Linx d'Escandinàvia

Subespècie de linx nòrdic

El linx d'Escandinàvia (Lynx lynx lynx), també anomenat linx del nord, és una subespècie de mida mitjana del linx nòrdic (Lynx lynx).

Infotaula d'ésser viuLinx d'Escandinàvia
Lynx lynx lynx Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènereLynx
EspècieLynx lynx
SubespècieLynx lynx lynx Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Rang i hàbitat modifica

Aquesta sub-espècie es troba al vessant septentrional d'Euràsia: a Fennoscàndia, els Estats bàltics, la part nord i central de Polònia (incloent el bosc de Białowieża i el parc nacional de Kampinos), Belarús, a tota la Rússia europea excepte al sud, a les muntanyes dels Urals i a la plana siberiana occidental fins al riu Jenisei a l'est.[1]

Preses del linx d'Escandinàvia modifica

Aquesta sub-espècie de linx nòrdic depreda en gran part mamífers i aus de mida petita a bastant gran. Entre les preses registrades hi ha llebres comunes i de les neus, esquirols vermells, esquirols voladors siberians, lirons i altres rosegadors, mustèlids (com martes), galls fers, guineus vermelles, gossos viverrins, senglars, ants, cabirols, cérvols i altres ungulats de mida mitjana. Els rens semi-domèstics (Rangifer tarandus) són les seves principals preses al nord d'Escandinàvia.[2]

Depredadors i enemics del linx del nord modifica

Als boscos russos, el depredador més important del linx del nord és el llop.[3] En manades, els cànids maten i mengen els linxs que no aconsegueixen escapar als arbres. Les poblacions de linx disminueixen quan apareixen els llops en una regió i és probable que els linxs depredin preses més petites on els llops estan actius.[3][4]

Els goluts són potser els competidors més acèrrims per aliments, doncs sovint roben les matances de linx. Els linxs tendeixen a evitar activament les trobades amb goluts, però de vegades poden lluitar contra ells si han de defensar els gatets. Poden produir-se casos de depredació de linxs per part de goluts, fins i tot en adults, però a diferència dels atacs de llops al linx, aquestes situacions són extremadament rares.[3][5] Un estudi a Suècia va trobar que de les 33 morts de linx d’una població observada, probablement un va ser mort per un glotó.[6] A la zona del riu Pechora es va observar un altre exemple conegut de depredació per part d'un llop adult en un linx adult, tot i que semblava ser només una afirmació anecdòtica.[3] No es coneixen casos de linx que depredin glotons.[3][7]

Els óssos bruns no són depredadors del linx euroasiàtic. Tanmateix, en algunes zones són usurpadors semihabituals de les carronyes d'ungulats morts pels linxs, sovint abans fins i tot que els fèlids hagi pogut començar a consumir-ne.[8]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Breitenmoser, U.; Breitenmoser-Würsten, C.; Lanz, T.; von Arx, M.; Antonevich, A.; Bao, W. & Avgan, B. «Eurasian Lynx». The IUCN Red List of Threatened Species 2015, 2015.
  2. Mattisson, Jenny; Odden, John; Nilsen, Erlend B.; Linnell, John D.C.; Persson, Jens Biological Conservation, 144, 12, 2011, pàg. 3009–3017. DOI: 10.1016/j.biocon.2011.09.004.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Heptner, V.G. and Sludskii, A.A. (1992). Mammals of the Soviet Union. Vol. II Part 2 Carnivora: Hyenas and Cats. New Delhi: Amerind Publishing Co pp. 625.
  4. Luigi Boitani. Wolves: Behavior, Ecology, and Conservation. University of Chicago Press, 23 novembre 2003, p. 265–. ISBN 978-0-226-51696-7. 
  5. Carnivores of the World by Dr. Luke Hunter. Princeton University Press (2011), ISBN 978-0-691-15228-8
  6. Andrén, Henrik; Linnell, John D.C.; Liberg, Olof; Andersen, Reidar; Danell, Anna Biological Conservation, 131, 2006, pàg. 23–32. DOI: 10.1016/j.biocon.2006.01.025.
  7. Andrén, Henrik; Persson, Jens; Mattisson, Jenny; Danell, Anna C. Wildlife Biology, 17, 2011, pàg. 33–43. DOI: 10.2981/10-065.
  8. Krofel, Miha; Kos, Ivan; Jerina, Klemen Behavioral Ecology and Sociobiology, 66, 9, 2012, pàg. 1297–1304. DOI: 10.1007/s00265-012-1384-6.