Leymah Gbowee

Leymah Roberta Gbowee (Monròvia, 1 de febrer de 1972) és una activista africana responsable de l'organització d'un moviment en pro de la no-violència, que va aconseguir l'any 2003 la fi de la Segona Guerra Civil Liberiana i les eleccions que portaren Ellen Johnson Sirleaf a la presidència de Libèria, la primera dona elegida presidenta en un país africà. Ambdues foren guardonades amb el Premi Nobel de la Pau l'any 2011, en reconeixement a "la seva lluita no-violenta per la seguretat de les dones i pel seu dret a participar plenament en la construcció de la pau", juntament amb la iemenita Tawakul Karman.[1][2]

Infotaula de personaLeymah Gbowee
Leymah Gbowee (cropped).jpg
Leymah Gbowee (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1972 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Monròvia (Libèria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEastern Mennonite University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDrets humans Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica, empresària, economista i activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm3091658 TED: leymah_gbowee Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Leymah Gbowee va néixer a la Libèria central. Amb 17 anys va traslladar-se a Monròvia a causa de la Primera Guerra Civil Liberiana. Va rebre formació com a terapeuta i va treballar amb nens soldat de l'exèrcit de Charles Taylor. Rodejada per les imatges de la guerra se li atribueix la reflexió que si "s'han de fer canvis a la societat han de ser fets per les mares". Gbowee és mare de sis fills.

L'any 2002, durant la Segona Guerra Civil Liberiana, com a treballadora social organitzà l'associació de Women of Liberia Mass Action for Peace. El moviment comença amb un grup de dones que pregaven i cantaven en un mercat de peix. Va organitzar les dones cristianes i musulmanes de la ciutat de Monròvia per resar per la pau i per protagonitzar protestes a favor de la no-violència.

Al cap del temps aquestes dones aconseguiren entrevistar-se amb el president Charles Taylor i extreure'n el compromís d'assistir a una conferència de pau a Ghana. Gbowee va liderar una delegació de dones que van protagonitzar diferents protestes a Accra per tal d'exercir pressió durant la conferència. Mitjançant diferents protestes silencioses als afores del Palau Presidencial d'Accra aconseguiren un acord per part dels negociadors.

Leymah Gbowee i Comfort Freeman, presidents de dues esglésies luteranes, organitzaren les dones en una xarxa per la consolidació de la pau (WIPNET) i feren el següent comunicat dirigit al president:

« En el passat hem guardat silenci, però després d'haver estat assassinats, violats, deshumanitzats i infectats amb malalties i, veient els nostres fills i les nostres famílies destrossades, la guerra ens ha ensenyat que el futur consisteix en dir NO a la violència i SI a la pau. No descansarem fins que la pau s'imposi. »

El moviment culminà amb la fi de la Segona Guerra Civil Liberiana i l'elecció de Ellen Johnson Sirleaf com a presidenta del país, la primera dona presidenta a Àfrica ser elegida de forma democràtica.

El documental Pray the Devil Back to Hell (2008) se centra en la seva tasca per emetre un manifest a favor de la no-violència a l'Àfrica, particularment en zones conflictives com el Sudan i Zimbabwe.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leymah Gbowee
  1. (català) 324.cat - Tres dones i un Nobel de la Pau
  2. «Yemeni Woman Wins 2011 Nobel Peace Prize». Teach Mideast. An Educational Initiative of the Middle East Policy Council. [Consulta: 21 febrer 2020].
  3. Garcerán Piqueras, Rosa María. «Premio Nobel de la Paz 2011. LEYMAH GBOWEE». radoctores.esː Real Academia de Doctores de España. [Consulta: febrer 2020].