Les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Sobrenom | Les Planes | ||||
Epònim | Vall d'Hostoles | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | les Planes d'Hostoles | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.756 (2023) (46,83 hab./km²) | ||||
Llars | 76 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 37,5 km² | ||||
Banyat per | Brugent | ||||
Altitud | 370 m | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1021 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Ajuntament de les Planes d'Hostoles , | ||||
• Alcalde | Marc Puig Bosch (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17172 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17133 | ||||
Codi IDESCAT | 171334 | ||||
Lloc web | lesplanes.cat | ||||
Situat en les valls de Cogolls i d'Hostoles, està envoltat pels cingles del Far (1.150 m), de la Salut (1.020 m), la serra dels Medes (887,3 m) on es troba el volcà Puig Rodó i banyat pel riu Brugent. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Geografia
modifica- Llista de topònims de les Planes d'Hostoles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història
modificaLa població va pertànyer al castell d'Hostoles, propietat del comtat de Besalú i documentat des de l'any 1021; ja en el segle XIV el Castell era de la familia Cartellà sent Guillem Galceran de Cartellà i Blanca Creixell els seus castlans,
Segles més tard, el castell tindria un gran paper en la guerra dels Remences, l'any 1462, revolta dels camperols comandats per Francesc de Verntallat que els va dirigir des del dit castell. En 1474 el rei Joan II, li va concedir el terme i la fortalesa a Verntallat amb el nom de vescomte d'Hostoles.
Mitjans de comunicació
modifica- Ràdio les Planes
Llocs d'interès
modifica- Església de Santa Maria de les Encies. Romànic. Any 1155.
- Església de Sant Cristòfol de Cogolls. Romànic. Any 986.
- Església de Sant Pere. Documentada des de l'any 1207.
- Ermita de Sant Pelegrí. Any 1862.
- Restes del castell d'Hostoles.
- Restes del castell de Puig-Alder.
- Gorgues de Santa Margarida
- Gorgues del Molí dels Murris.
- Ermita de l'Àngel
Altres indrets
modificaVolcà del Traiter (749 m) [1]
Cova de l'Avellaner. Està situada en una cornisa travertínica a la vora esquerra de la riera de Cogolls, uns 30 metres per damunt del seu llit actual, i per sobre del camí carreter que duu a la serra de les Medes.[2]
Cases i masos: la Carrera; el Llober; El Jonquer.[3]
Església, de la Mare de Déu de Núria de les Encies (abandonada) A tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria hi ha l'antic Hostal del Fang, a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer.[4]
Demografia
modificaEntitat de població | Habitants |
---|---|
Les Encies | 72 |
Cogolls | 48 |
Dusol | 1 |
la Farga | 4 |
Planjuí | 29 |
La Costa | 38 |
les Planes d'Hostoles | 1.408 |
Pocafarina | 108 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
En el cens del 1787 s'incorpora a Sant Feliu de Pallerols. Més endavant, el 1872 se'n desagrega, i el nou municipi conté també els antics termes de Cogolls i de Les Encies.[5]
Educació
modificaLlar d'Infants (0-3 anys)
modifica- Llar d'Infants El Melic
- Llar d'Infants Municipal
Llar d'Infants (3-6 anys)
modifica- Escola Sant Cristòfol
Primària
modifica- Escola Sant Cristòfol
Nyerros il·lustres
modifica- Ramon Noguer i Fàbrega, poeta (1920)
- Rosa Maria Noguer i Carbonés, poeta (1954)
- Francesc Arnau i Grabulosa, futbolista (1975)
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Volumen 16. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5444-X.
- Volumen 3. El Meu País, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5570-5.
Referències
modifica- ↑ «Altres indrets del terme». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ «Cova de l'Avellaner». Espeleo World, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ «Els veïnats, les masies i les restes arqueològiques». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ «Mare de Déu de Núria». Patrimoni de la Garrotxa. Llista del patrimoni natural i arquitectònic de La Garrotxa, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.