Lerma (Burgos)
municipi espanyol de la província de Burgos
Lerma és un municipi de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Inclou els nuclis de:
- Castrillo de Solarana.
- Rabé de los Escuderos
- Revilla Cabriada
- Ruyales del Agua
- Santillán del Agua
- Villoviado
Tipus | municipi d'Espanya | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Castella i Lleó | |||
Província | província de Burgos | |||
Capital de | ||||
Capital | Lerma | |||
Conté la subdivisió | ||||
Població humana | ||||
Població | 2.585 (2023) (15,57 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 166 km² | |||
Altitud | 849 m | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
• Alcalde | Jose María Ignacio Barrasa Moreno | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 09340 | |||
Fus horari | ||||
Codi INE | 09194 | |||
Lloc web | ayuntamientodelerma.es |
Demografia
modifica1991 | 1996 | 2001 | 2004 |
---|---|---|---|
2550 | 2495 | 2587 | 2619 |
Personatges il·lustres
modifica- Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (1553 - 1625), duc de Lerma
Memòria
modifica- José Sanz Tejedor, germà de La Salle, canonitzat el 21 de novembre de 1999 com Sant Cirilo Beltrán, va ser assassinat a Turón durant la Revolució d'Astúries de 1934.[1]
- Entre 2006 i 2007 s'ha obert tres fosses comunes a La Andaya, prop de Lerma, amb 87 esquelets de persones republicanes, entre ells set alcaldes, diversos regidors i el diputat provincial Tomás Reguero. Van ser assassinats pels falangistes i el capità de la Guàrdia Civil Enrique García de la Sierra l'estiu de 1936 durant la Guerra Civil espanyola.[2]
- Epifanio Gómez Álvaro [3] (1874-1936), religiós agustí, beatificat, juntament amb altres 498 víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola, el 28 d'octubre de 2007 a Roma.[4] Va sofrir turment a la txeca santanderina de Neila, d'on el van treure per a llançar-lo viu per un penya-segat amb les mans lligades a la cintura i una pedra penjada al coll.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Pérez González, Francisco. Dos mil años de santos (en castellà). Palabra, 2002, p. 1256-1257. ISBN 8482395971.
- ↑ «La memoria histórica se hace eficaz en La Andaya» (en castellà). Público, 03-07-2010. [Consulta: 8 juny 2013].
- ↑ http://www.archiburgos.org/informacion/beatos2007/default.htm Arxivat 2008-06-03 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.arbil.org/(68)ibar.htm