Alfons V de Lleó i ampliada per Alfons XI de Castella, amb el successor del qual, Pere I de Castella el cruel, va perdre la capitalitat del regne de Lleó al traslladar la cort.

Referències modifica

↑ Itin. Ant. p. 395; Λεγίων ζ Γερμανική, Ptol. ii. 6. § 30
↑ Hi havia un altre Legio VII distingida com a Claudia

[1] Itin. Ant. p. 395; Λεγίων ζ Γερμανική, Ptol. ii. 6. § 30

[2] Hi havia un altre Legio VII distingida com a Claudia

[1]

[2]