Lev Iaixin

futbolista rus

Lev Ivànovitx Iaixin (Лев Ива́нович Я́шин en rus) (Moscou, 22 d'octubre de 1929 - 22 de març de 1990), conegut com «l'Aranya Negra», va ser un porter de futbol de l'antiga URSS. Per molts especialistes ha estat considerat durant molts anys el millor porter de tota la història.

Infotaula de personaLev Iaixin
Lev Yashin.jpg
modifica
Nom original(ru) Лев Иванович Яшин modifica
Biografia
NaixementLev Ivànovitx Iaixin
22 novembre 1929 modifica
Moscou (Rússia) modifica
Mort20 març 1990 modifica (60 anys)
Moscou (Rússia) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer d'estómac modifica)
Lloc d'enterramentcementiri de Vagànkovo modifica
Dades personals
Altres nomsAranya negra
Pop negre
FormacióUniversitat Estatal de Rússia d'Educació Física, Esport, Joventut i Turisme modifica
Alçada1,89 m
Activitat
OcupacióFutbolista i jugador d'hoquei sobre gel modifica
Activitat1949 modifica –  1971 modifica
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica modifica
Nacionalitat esportivaUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques modifica
Esportfutbol
hoquei sobre gel modifica
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1949–1971[1] Dinamo Moscou 326 0
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1954–1967 URSS URSS 78 0
Participà en
1970Mundial de Futbol 1970
1966Mundial de Futbol 1966
1964Eurocopa 1964
1962Mundial de Futbol 1962
1960Eurocopa 1960
1958Mundial de Futbol 1958
1956Jocs Olímpics d'estiu de 1956 modifica
Premis

FIFA: 174638 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Lev Iaixin va néixer a Moscou el 1929. Començà com a porter d'hoquei sobre gel a l'equip de la fàbrica d'eines on treballava, però ja als 14 anys es passà al futbol. El 1949 ingressà al Dinamo de Moscou, el seu primer i únic club, i on guanyà 5 lligues soviètiques i tres copes.

Amb la selecció soviètica participà en tres mundials: Suècia 1958, Xile 1962 i Anglaterra 1966. Disputà i guanyà la primera Copa d'Europa de Nacions, el 1960 i fou finalista de la segona el 1964. Va jugar un total de 78 partits amb la selecció de l'URSS. Es retirà als 42 anys amb un partit d'homenatge entre la selecció soviètica i un combinat de la resta del món l'any 1971. Té el rècord de partits disputats a la lliga soviètica amb 326 i aturà al voltant de 150 penals durant la seva carrera esportiva.

Pel que fa als guardons individuals, Iaixin ha estat l'únic porter del món a rebre el trofeu Pilota d'Or al millor jugador europeu l'any 1963. Ha estat escollit tres vegades millor porter d'Europa (1958, 1962 i 1966), millor porter dels Jocs Olímpics de 1956, 1960 i 1964 i millor porter de les eurocopes de 1960 i 1964. El 1968 rebé l'Orde de Lenin per la seva trajectòria dins de l'esport soviètic. L'actual premi al millor porter d'una copa del món porta el seu nom. El 27 de desembre de 1999 fou escollit millor esportista rus del segle xx, pels periodistes esportius del seu país. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Rússia com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.[2]

Va ser un porter àgil, segur, amb reflexos i un gran sentit de l'anticipació. Va revolucionar el món del futbol, ja que va ser el primer porter a fer servir els peus. Sempre vestia de color negre. Un cop retirat fou entrenador del Dinamo i de la selecció de l'URSS. El 1984 li van tallar una cama a causa d'un problema en la circulació de la sang. El 1986 va patir un accident vascular cerebral. Va morir el 21 de març de l'any 1990 a Moscou, víctima d'un càncer d'estómac.

El seu nét Vassili Frolov també és porter.

En honor seu, des de 1994 la FIFA entrega el Premi Lev Iaixin al millor porter de cada edició de la Copa del Món de futbol.

Trajectòria esportivaModifica

PalmarèsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Lev YASHIN». russiateam.ru. [Consulta: 11 desembre].
  2. uefa.com
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Iaixin