Lioneses
Les lioneses[1][2][3] són uns dolços en forma de mandonguilla, fets amb pasta de bunyol cuita al forn i en principi (les lioneses de crema de llet[1][2] o mossets de crema de llet) farcits amb nata muntada.[4] Als Països Catalans sovint es decora la seva superfície amb sucre de llustre, i també es poden farcir tradicionalment d'una crema catalana espessa (lioneses de crema[1][2][3] o mossets de crema) o de nata muntada barrejada amb xocolata (lioneses de trufa o lioneses de xocolata).[1][2][3]
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França  |
| Detalls | |
| Tipus | plat i fritter (en)  |
| Ingredients principals | massa i sucre de llustre |
.jpg)
Les lioneses són anàlogues als bastons, que es diferencien només en mida i forma, allargada i de mida equivalent a uns tres mossets, i als tortells de diumenge, en forma d'anell i de la mida d'un pastís estàndard.[2] Les profiteroles són lioneses de nata, o de vegades de gelat, amb xocolata desfeta calenta pel damunt. Se solen servir com a postres.[5]
Les lioneses es fan en diferents països europeus (Portugal, Espanya, França, Itàlia, etc.), de vegades amb algunes petites diferències quant a la decoració. A Rasquera es fan unes pastes molt similars que s'hi anomenen monjàvenes.[1] Les lioneses també es poden farcir de salat, per exemple tallar-les com petits entrepans, amb embotit, amanida, tonyina, ou dur, maionesa, etc., o farcir-les amb una beixamel espessa que contingui, per exemple, pernil salat picat.[3]
Pasta de lioneses modifica
Amb la pasta de lioneses, que és la barreja de farina, greix (sagí o oli d'oliva, a la cuina catalana, mantega a d'altres), ous i aigua, amb la qual es fan aquestes, simplement formant boletes amb una cullera o una mànega pastissera, i coent-les després al forn, no només es fan lioneses, bastons i tortells de diumenge.[2] Als segles XIX i XX era molt freqüent comprar un tortell farcit de nata o una safata de lioneses de nata els diumenges al matí, en sortir de l'església o per comprar el diari, per a ser menjats en família amb el cafè, després de les postres del dinar. Els bastons són una versió més moderna i de confiteria de les lioneses. La idea és fer la mateixa cosa però per a una sola persona. Es troba al País Valencià i és especialment popular a Catalunya, també s'ha introduït amb força en alguns llocs de Menorca, sobretot a Ciutadella. Com les lioneses, es fan tradicionalment de nata, trufa o crema, però poden tenir altres farcits dolços o salats, per exemple els farcits dels canelons.[6]
Aquesta pasta enfornada dona els Windbeutel a Àustria, les religioses (una lionesa més gran sota una més petita, com un ninot de neu) i el Saint Honoré a França, dolços farcits de recuit endolcit, sense o amb cacau, a Sicília, etc.
La mateixa pasta, fregida en comptes de cuita al forn, és la base de bunyols salats i dolços,[2] i de les rosquilles de vent, farcides o no, de Palma d'Ebre.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lioneses |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Coques i corassons i altres llepolies de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, Anna Llop i Rams, Laura Mur i Cervelló, Cossetània Edicions, 2004, ISBN 9788497910798 (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Receptes entrelligades, Paulina Vergès de Echenique, Cossetània Edicions, 2007 ISBN 9788497912518 (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Postres de l'Arimany de Tarragona, Salvador Arimany i Minguell, Cossetània Edicions, 2008 ISBN 9788497913355 (català)
- ↑ Mari Monterrubio, (2002), « Postres fàcils i rics », Ed La Paraula, pp: 114
- ↑ Escuela de Cocina, Volum 4, Karlos Arguiñano, Debate Editorial, 1999 ISBN 9788483841648 (castellà)
- ↑ Jaume Fàbrega, Les Postres i els pastissos de l'avia, Cossetània Edicions, 2005 (català) ISBN 9788497910910