Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) fou el Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort. Anteriorment de ser nomenat emperador fou gran duc de la Toscana des de l'any 1765 fins a l'any 1790.
.svg){kind=small}
.PNG)
Orígens familiarsModifica
Fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i de l'emperador Francesc I, nasqué al Palau del Hofburg de Viena el dia 5 de maig de l'any 1747. Leopold era net per via materna de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel i per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans.
Núpcies i descendentsModifica
L'any 1764 es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, filla del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. A les capitulacions matrimonial firmades el mateix any 1764, la cort vienesa establia la cessió del Gran Ducat de Toscana a Leopold que com a segon fill mascle dels emperadors establia una branca cadet o secundària de la casa d'Habsburg o d'Àustria. La parella que s'establí a Florència va tenir quinze fills:
- SAI l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, nascuda a Florència el 1767 i morta a Leipzig el 1827. Es casà amb el rei Antoni I de Saxònia.
- SM l'emperador Francesc I d'Àustria, nascut a Florència el 1768 i mort a Viena el 1835. Es casà en primeres noces amb la princesa Elisabet de Württemberg, en segones núpcies amb la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, en terceres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria-Este i en quartes núpcies amb la princesa Carolina de Baviera.
- SM el gran duc Ferran III de Toscana, nascut a Florència el 1769 i mort a Florència el 1824. Es casà amb la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies i en segones núpcies amb la princesa Maria de Saxònia.
- SAI l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria, nascuda a Florència el 1770 i morta a Viena el 1809.
- SAI l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, nascut a Florència el 1771 i mort a Viena el 1847. Es casà amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.
- SAI l'arxiduc Alexandre d'Àustria, nascut a Poggio Imperiale el 1772 i mort al Palau de Laxenburg el 1795.
- SAI l'arxiduc Albert d'Àustria, nascut a Florència el 1773 i mort el 1774.
- SAI l'arxiduc Maximilià d'Àustria, nascut a Florència el 1774 i mort el 1778.
- SAI l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, nascut a Florència el 1776 i mort a Budapest el 1847. Es casà amb la gran duquessa Alexandra de Rússia, en segones núpcies amb la princesa Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, i en terceres núpcies amb la princesa Maria Dorotea de Württemberg.
- SAI l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, nascuda a Florència el 1777 i morta a Nàpols el 1801. Es casà amb el rei Francesc I de les Dues Sicílies.
- SAI l'arxiduc Antoni Víctor d'Àustria, nascut a Poggio Imperiale el 1778 i mort a Viena el 1835.
- SAI l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nascuda a Florència el 1780 i morta a Viena el 1798.
- SAI l'arxiduc Joan d'Àustria, nascut a Florència el 1782 i mort a Viena el 1859. Es casà amb Anna Maria Pochl.
- SAI l'arxiduc Rainier d'Àustria, nascut a Pisa el 1783 i mort a Bolzano el 1853. Es casà amb la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.
- SAI l'arxiduc Lluís d'Àustria, nascut a Florència el 1784 i mort a Viena el 1864.
- SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nascut a Pisa el 1788 i mort a Viena el 1834.
TítolsModifica
Gran Ducat de ToscanaModifica
Des de l'any 1765 i fins a l'any 1770 governà el Gran Ducat de Toscana a través d'un Consell de Regència nomenat per la seva mare. L'any 1770 assumí el govern absolut de Toscana i es dedicà a portar a terme nombroses reformes de caràcter il·lustratiu. Portà a terme reformes en la política industrial i en la llibertat personal, feu polítiques agràries destinades a augmentar la productivitat.
Elimina l'exèrcit naval que havia estat mantingut pels Mèdici i així aconseguí ingressos extraordinaris per l'Estat. Malgrat tot, les seves reformes mai foren ben rebudes entre la població de la Toscana, la fredor de la Cort i l'austeritat dels nous monarques no foren acceptats en una població que anhelava l'antic rècord dels grans ducs Medici mecenes d'art.
Emperador del Sacre ImperiModifica
L'any 1790 moria a Viena sense descendència Josep II, emperador romanogermànic. Leopold fou cridat per la Cort vienesa i nomenat emperador amb el nom de Leopold II.
Arribat a Àustria es troba en una situació de descontentament generalitzat tant als dominis belgues com als hongaresos. Leopold començà a fer concessions a uns i altres per tal d'estabilitzar la situació.
El curt regnat de Leopold de tan sols dos anys i les conseqüències de la Revolució Francesa impossibilitaren l'aplicació de les reformes que aplicà a la Toscana durant el seu regnat. A més a més, Leopold acudí en ajuda als reialistes francesos per tal que s'exiliessin a Àustria provocant que aquests conspiressin dia rere dia per provocar una intervenció austríaca a França.
Les intencions de Caterina II de Rússia i de la diplomàcia de Rússia eren clares: preparar l'estat d'opinió suficient perquè Prússia i Àustria declaressin la guerra a França per tal de restablir la monarquia, ocupats els prussians i els austríacs a França, Caterina hagués eliminat Polònia i ocupat els territoris més septentrionals de l'Imperi Otomà. Leopold observà la tàctica russa i decidí no moure fitxa.
Malgrat que prometé ajudar els reis francesos, Lluís XVI de França i la seva pròpia germana, la reina Maria Antonieta d'Àustria, no pogué evitar la seva mort a París, executats pels revolucionaris.
Al llarg dels dos anys de mandat intentà reforçar la posició austríaca davant de les ànsies expansionistes de França firmant acords tant amb el Regne Unit com amb Prússia. La seva prematura mort fou un cop molt fort per Àustria.
| Precedit per: Francesc I |
Gran Duc de Toscana 1765–1790 |
Succeït per: Ferran III de Toscana |
| Precedit per: Josep II |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Rei de Bohèmia, Hongria i dels Romans Duc de Milà i Bravant 1790–1792 |
Succeït per: Francesc II |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic |