Les Valls d'Aguilar

municipi de la comarca de l'Alt Urgell

Les Valls d'Aguilar és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Comprèn dues entitats municipals descentralitzades: la Guàrdia d'Ares i Taús. El cap del municipi és el poble de Noves de Segre. El 1984 va modificar oficialment el nom per incloure l'article a la primera denominació de Valls d'Aguilar.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Valls d'Aguilar
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 17′ 45″ N, 1° 20′ 35″ E / 42.295833333333°N,1.3430555555556°E / 42.295833333333; 1.3430555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalNoves de Segre Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població270 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,18 hab./km²)
Llars60 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície123,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud669 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataRosa Maria Fàbrega Romà (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25795 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25906 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT259062 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvallsaguilar.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

La creació d'aquest municipi data del 1972, i es va fer amb la fusió dels antics municipis de Castellàs, pertanyent a la comarca del Pallars Sobirà, i de la Guàrdia d'Ares, Noves de Segre i Taús, tots tres de l'Alt Urgell.

Actualment, a la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa és Rosa Ma. Fàbrega Romà.[1]

Entitat de població Habitants
Argestues 23
Bellpui 21
Berén 4
Biscarbó 3
Castells, els 1
Castellàs 11
Espaén 8
La Guàrdia d'Ares 24
Junyent 13
Miravall 11
Noves de Segre 134
Taús 52
Trejuvell 5
Font: Idescat

Situació

modifica

El municipi de les Valls d'Aguilar es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Sobirà a l'oest; de fet, ha quedat incorporat a les Valls d'Aguilar un antic municipi tradicionalment pallarès, el de Castellàs. Al nord, s'estén fins al Port del Cantó limita amb el municipi alturgellenc de Montferrer i Castellbò, al nord-est i a l'est amb Ribera d'Urgellet al sud-est arriba fins al congost de Tresponts, amb Fígols i Alinyà i l'enclavament del Baridà (Ribera d'Urgellet) i al sud amb Cabó.

Travessen gairebé, per tot el terme, els rius de la Guàrdia i de Pallerols, que s'uneixen a Noves i desemboquen al Segre; a ponent, el riu Major porta les aigües a la Noguera Pallaresa. També hi trobem el riu Castellàs, prop del llogarret de Nyus (o Anyús Arxivat 2021-01-20 a Wayback Machine.), amb una única casa habitada, que depèn de la Parròquia de Castellàs.

L'escarpat de la major part del territori contrasta amb la suau plana de Taús, a 1.500 metres d'altitud.

Durant l'època medieval, l'actual terme de les Valls d'Aguilar va pertànyer al Vescomtat de Castellbò.

 
Entitats de població de les Valls d'Aguilar

Geografia

modifica

Patrimoni arquitectònic

modifica

L'arquitectura del romànic de les Valls d'Aguilar el formen un conjunt d'esglésies romàniques del segle xi distribuïdes pels nuclis de Taús, La Guàrdia d'Ares i Trejuvell, dins el municipi de les Valls d'Aguilar. Una d'elles és la petita església de Sant Lluc d'Anyús.

 
Infotaula edifici
Sant Martí de Taús
Dades
TipusEsglésia  
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica  
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativales Valls d'Aguilar (Alt Urgell)  
 
 42° 17′ N, 1° 12′ E / 42.29°N,1.2°E / 42.29; 1.2
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC15808  
Activitat
Diòcesibisbat d'Urgell  

Sant Martí de Taús

modifica

L'església de Sant Martí de Taús està documentada per primer cop en un testament de l'any 1094 i destaca per la seva senzillesa i bon estat de conservació. L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat i reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. L'absis de base semicircular és precedit per un arc presbiteral en el qual s'obren dos nínxols rectangulars. La porta original, en arc de mig punt i paredada des d'antic, és a la façana sud. L'accés actual està situat a la façana de ponent. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una al mur sud i una altra al centre de l'absis. Per arribar-hi agafarem la carretera que surt de Noves de Segre, abans d'entrar al poble.[2]

Sant Esteve de la Guardia[3]

modifica

El lloc de la Guàrdia[4] és documentat des de l'any 1004, mentre que l'any 839 ja apareixia una església dedicada a Sant Esteve. L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada per un absis semicircular que s'obre a través d'un arc presbiteral. La nau original ha estat modificada en diverses èpoques amb la construcció de dues capelles rectangulars cobertes amb volta de canó, l'afegit d'una segona nau i l'allargament de tot el conjunt. La porta actual està situada a migdia. D'altra banda el campanar és d'cadireta i s'alça sobre la façana de ponent. L'església de Sant Esteve de la Guàrdia[5] depèn de la de Taús. Cal dir que el poble de la Guàrdia d'Ares, situat a 1.594 m d'altitud, fou municipi independent fins a l'any 1972. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses. Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. El poble és situat en un turó, a la riba esquerra del riu d'Aguilar o riu de la Guàrdia.

Santa Elena de Trejuvell[6]

modifica
 
Església de Santa Elena de Trejuvell

La parròquia de Trejuvell[7] (Trasiuvelli), Les Valls d'Aguilar, apareix documentada per primera vegada l'any 1085, mentre que la citació més antiga de l'església de Santa Elena o de Santa Creu de Trejuvell és del 1312, per bé que el temple hauria estat construït durant la primera meitat del segle xi. L'edifici és d'una sola nau, coberta amb un embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal. A la façana sud es conserva, paredada, la porta original, mentre que l'accés actual és situat a la façana de ponent. Pel que fa a les finestres, es troben una de doble esqueixada prop de l'arc presbiteral, i dues més a l'absis, actualment paredades. El poble es troba al municipi de Noves de Segre, dins l'antic terme de la Guàrdia d'Ares, al vessant meridional del puig de Montcau,[8] damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de Castellàs, al Pallars Sobirà.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
5 45 60 648 938 2.159 1.707 1.238 989 1.078

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.203 1.242 1.064 1.030 865 458 272 240 228 228

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
302 296 296 316 321 314 305
304
300
298

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
291
272
245
274 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El primer cens és del 1975 després de la fusió de la Guàrdia d'Ares, Noves de Segre, Taús i Castellàs. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica