Obre el menú principal

Límul

(S'ha redirigit des de: Limulus)

El límul[1] (Limulus polyphemus) és una espècie de xifosur de la família Limulidae. És l'únic membre del gènere Limulus.

Infotaula d'ésser viuCassola de les Moluques
Limulus polyphemus
Animal marinho1813.JPG
Limulus polyphemus
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN 11987
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseMerostomata
OrdreXiphosura
FamíliaLimulidae
GènereLimulus
EspècieLimulus polyphemus
Linnaeus, 1758
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Malgrat el seu aspecte de cranc és un artròpode quelicerat, i per tant més proper als aràcnids (aranyes, escorpins, etc.) que als crancs (crustacis). Viu al mar, a les costes atlàntiques de Nord-amèrica fins al golf de Mèxic.

CaracterístiquesModifica

 
Un nen amb un límul, mostrant-ne la mida

Els límuls tenen el cos aplanat i estan recobertes d'un gruixut exoesquelet que forma una autèntica cuirassa. Poden assolir una llarga de 60 cm. El seu cos té dues regions ben definides, el prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen, que acaba en una llarga "cua".

  • Prosoma o cefalotòrax. El prosoma té forma de ferradura i està cobert per una closca dura en forma d'escut que a la part dorsal té un ull compost a cada banda, i un parell de petits ulls simples al mig; a la part ventral es troba la boca, al voltant de la qual hi ha un parell de quelícers acabats en pinça; a continuació, hi ha els pedipalps i quatre parells de potes també acabades en una pinça, excepte l'últim que té la punta aplanada i serveix per a recolzar-se sobre els fons tous. A l'interior del prosoma està el cervell, el cor i la part anterior del tub digestiu.
  • Opistosoma o abdomen. Té forma hexagonal i sis espines a cada costat; a la part ventral, té les obertures genitals cobertes per una placa denominada opercle i cinc parells de brànquies en llibre, anomenades així perquè estan formades per moltes làmines superposades que recorden les fulles d'un llibre; les brànquies els permeten respirar sota l'aigua, però també sobreviure a terra ferma durant curts períodes de temps. A l'última part de l'abdomen, tenen una "cua" llarga, rígida i acabada en punta denominada telson.

La sang dels Limulus és de color blau, ja que conté hemocianina, un pigment amb coure que li atorga aquest color; l'hemocianina transporta l'oxigen des de les brànquies als òrgans de l'animal. La seva carn és verinosa.

Biologia i ecologiaModifica

Un límul nedant boca amunt

Els límuls viuen al mar, en aigües poc profundes, generalment en fons sorrencs entre els 3 i els 9 metres de fondària, per on repten i excaven, enterrant-se just per sota de la superfície. Són carnívores i s'alimenten de mol·luscs, cucs (anèl·lids), altres invertebrats marins i d'animals morts, que subjecten i esmicolen amb els quelícers. Neden en posició invertida, amb les potes cap amunt, agitant les brànquies, i s'ajuden amb la cua per girar-se quan volen caminar pel fons.

Són ovípares i amb fecundació externa. Al moment de la reproducció, abandonen el mar i migren cap a la platja, on s'apleguen un gran nombre d'individus; els primers a arribar són els mascles; després arriben les femelles, que fan un forat d'uns 15 o 20 cm a la sorra; en aquests nius, dipositen entre 15.000 i 64.000 ous,[2] que seran fertilitzats pels mascles. De l'ou neix una larva, anomenada trilobítica perquè recorda un trilobit, que retorna al mar, i que només té dos parells de brànquies i no té la llarga cua de l'adult; després de nombroses mudes de l'exoesquelet assoleixen l'estat adult. Al cap d'11 anys, retornen a la platja per reproduir-se. Poden viure fins a 25 anys.

Els limuls poden regenerar les potes perdudes, cosa gens habitual entre els artròpodes.

EvolucióModifica

Els límuls són parents llunyans dels aràcnids actuals (aranyes, escorpins) i possiblement són descendents dels antics euriptèrids (escorpins marins), que van evolucionar en mars poc profunds durant el Paleozoic, fa entre 540 i 280 milions d'anys, junt amb altres artròpodes primitius, com ara el trilobits.

Són un dels artròpodes actuals més antics, ja que van aparèixer fa uns 350 o 400 milions d'anys i, des de llavors, han canviat molt poc; és per això que es consideren com a fòssils vivents.

Espècies semblantsModifica

En l'actualitat existeixen altres tres espècies de xifosurs: Tachypleus gigas del Japó, Tachypleus tridentatus i Carcinoscorpius rotundicauda, que es troben al sud-est asiàtic.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Límul
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.