Obre el menú principal

Leonor Izquierdo Cuevas (Almenar de Soria, Sòria, 12 de juny de 1894 - Sòria, 1 d'agost de 1912) va ser esposa, musa i efímera companya del poeta Antonio Machado. Es van casar el 1909 i va morir ella de tuberculosi tres anys després, sent enterrada en el cementiri de l'Espino de Soria. El poeta, que després de la seva mort va abandonar la capital soriana, li demanaria a un amic un any més tard que visités la seva tomba amb aquests versos immortals:[1]

Infotaula de personaLeonor Izquierdo
Leonor Izquierdo 1910 (el día de su boda con Antonio Machado).jpg
(1909)
Biografia
Naixement (es) Leonor Izquierdo Cuevas
12 juny 1894
Almenar de Soria (Sòria)
Mort 1r agost 1912 (18 anys)
Sòria (Castella i Lleó)
Lloc d'enterrament cementiri municipal d'El Espino
Família
Cònjuge Antonio Machado Ruiz (1909–1912)

Find a Grave: 30102739
Modifica les dades a Wikidata
«
Con los primeros lirios
y las primeras rosas de las huertas,
en una tarde azul sube al Espino,
al alto Espino donde está su tierra.
»

BiografiaModifica

Leonor era la primogènita d'Isabel Cuevas i Ceferino Izquierdo, sergent de la Guàrdia Civil.[2] Va tenir una germana, Antonia Izquierdo Cuevas, i un germà. Va néixer en la casa caserna situada al Castell d'Almenar, a Almenar de Soria. Queda notícia que ja estava a Sòria el gener de 1908, en la pensió que regentaven els seus oncles i on va conèixer a Antonio Machado, llavors professor d'institut nouvingut a la capital soriana.

L'embadaliment de Machado va ser tan intens que per primera vegada potser en la seva vida es va mostrar impacient, i quan va tenir la certesa que el seu amor era correspost va acordar el compromís amb la mare de Leonor.[3][nota 1] Havia passat poc més d'un any, i els nuvis encara en van haver d'esperar un altre fins que ella aconseguís l'edat legal per casar-se. I així, a les deu del matí del 30 de juliol de 1909 es va celebrar la cerimònia a l'Església de Santa María la Mayor (Soria). Feia un mes que Leonor ha complert els 15 i el poeta ja en té 34.[4]

Al juliol de 1911, mentre acompanyava a París al seu espòs, que estava realitzant una ampliació d'estudis amb una beca, va ser ingressada en un sanatori durant algunes setmanes després de vomitar sang a causa que havia contret tuberculosi. En aquella època, l'únic 'remei' contra tan terrible malaltia eren les cures de repòs i aire pur en zones de muntanya, motiu pel qual van tornar a Sòria, on van llogar una casa al costat de l'Ermita de Nuestra Señora del Mirón. Després d'una breu i enganyosa millora, Leonor va morir l'1 d'agost de 1912.[5]

NotesModifica

  1. Explica Gibson que, per a fer-li saber el seu amor a la nena, Machado va recórrer a un truc gairebé infantil: va deixar abandonat però visible un paper on s'hi llegien tres versos: "Y la niña que yo quiero, / ¡ay! preferirá casarse / con un mocito barbero." (Gibson, pág. 210)

ReferènciesModifica

  1. Cano, José Luis. Antonio Machado. Barcelona: Salvat Editores, 1986, p. 110. ISBN 8434581868. 
  2. Fernández Palmeral, Ramón, Expediente militar de Ceferino Izquierdo Caballero, suegro de Antonio Machado, a Buscando a Antonio Machado en Soria y Baeza : (I Centenario de la llegada de Antonio Machado a Soria 1907-2007).
  3. Gibson, Ian. Ligero de equipaje. Madrid: Santillana Editores G., 2006, p. 210. ISBN 9788403096860. 
  4. González, Ángel. Antonio Machado. Madrid: Ediciones Jucar, 1986, p. 30. ISBN 9788433430181. 
  5. José Luis Cano, "Machado", p. 77-114

Enllaços externsModifica