Leopold de Baviera (príncep regent de Baviera)

Leopold de Baviera, príncep regent de Baviera (Würzburg 1821 - Munic 1912). Príncep de Baviera de la Casa dels Wittelsbach que l'any 1886, i fins a la seva mort, esdevingué príncep regent de Baviera.

Infotaula de personaLeopold de Baviera
Prinzregent Luitpold.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Luitpold von Bayern Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Luitpold Karl Joseph Wilhelm von Bayern Modifica el valor a Wikidata
12 març 1821 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortBronquitis Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentTheatinerkirche Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRegent Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra francoprussiana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAugusta d'Àustria-Toscana Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís III de Baviera
Teresa de Baviera
Leopold de Baviera
Arnulf de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I de Baviera Modifica el valor a WikidataTeresa de Saxònia-Hildburghausen Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilde Carolina de Baviera, Adelgundes de Baviera, Hildegarda de Baviera, Alexandra de Baviera, Adalbert de Baviera, Otó I de Grècia i Maximilià II de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Premis

Royal Coat of Arms of the Kingdom of Bavaria since 1835 (Order of the Golden Fleece).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 21135015 Modifica els identificadors a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Nascut el dia 12 de març de l'any 1821 a la ciutat alemanya de Würzburg essent fill del rei Lluís I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxònia-Hildburghausen. Leopold era nét del rei Maximilià I Josep de Baviera i de la princesa Anna de Hessen-Darmstadt per via paterna, mentre que per via materna era nét del duc Frederic I de Saxònia-Altenburg i de duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz.

Núpcies i descendentsModifica

El dia 15 d'abril de l'any 1844 a Florència es casà amb l'arxiduquessa Augusta d'Àustria-Toscana, filla del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Maria Anna de Saxònia. La parella tingué quatre fills:

RegènciaModifica

El dia 10 de juny de l'any 1886 el rei Lluís II de Baviera fou declarat incapacitat per exercir el govern de Baviera, immediatament el príncep Leopold inicià una regència que perduraria fins a l'any 1916. Pocs dies després, el monarca morí ofegat al Stanberg de Baviera i el succeí el seu germà, el rei Otó I de Baviera, declarat incapacitat per les autoritats mantenint-se d'aquesta forma la regència.

En el primer moment de l'exercici de la regència, el príncep Leopold fou acusat pel poble bavarès d'orquestrà l'assassinat del rei Lluís II de Baviera; ara bé, amb el pas del temps, el caràcter afable, familiar i auster del príncep regent li atorgaren una enorme popularitat. Una de les primeres decisions del príncep regent fou l'obertura, el dia 1 d'agost de 1886, al públic de la majoria dels grans palaus i castell construïts pel rei Lluís II de Baviera.

Els llargs anys de la Regència estiguren marcats per una incesant activitat artística i cultural a Baviera. El suport decidit de la monarquia des del punt de vista institucional però també des del punt de vista econòmic feren que el seu nom, encara avui, sigui emprat per la designació de carrers, places i avingudes del land bavarès, però també de nombroses institucions culturals i artístiques de Munic.

La Regència de Leopold conclogué amb la seva mort el dia 12 de desembre de l'any 1912 a Munic a causa d'una bronquitis. Fou, posteriorment, enterrat a la cripta de la Theatinerkirche. Amb la seva mort, el seu fill Lluís esdevingué regent del Regne, i des del dia 3 de novembre de 1913 rei de Baviera.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold de Baviera