Obre el menú principal

Les liliàcies (Liliaceae) conformen una família de plantes amb flor de la classe Liliopsida.

Infotaula d'ésser viuLiliàcies
Liliaceae
Lilium Martagon, Lai Blau.jpg
Marcòlic (Lilium martagon)
Planta
Tipus de fruit càpsula i baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLiliales
FamíliaLiliaceae
Juss. (1789)
Tipus taxonòmic Lilium
Nomenclatura
Estatus de la nomenclatura Nomen conservandum
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

MorfologiaModifica

 
Flor Calochortus nuttallii. Com la majoria de liliàcies, és actinomorfa (o sigui, té simetria radial), té sis estams i té sis tèpals en tres verticils (aquí els tres del verticil inferior són més petits)

Són plantes herbàcies perennes i anuals, alguna arbustiva, amb bulbs i rizomes. Les fulles són molt variades, fins i tot algunes estan reduïdes a petites bràctees. Les inflorescències són raïms o cimes umbel·liformes. Les flors són, generalment, grans i vistoses, actinomorfes i hermafrodites. El periant consta de sis tèpals de coloració variada. Les flors tenen habitualment sis tèpals distribuïts en dos verticils, i sis estams (de vegades tres). El gineceu té tres càrpels soldats amb l'ovari súper. El fruit és de tipus càpsula o baia.[1]

EcologiaModifica

Les liliàcies han estat capaces de colonitzar un gran nombre d'ambients, encara que la majoria creixen a prats, camps de conreu i zones obertes dels boscos i garrigues, des de vora la mar fins a la muntanya. Algunes espècies però s'han adaptat a les zones ombroses dels boscos, com per exemple les esparregueres d'ombra.[1]

UsosModifica

Algunes espècies silvestres de liliàcies s'han utilitzat per l'alimentació, com alguns alls (espècies del gènere Allium) o els espàrrecs (Asparagus officinalis). Altres són conreades per a alimentació, com l'all, la ceba i el porro.[1]

Moltes espècies són cultivades com a plantes ornamentals, cap destacar: els lliris, els jacints, les tulipes, els còlquics, les escil·les, les cintes, els aloes, les flors de l'amor, les plantes de fulles com l'Aspidistra o els espàrrecs per adornar rams (Asparagus sprengeri i Asparagus plumosus), entre moltes altres.[1]

TaxonomiaModifica

S'ha demostrat que és un grup parafilètic i per tant s'han reorganitzat molts dels gèneres i espècies que tradicionalment s'havien assignat a la família de les liliàcies, com és el cas de les Agavaceae, Alliaceae, Amaryllidaceae, Anthericaceae, Asparagaceae, Asphodelaceae, Convallariaceae, Hyacinthaceae, Melanthiaceae, Nartheciaceae, Smilacaceae, Tecophilaeaceae, Themidaceae, Tofieldiaceae, Trilliaceae i Uvulariaceae.

Endemismes als Països CatalansModifica

S'han descrit cinc tàxons endèmics:

GèneresModifica

Les famílies del sistema modern APG II estan entre parèntesis.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Liliàcies Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears.

BibliografiaModifica

  • Dahlgren, R.M.T., H.T. Clifford, and P.F. Yeo. 1985. The Families of Monocotyledons. - Springer-Verlag. Berlin, Germany.
  • Chase, M.W., M.R. Duvall, H.G. Hills, J.G. Conran, A.V. Cox, L.E. Eguiarte, J. Hartwell, M.F. Fay, L.R.Caddick, K.M. Cameron, and S. Hoot. 1995.- Molecular phylogenetics of Lilianae; in Monocotyledons: Systematics and Evolution.
  • Kelch, D.G. 2000. What happened to the lily family? Pacific Horticulture 61:76-79.
  • Kubitzki, K.(Editor) 1998: The Families and Genera of Vascular Plants, Vol.3. Springer-Verlag. Berlin, Germany. ISBN 3-540-64060-6

Articles relacionatsModifica

Enllaços externsModifica