Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.

Plantilla:Infotaula personaLeopold Kronecker
Imatge
Leopold Kronecker el 1865
Biografia
Naixement7 desembre 1823 Modifica el valor a Wikidata
Legnica (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1891 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlter Sankt-Matthäus-Kirchhof, (Tempelhof, Berlín) 52° 29′ 23″ N, 13° 22′ 03″ E / 52.489840°N,13.367394°E / 52.489840; 13.367394
ResidènciaPrússia
FormacióUniversitat de Berlín
Tesi acadèmicaDe unitatibus complexis (1845)
Director de tesiJohann Encke
Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Es coneix perConstant de Kronecker
Delta de Kronecker
Producte Kronecker
Teorema de Kronecker
Teorema de Kronecker-Weber
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques, lògica, determinant i integral Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióAcadèmia Prussiana de les Ciències
Universitat de Berlín
Membre de
ProfessorsJohann Peter Gustav Lejeune Dirichlet i Jakob Steiner Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDmitry Selivanov (en) Tradueix i Edmund Husserl Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralKurt Hensel, Adolf Kneser, Ernst Kötter, Matyáš Lerch, Franz Mertens, Ludwig Schlesinger, Paul Stäckel, Leopold Gegenbauer, Richard Müller (en) Tradueix, Karl Färber (en) Tradueix i Ernst Vorsteher (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
GermansHugo Kronecker Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Leopold Kronecker era fill d'uns comerciants jueus, tot i que amb el temps es convertí al cristianisme.

L'any 1845 es doctorà a la Universitat de Berlín i, el mateix any, va escriure els seus raonaments sobre teoria de nombres. En elles, donà una formulació especial a les unitats en certs cossos de nombres algebraics. El seu tutor en aquest treball fou Peter Gustav Dirichlet.

Matemàtic i lògic, Kronecker defensava que l'aritmètica i l'anàlisi matemàtica havien d'estar recolzats en els nombres enters, prescindint dels irracionals i els imaginaris. És l'autor d'una frase ben coneguda entre els matemàtics: "Déu creà els nombres naturals; la resta, és obra de l'home". Aquesta teoria però, el posà en contra d'algunes formulacions de Georg Cantor. Tot i això, Kronecker va rebre el suport del seu mestre i amic, Ernst Kummer.

Després d'obtenir el seu títol de doctor, Kronecker es dedicà a la gestió de les diverses propietats i negocis del seu oncle. Durant vuit anys no publicà cap article ni llibre de matemàtiques. Finalment però, a la seva memòria de 1853 sobre la resolució algebraica d'equacions, Kronecker va estendre el treball d'Évariste Galois sobre la teoria d'equacions. Molts anys més tard, el 1883, acceptà una plaça de professor a la mateixa Universitat de Berlín.

Amb la seva obra, Kronecker també va contribuir al concepte de continuïtat matemàtica en reconstruir la forma dels nombres irracionals dins dels nombres reals. D'altra banda, a l'anàlisi, Kronecker va rebutjar la teoria de Karl Weierstraß sobre l'existència d'una funció contínua que no admet derivada en cap dels seus punts. Alhora, en el seu article de 1850, Sobre la resolució de l'equació general de cinquè grau, Kronecker va resoldre aquesta equació mitjançant teoria de grups. Finalment, el finitisme de Kronecker el va convertir en precursor de l'intuïcionisme en les teories matemàtiques.

Diversos conceptes matemàtics han estat batejats amb el seu nom en honor seu. Uns dels més destacats són la delta de Kronecker i el producte Kronecker. D'altra banda, també destaquen el teorema de Kronecker-Weber, el teorema de Kronecker dins de la teoria de nombres, i el lema de Kronecker.

El matemàtic Otto Stolz va ser un dels seus deixebles més coneguts i Ernst Kummer va inspirar la seua trajectòria.

Bibliografia

modifica
Primària
  • Ewald, William B.. «On the concept of number». A: From Kant to Hilbert: A Source Book in the Foundations of Mathematics, 1996. 
  • Jean van Heijenoort. From Frege to Godel: A source Book in Mathematical Logic. 1879-1931. Cambridge: Harvard University Press, 1967. ISBN 0-674-32449-8. 
Secundària

Enllaços externs

modifica