Leocàdia de Toledo

Santa Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes. La festivitat de Santa Leocàdia ja apareix indicada el 9 de desembre a martirologis del segle IX, i la devoció a la santa a Toledo consta des d'antic, amb una església dedicada ja al segle VII: el 633, una església de Santa Leocàdia va ser la seu del Quart Concili de Toledo. No obstant això, el seu nom no apareix a l'himne que Prudenci va dedicar als màrtirs d'Hispània. Aquesta església existia d'abans, sorgida a partir d'una capella edificada sobre la tomba de la màrtir. Correspon, segurament, a una persona real que va ser martiritzada. La tradició, després, va assignar la data del 9 de desembre i va elaborar les actes del martiri, on es donen altres detalls potser llegendaris, com el fet que la jove volgués seguir l'exemple d'Eulàlia de Mèrida i busqués el martiri, presentant-se voluntàriament davant el prefecte romà per confessar la seva fe. Les actes narren que el prefecte Dacià va ordenar torturar-la i que, a la presó, Leocàdia va morir a conseqüència dels turments patits.

Infotaula de personaSanta Leocàdia
Parroquia de Santa Leocadia.JPG
Basílica de Santa Leocàdia (Toledo) edificada sobre la casa que va habitar
Biografia
NaixementLeocadia
segle III modifica
Toledo modifica
Mort304 (Gregorià) modifica
Toledo modifica
Lloc d'enterramentCatedral de Toledo, capella del Ochavo 
PeríodeEarly Roman Empire (en) Tradueix modifica
verge i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa Grega
CanonitzacióAntiga
Festivitat9 de desembre
IconografiaJove amb palma de martiri, amb una torre
Patrona deToledo

Find a Grave: 8872668 Modifica els identificadors a Wikidata
Exterior de la cripta de Santa Leocàdia d'Oviedo
Sepulcres a la cripta d'Oviedo

Va ser sebollida a la necròpolis de la ciutat, fora muralla a la ribera del Tajo, on va començar a ésser venerada. Sobre la tomba es va aixecar després l'ermita del Cristo de la Vega. Es pensa que la primera basílica deu haver-s'hi edificat ja al segle iv, essent ampliada per Sisebut el 618. El seu culte es va difondre a partir del segle VII. Dintre la ciutat, on van traslladar-se les relíquies, es va aixecar, sobre la casa que havia habitat la santa, segons la tradició, la Basílica de Santa Leocàdia. Una altra església es va erigir a la presó on va morir, vora l'alcàsser.

Al segle IX, les seves relíquies van ser traslladades, per escapar de les persecucions d'Abd ar-Rahman II. Van ésser portades a Oviedo, on Alfons II d'Astúries va erigir una basílica en honor seu, l'anomenada Cripta de Santa Leocadia. Al segle xi, un dels comtes d'Hainaut, que era a Castella com a pelegrí a Compostel·la, va ajudar el rei Alfons VI de Castella en la seva lluita contra els musulmans; com a recompensa, va rebre les relíquies de Santa Leocàdia i Sant Sulpici. El comte va portar-les a l'abadia benedictina de Saint-Ghislain, avui a Bèlgica.

Felip el Bell i Joana de Castella van portar-ne a Toledo una tíbia. Durant el segle XVI, l'abadia de Saint-Ghislain va patir atacs, i el tercer Duc d'Alba va intentar rescatar les relíquies de la santa, sense èxit. El jesuïta Miguel Hernández, de Toledo, va trobar-les a les ruïnes de l'abadia en 1583, d'on les va portar a Roma en 1586 i des d'allí, passant per València i Conca, a Toledo, on van arribar l'abril de 1587 i es van guardar en una urna d'argent a la capella de l'Ochavo, a la catedral.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leocàdia de Toledo