Leo Königsberger

matemàtic alemany

Leo Königsberger (1837-1921) va ser un matemàtic alemany, que va difondre i ampliar els fonaments riemannians de la teoria de funcions.

Infotaula de personaLeo Königsberger
Leo Koenigsberger (HeidICON 28853) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Leo Koenigsberger Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1837 Modifica el valor a Wikidata
Poznań (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Bergfriedhof (Heidelberg) 49° 23′ 44″ N, 8° 41′ 34″ E / 49.395685°N,8.692724°E / 49.395685; 8.692724
Dades personals
FormacióUniversitat de Berlín
Activitat
Tesi doctoralDe motu puncti versus duo fixa centra attracti (1860)
Director de tesiKarl Weierstrass i Ernst Kummer
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Greifswald
Universitat de Heidelberg
Membre de
AlumnesSófia Kovalévskaia
Obra
Estudiant doctoralErnst Blaschke
Edmund Husserl
Jacob Horn
Gyula Kőnig
Georg Pick
Alfred Pringsheim
Mór Réthy
Família
CònjugeSophie Beral-Kappel
FillsJohann Koenigsberger Modifica el valor a Wikidata
ParesJakob Löb Königsberger i Henriette Kantorowicz

Vida i ObraModifica

Fill d'un ric comerciant jueu, Königsberger va començar a estudiar matemàtiques i física a la universitat de Berlín el 1857.[1] A la seva ciutat natal, Poznań, havia fet amistat amb Lazarus Fuchs, que havia fet de tutor a casa dels seus pares,[2] i amb qui es va retrobar a Berlín.

El 1860 va obtenir el seu doctorat i, després de donar classes durant tres anys a l'Escola del Cos de Cadets de Berlín, va ser nomenat professor de la universitat de Greifswald. El 1869 va passar a la universitat de Heidelberg, el 1875 a la Escola Tècnica de Dresde i el 1877 a la universitat de Viena. El 1884 va retornar a la universitat de Heidelberg on va romandre fins a la seva jubilació. Malgrat tots els canvis va estar a la universitat de Heidelberg durant 36 anys.[2]

La seva obra matemàtica està influenciada per Weierstrass però tractant-la des d'un punt de vista riemannià, com es pot comprovar en els seus llibres de text més importants sobre funcions el·líptiques i sobre integrals hiperel·líptiques: Vorlesungen über die Theorie der elliptischen Functionen (1874) i Vorlesungen über die Theorie der hyperelliptischen Integrale (1878).[1]

També és conegut per haver escrit una extensa biografia de Hermann von Helmholtz (1902) que havia estat col·lega seu a Heidelberg. Cap al final de la seva vida va escriure una autobiografia: Mein Leben.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Burau, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
  2. 2,0 2,1 Chang, 2011, p. 64.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leo Königsberger
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leo Königsberger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Burau, Werner. «Königsberger, Leo». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juny 2017].