Viquipèdia

Licòsids

família d'aranyes araneomorfes

Els licòsids (Lycosidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[1] Fou descrita per primera vegada per C. J. Sundevall l'any 1833.[2]

Infotaula d'ésser viuLicòsids
Lycosidae Modifica el valor a Wikidata

Hogna lenta Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SuperfamíliaLycosoidea
FamíliaLycosidae Modifica el valor a Wikidata
Sundevall, 1833
Tipus taxonòmicLycosa Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
124 gèneres, 2443 espècies.[1]
Gèneres
Vegeu la llista de gèneres
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

A l'Europa mediterrània anomenen "taràntules" les espècies més grosses d'aquesta família. Les aranyes més grans d'Europa (fins a 30 mm) són licòsids, però també tenen membres molt petits, d'uns 3 mm. Tenen potes i quelícers robusts, essent el quart parell de potes el més llarg. Dos dels seus vuit ulls són relativament grans i frontals.

Aranyes llop modifica

Lycos és una paraula grega que significa "llop" i en molts idiomes, com l'anglès, s'ha adoptat l'expressió aranyes llop (wolf spiders) com a denominació popular dels Lycosidae. En realitat, seguint la norma, el nom de la família deriva d'un dels seus gèneres més habituals, el gènere Lycosa. El seu nom pot fer referència a la seva manera de caçar, que és perseguint a les preses i capturant-les a la carrera, a diferència d'altres aranyes que usen els fils de seda.

El seu bon sentit de la vista els serveix per a la captura de les preses i l'exhibició de seducció del mascle; tenen una bona visió, tot i que no tan bona com la dels saltícids. Molt curiosament tenen dos ulls posteriors, de gran talla, que estan disposats per tal de mirar cap endavant.

La seva distribució geogràfica és molt ampla, i es poden trobant en una gran diversitat d'hàbitats.

 
Disposició dels ulls d'un licòsid

El nom de taràntula modifica

Entre els Lycosidae, cal citar la Lycosa tarentula, situada a la regió de Tàrent, però també per tota la mediterrània. La seva picada o mossegada era considerada tan greu que calia organitzar una tarantel·la, una dansa napolitana de moviment frenètic que es ballava al sud d'Itàlia ja en el segle xiv, per tal d'aconseguir la guarició de la persona.

Se sap avui que els rars casos de picades de taràntula no són perillosos, amb un dolor similar a la picada d'una vespa. Existeixen tanmateix algunes espècies a Amèrica del Sud del qual la picada pot deixar cicatriu, ja que el seu verí és necrosant.

Comportament modifica

 
Femella de Pardosa sp. portant el seu sac d'ous.

Són aranyes errants, que excaven petites galeries verticals o ocupen esquerdes naturals des de les quals esperen les seves preses, la presència de les quals detecten per les vibracions del terra. Les del gènere pirata habiten ambients humits i són capaces de córrer sobre l'aigua o submergir-s'hi per escapar dels predadors.

Habitualment no fabriquen una teranyina, llevat de membres dels gèneres Sosippus, Aglaoctenus i Diapontia (Amèrica del Sud), però algunes el que si fan és entapissar amb seda els seus refugis.

Els mascles fan la cort a les femelles amb moviments rítmics dels seus palps i aixecant les potes del davant. Una vegada la femella l'ha acceptat, el mascle es col·loca sobre el cefalotòrax de la femella i la fecunda amb els seus palps carregats d'esperma.

Les femelles fabriquen per guardar els ous un sac esfèric que porten penjant de l'extrem posterior i inferior de l'abdomen. Quan els ous fan eclosió, porten les cries sobre l'abdomen fins que realitzen la seva primera muda. En alguns casos s'ha observat que les femelles exposen el sac d'ous al sol.

Sistemàtica modifica

 
Arctosa sp.

Segons el World Spider Catalog amb data de 10 d'abril de 2019, aquesta família té reconeguts 124 gèneres i 2.443 espècies.[1]

Fòssils modifica

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeix el següent gènere fòssil:[3]

  • †Dryadia Zhang, Sun & Zhang, 1994

Superfamília Lycosoidea modifica

Els licòsids havien format part dels licosoïdeus (Lycosoidea), una superfamília constituïda per dotze famílies, entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espècies (amb data de 2006): els licòsids (2.304), els ctènids (458), els oxiòpids (419) i els pisàurids (328). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle xx no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[4][5]

Galeria d'imatges modifica

  •  
    Vista superior d'un licòsid
  •  
    Túnel de seda d'un licòsid
  •  
    Zoropsis spinimana
  •  
    Femella de licòsid amb les cries sobre l'abdomen
  •  
    Lycosa tarantula

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Lycosidae +base de dades . Accés el 10 d'abril de 2019
  2. ↑ Sundevall, C. J. (1833b). Conspectus Arachnidum. Londini Gothorum, pp. 1-39
  3. ↑ Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  4. ↑ Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  5. ↑ World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Licòsids&oldid=32764540»