Obre el menú principal

Lester Bowles Pearson (Toronto, Canadà 1897 - Ottawa 1972) fou un estadista, diplomàtic i polític canadenc, que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1957, i que arribà ser Primer Ministre del Canadà entre 1963 i 1968.

Infotaula de personaLester Bowles Pearson
Lester B. Pearson with a pencil.jpg
Biografia
Naixement 23 abril 1897
Toronto
Mort 27 desembre 1972 (75 anys)
Ottawa
Causa de mort Càncer de fetge
Coat of arms of Canada rendition.svg 14è Primer ministre del Canadà 

22 abril 1963 – 20 abril 1968
← John George DiefenbakerPierre Elliott Trudeau →
  Líder de l'oposició del Canadà 

16 gener 1958 – 22 abril 1963
← Louis Saint-LaurentJohn George Diefenbaker →
  Membre de la Cambra dels Comuns del Canadà 

25 octubre 1948 – 23 abril 1968
← Thomas Farquhareliminació càrrec →
Circumscripció electoral: Algoma East Tradueix

  Ambaixador del Canadà als Estats Units 

1944 – 1946
← Leighton McCarthyH. H. Wrong →
UN emblem blue.svg  President de l'Assemblea General de les Nacions Unides 


← Luis Padilla NervoVijaya Lakshmi Pandit →
  Membre del Consell Privat del Regne Unit 

Dades personals
Religió Protestantisme
Educació Universitat de Toronto
Saint John's College
Activitat
Ocupació Polític, jugador d'hoquei sobre gel, diplomàtic, historiador i militar
Ocupador Universitat de Toronto
Organització de les Nacions Unides
Universitat de Carleton
Partit Partit Liberal del Canadà
Branca militar Exèrcit britànic
Conflicte Primera Guerra Mundial
Esport hoquei sobre gel
Família
Cònjuge Maryon Pearson (1925–)
Fills Geoffrey Pearson
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Joventut i estudisModifica

Nasqué el 23 d'abril de 1897 a Newtonbrook, una barriada de la ciutat de Toronto sent fill d'un ministre Metodista. Estudià a la Universitat de Toronto el 1914, on despuntà com a esportista en hoquei gel i rugbi.

Es presentà voluntari a la Primera Guerra Mundial, ja que per la seva joventut no podia ser reclutat per l'exèrcit, entrant al cos mèdic i viatjant fins a Egipte i Grècia. El 1916 fou transferit a la secció aèria de l'exèrcit, on serví fins a l'any següent, en què fou repatriat a casa per un accident d'autocar.

Després de la Guerra va finalitzar els seus estudis, aconseguint una beca per estudiar a la Universitat d'Oxford i llicenciar-se en Història Moderna. Després d'estudiar a Oxford va retornar al Canadà on fou professor de la Universitat de Toronto així com entrenador d'un equip d'hoquei sobre gel.

Vida políticaModifica

 
Pearson (a la dreta), rep Churchill (segon per l'esquerra) al Canadà, el 1954.
 
Proposta de Pearson com a bandera del Canadà, el 1964.
 
Bandera del Canadà, oficialitzada per Pearson

Posteriorment entrà a treballar al Ministeri d'Assumptes Exteriors, iniciant així una carrera diplomàtica que el va portar a encapçalar delegacions canadenques a les Nacions Unides i la l'OTAN. El 1948 fou designat Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors durant el govern liberal de Louis St. Laurent, aconseguint així mateix un escó al Parlament Nacional del Canadà.

El 1952 fou designat President de l'Assemblea General de les Nacions Unides, presidint la 7a Sessió, i desenvolupant un paper molt important en la finalització de la Guerra de Suez, creant una força d'emergència que partí al territori de la disputa per posar una solució pacífica al conflicte. Per aquest motiu el 1957 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

El 1958 fou escollit líder del Partit Liberal del Canadà, aconseguint deixar en minoria l'any 1962 el govern conservador de John Diefenbaker. El 1963 fou escollit Primer Ministre del Canadà introduint tota una sèrie de millores socials i sanitàries: sistema mèdic universal, Pla de pensions. Així mateix fou l'impulsor de l'oficialitat del francès. El 1965 el seu govern establí l'actual Bandera del Canadà, coneguda com la Maple Leaf o l'Unifolié. Com a Primer Ministre va refusar la participació del Canadà en la Guerra del Vietnam com li demanà el president nord-americà Lyndon B. Johnson.

El 1967 Perason decidí retirar-se de la política activa, anunciant la finalització del seu mandat presidencial l'any següent, nomenant el seu successor Pierre Trudeau.

Darrers anysModifica

En abandonar la política activa, Pearson esdevingué professor de Relacions Internacionals a la Universitat Carleton d'Ottawa. El 1971 fou guardonat amb l'Orde del Mèrit per la reina Elisabet II.

Pearson morí de càncer el 27 de desembre de 1972.

Precedit per:
John Diefenbaker
14è Primer Ministre del Canadà
 

19631968
Succeït per:
Pierre Trudeau

Enllaços externsModifica