Obre el menú principal

Lina Wertmüller

guionista i directora de cinema italiana d'origen suís

Arcangela Felice Assunta Wertmüller von Elgg Spanol von Braueich, coneguda amb el nom de Lina Wertmüller (nascuda el 14 d'agost de 1926 a Roma) és una guionista i directora de cinema italiana d'origen suís.[1]

Infotaula de personaLina Wertmüller
Lina Wertmuller - foto di Augusto De Luca.jpg
Biografia
Naixement Arcangela Felice Assunta Wertmüller von Elgg Español von Braueich
14 d'agost de 1928 (1928-08-14) (91 anys)
Roma, Itàlia
Formació Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico
Activitat
Ocupació directora de cinema, guionista
Família
Cònjuge Enrico Job (mort 4 Març 2008)
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0921631 Allocine: 11463 Allmovie: p116446
Musicbrainz: e1104ed2-9000-483b-888b-7b61cd9c9dc2 Discogs: 881728
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Lina Wertmüller és filla d'un advocat romà. Nena rebel, esdevé professora abans de llançar-se a una carrera artística. És una de les ajudants de Federico Fellini en la pel·lícula Fellini 8 ½. El 1963, realitza la seva primera pel·lícula, I Basilischi, una obra d'inspiració neorealista. Presentada al festival de Locarno, I Basilischi rep el trofeu de la Nacelle d'Argent.

És la pel·lícula Mimi métallo blessé dans son honeur, presentada l'any 1972, la que dóna a conèixer verdaderament  Wertmüller al gran públic. Provocant la sàtira dels costums sicilians, la pel·lícula té com a estrella Giancarlo Giannini (que esdevindrà el seu actor fetitxe) i Mariangela Melato. Wertmüller continua en la mateixa vena, i amb el mateix duo, amb Un Film d'amour i d'anarchie, sàtira de la Itàlia feixista que suposa a Giancarlo Giannini rebre el premi d'interpretació masculina al Festival de Canes l'any 1973.

L'any següent, Wertmüller presenta una de les seves pel·lícules més cèlebres, Vers un destin insolite, sur les flots bleus de l'été, una comèdia satírica en què es voreja la guerra de sexes i la lluita de classes. A continuació, ataca l'univers concentracionari amb Pasqualino (Pasqualino Settebellezze). El 1977, aquesta última pel·lícula és nominada quatre vegades als Oscars i permet a Wertmüller esdevenir la primera dona a ser nominada a l'Oscar al millor director.

El 1978, realitza la seva única pel·lícula en anglès, A night full of rain, protagonitzada també Giancarlo Giannini, aquesta vegada flanquejat per Candice Bergen. La pel·lícula no té el mateix impacte que les obres precedents.

Després D'amor i de sang l'any 1978, s'allunya del cinema, i no realitza més que un documental per a la televisió, E una domenica sera di novembre, l'any 1981. Torna al cinema el 1983 amb Scherzo del destino in agguato dietro l'angolo come un brigante da strada, una comèdia en què coescriu el guió amb Agenore Incrocci i és protagonitzada per Ugo Tognazzi. El 1985, dirigeix la seva única obra dramàtica, Un complicato intrigo di donne, vicoli e delitti, drama social que tracta dels estralls causats per la màfia.

El 1987, ha estat filmada pel cineasta francès Gérard Courant per a la seva antologia cinematogràfica Cinématon.

Tot seguit, continua rodant prou regularment, treballant de vegades per a la televisió i proposant sempre pel·lícules que incorporen humor i crítica social.

FilmografiaModifica

Filmografia:[2]

Com a directoraModifica

  • 1963: I Basilischi
  • 1964: Il Giornalino di Gian Burrasca (TV)
  • 1965: Questa volta parliamo di uomini
  • 1966: Rita la zanzara
  • 1967: No stuzzicate la zanzara
  • 1968: Il Mio corpo per un poker
  • 1972: Mimì metallurgico ferito nell'onore
  • 1973: Film d'amore e d'anarchia, ovvero 'stamattina alle 10 in via dei Fiori nella nota casa di tolleranza.
  • 1974: Tutto ha posto e niente in ordine
  • 1974: Travolti da un insolito destino nell'azzurro mare d'agosto
  • 1975: Pasqualino Settebellezze
  • 1978: La fina del mondo nel nostro solito letto in una notte piena di pioggia
  • 1978: Fatto di sangue fra due uomini per causa di una vedova - si sospettano moventi politici
  • 1981: E una domenica sera di novembre
  • 1983: Scherzo del destino in agguato dietro el angolo come un brigante da strada
  • 1984: Sotto... sotto... strapazzato da anomala passione
  • 1986: Un complicato intrigo di donne, vicoli e delitti
  • 1986: Notte de estate con profilo greco, occhi ha mandorla e odore di basilico
  • 1987: Imago urbis
  • 1989: 12 registi per 12 città
  • 1989: Il Decimo clandestino (TV)
  • 1989: In una notte di chiaro di luna
  • 1990: Sabato, domenica e lunedì (TV)
  • 1992: Io speriamo che me la cavo
  • 1996: Metalmeccanico e parrucchiera in un turbine di sesso e di politica
  • 1996: Ninfa plebea
  • 1999: Ferdinando e Carolina
  • 2001: Francesca e Nunziata (TV)
  • 2004: Peperoni ripieni e pesci in faccia
  • 2009: Mannaggia alla miseria

Com a guionistaModifica

  • 1963: I Basilischi
  • 1965: Questa volta parliamo di uomini
  • 1970: Città violenta
  • 1972: Mimì metallurgico ferito nell'onore
  • 1989: Il Decimo clandestino (TV)
  • 1990: Sabato, domenica e lunedì (TV)
  • 1992: Io speriamo che me la cavo
  • 1996: Metalmeccanico e parrucchiera in un turbine di sesso e di politica
  • 1996: Ninfa plebea
  • 1999: Ferdinando e Carolina
  • 2004: Peperoni ripieni e pesci in faccia
  • 2009: Mannaggia alla miseria

ReferènciesModifica

  1. «Biografia de Lina Wertmüller». The New York Times.
  2. «Filmografia de Lina Wertmüller». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lina Wertmüller