Obre el menú principal

Let It Bleed (literlament Deixa que sagni) és l'àlbum d'estudi vuitè al Regne Unit i desè als Estats Units de la banda de rock britànica The Rolling Stones. Va ser publicat el 5 de desembre de 1969 i va servir de continuació a la seva reeixida i aclamada producció Beggars Banquet, que havia estat editada l'any anterior. Marca l'inici de l'etapa de Mick Taylor com a guitarrista, en substitució de Brian Jones, guitarrista, fundador i antic líder de la banda. Jones va morir durant l'enregistrament de l'obra, un mes després de deixar de ser membre dels Stones. Taylor participa en dues cançons.

Infotaula d'àlbumLet It Bleed
Tipus disc d'estudi
Publicat 5 de desembre de 1969
Enregistrat Novembre de 1968, Febrer – Novembre 1969 a Olympic Studios, Londres (Anglaterra)
Gènere
Durada 42' 21"
Llengua anglès
Discogràfica Decca (UK)
London (US)
Productor Jimmy Miller
Format flux de dades de música, LP i disc compacte
Pistes Gimme Shelter Tradueix
Love in Vain Tradueix
Country Honk
Live with Me Tradueix
Let It Bleed Tradueix
Midnight Rambler Tradueix
You Got the Silver Tradueix
Monkey Man Tradueix
You Can’t Always Get What You Want
Cronologia de The Rolling Stones

Beggars Banquet
(1968)
Let It Bleed
(1969)
Sticky Fingers
(1971)
Senzills de Let It Bleed
  1. «Honky Tonk Women"/"You Can't Always Get What You Want»
    Llançat: juliol 1969
  2. «Let It Bleed"/"You Got the Silver»
    Llançat: gener 1970 (Japan only)
Més informació
Discogs 52967
AllMusic mw0000191519
MusicBrainz 784c0edd-0f37-33a2-9ca5-dff87b4f999c
Modifica les dades a Wikidata

La producció va ser a càrrec de Jimmy Miller, que ja havia produït el LP anterior. Aquest àlbum concebut com un disc rock amb fortes influències blues i country. Va arribar a la tercera posició a la llista de Billboard en la categoria d'àlbums pop dels Estats Units mentre que va arribar al primer lloc en les llistes del Regne Unit.[3] La portada surrealista de l'àlbum va ser realitzada per Robert Brownjohn inspirada per un títol provisional de l'obra, Automatic Changer ("tocadiscs automàtic").[4] És considerat un dels millors enregistraments de la banda ("la seva gran obra mestra" segons paraules del crític de música Stephen Davis) i l'any 2003 la revista Rolling Stone el va col·locar en el lloc 32 de la seva Llista dels 500 millors àlbums de tots els temps.[5][6]

Llista de cançonsModifica

Cara 1
Núm. Títol Durada
1. «Gimme Shelter»   4:31
2. «Love in Vain»   4:19
3. «Country Honk»   3:09
4. «Live with Me»   3:33
5. «Let It Bleed»   5:26
Cara 2
Núm. Títol Durada
1. «Midnight Rambler»   6:52
2. «You Got the Silver»   2:51
3. «Monkey Man»   4:12
4. «You Can't Always Get What You Want»   7:28

ReferènciesModifica

  1. "Let it Bleed ... (is) among the greatest rock albums", from The Rolling Stone Illustrated History of Rock & Roll edited by Anthony ed DeCurtis, James Henke, and Holly George-Warren, page 245
  2. Heckman, Don «Pop: No, The Rolling Stones are Not Fascists; Mick's Not Fascist». The New York Times, 28-12-1969, p. D24 [Consulta: 21 juny 2013]. (subscripció necessària)
  3. Billboard.com. «The Billboard 200. Let It Bleed. Chart Listing For The Week Of dic 27 1969», 2007. [Consulta: 25 agost 2007].
  4. Wyman, Bill. Rolling with the Stones, 2002. 
  5. Davis, Stephen (2002), Rolling Stones.
  6. Rolling Stone. «The RS 500 Greatest Albums of All Time», 2003. [Consulta: 25 agost 2007].