Obre el menú principal

BiografiaModifica

Va néixer el 29 de gener de 1947 a la ciutat de Seattle, població situada a l'estat nord-americà de Washington. El seu pare, d'ascendència irlandesa és enginyer en electricitat i passa el temps inventant coses i la seva mare és filla d'immigrants suecs. Va estudiar medicina a la Universitat de Washington, on es va graduar el 1975 i s'especialitzà en microbiologia. L'any 1980 obté el doctorat en immunologia a la Universitat de Texas sota la direcció de Ellen Vitetta, i posteriorment cursà estudis postdoctorals a la Universitat de Colúmbia sota la direcció de Richard Axel.[2]

L'any 1991 es trasllada de Nova York a Boston on li ofereixen un lloc com a professora assistent al departament de Neurobiologia de la Facultat de Medicina de Harvard i on es quedarà durant deu anys aconseguint convertir-se en Full Professor. Durant aquest període coneix a Roger Brint l'any 1994, un brillant científic, company de feina i, posteriorment, la seva parella.[2]

El 2002, Linda torna a Seattle on li ofereixen una feina com a professora afiliada de fisiologia i bioquímica a la Universitat de Washington. Així mateix la truquen del Centre de Recerca del Càncer Fred Hutchinson de Boston[2] i esdevé investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes a Nova York.

Recerca científicaModifica

Especialista del sistema olfactiu, inicià la seva recerca sobre les feromones i l'olfacte, observant com les olors es detecten al nas però s'interpreten al cervell. Al costat de Richard Axel aconseguí clonar receptors olfactius, demostrà que provenen de la família dels receptors adaptats de la proteïna G. Analitzant l'ADN de rates van estimar que hi ha d'haver almenys mil gens diferents per als receptors olfactoris en el genoma dels mamífers.[2]

Així mateix ha realitzat estudis sobre l'envelliment subjacent dels mecanismes i l'esperança de vida de la Caenorhabditis elegans, un nematode molt estudiat en neurologia pel fet de ser un dels organismes més elementals que posseeix sistema nerviós.

Premi NobelModifica

L'any 2004 fou guardonada, juntament amb Richard Axel, amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia per el descobriment, l'any 1991, de la família dels gens dels receptors olfactius i dels primers nivells de tractament de la informació per el sistema olfactiu.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Linda B. Buck». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en espanyol). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 224-227, 229. ISBN 9788417114695. 

Enllaços externsModifica